Xuxus!

Foto de quatre xuixos guanyadors del premi "millor xuixo del món 2022".

Mèxic, Pakistan, Sèrbia i Senegal encara no s'han recuperat de la victòria catalana.

Corea del sud i Xina sembla que no ven entendre ben bé el concepte del concurs...

 

Això és com el "miss univers" on sempre guanya un humà de la terra per especisme o per incompareixença d'adversaris d'altres planetes.

Pizza Sushi Wok

Pizza Sushi Wok, potser el món encara no estava preparat per aquesta fusió... 

 

De moment, des d'aquest bloc, sempre serem més fans del temacle "Sushi Shanghai"!

Atención! (Esborrany)

Esto solo es prosa, señor juez. Creatividad literaria, poesía absurda y decadente. Literatura de segunda regional. Nada serio. ¡Ejercicios de creatividad alcohólica donde nadie piensa lo que escribe... así sin darle muchas vueltas! Cosas de niños con el cerebro lavado por la T(eu)V(e)3(tres).

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Eliminar tot rastre de català i publicar aquest post si al final PSC, PP i VOX pacten per aconseguir la presidència de la Generalitat

Dilluns

"Odio" la meva feina, l'absurditat on desemboca tot plegat, la pèrdua de temps i energia... Passar del "l'educació és l'arma més poderosa per canviar el món", al desànim més absolut i la impotència de veure què estàs perdent el temps i la salut en una lluita constant i desigual. Com a balanç d'avui, tinc la sensació que he fet una classe de puta mare, una de prou bona, una d'aprovat pels "pels" (mort als diacrítics desgraciats!) i tres de merda absoluta!

I al final, on m'ho he passat més bé era en una classe de dinàmica, corregint cinc exercicis de merda sense cap dificultat destacable, on semblava que ningú havia fet els deures demanats quinze dies enrere, on tothom et mirava amb cara de (pa)lluç sense entendre res, però a còpia de fer "ninots de pal" per representar les situacions de forces, amb alguna línia descontrolada pel ritme accelerat de la classe, més llarga del que tocaria al final acabaven semblant penis de proporcions variables, fent que tot ACABés fluint més bé del que és habitual, en una sessió distesa on el futur lletot avaluatiu s'ha difuminat uns instants. Desgraciats que en poques setmanes marxaran a fer batxillerat...

L'informe PISA em menja els ous!

El departament em menja l'anus!

No tenim professors juasjuasjuas!

Vine a treballar cinc dies de substitució i a passar fam sota un pont llicenciat amb un "màster"!!!

Com l'autocrítica de tots els fills de puta de paràsits polítics que han acabat a "l'atur" a les darreres ereccions! Com si no s'hagués vist a venir... La CUP, ER(C), Junts x Cat al quadrat arrel de Puigdemont a la derivada de pi al cub, ciudagrams, la suma de podem dividit per tres iniciativa pels meus ous gossos d'en Saura!

El vídeo de l'estat confederal, la lluita contra el feixisme sempre que no provingui de putaespanya que ja hi estem acostumats, del tripartit, la sociovergència, la mort absoluta de CIUtadagns un cop ja han trinxat tota la generalitat instaurant el "nyordo" dins les parets de l'edifici preparant el terreny als partits espanyols.

"Les hemos destrozado el sistema sanitario" deia el malparit... I llavors et roben un 25% del sou en impostos, cosa que sorprèn un gestor de l'estat francès per la càrrega impositiva desmesurada d'un treballador d'ensenyament d'aquí, però que a cada miserable visita mèdica, cada "professional" té una opinió diferent del tema, es contradiuen entre ells, on la desconfiança i l'absurditat de tot plegat guanyen i tot plegat "només" acaba repercutint en morts... els morts de sempre, dels contribuents, de la classe treballadora, del poble, del que somia amb una mútua que també el deixarà morir al primer tractament "massa car" que ja no aporti beneficis a l'empresa... perquè tot els sua la puta polla als polítics que viuen a base de concertades, mútues, bars subvencionats, dietes de milers d'euros i merdes en vinagre.

Sols el poble salva el poble i la sang i les llàgrimes sempre les posem els mateixos!

Els desgraciats ens estan robant, ens estan matant... i al final només ens divideixen per reduir la nostra força, mentre viuen en els seus barris de classe alta fent barbacoes i casaments conjuntament, com a "jet-set" que són! Jugant a qualsevol joc de taula de merda veient com ens barallem en temes que a ells no els afecta en res.

- Els immigrants us roben però nosaltres més!

- Pagueu l'impost al CO2 desgraciats i agafeu el tren, però atenció que sempre arriben tard o descarrilen i exploten a mig camí!

- Els preus pugen, treballa per guanyar-te la vida, però t'acomiaden per arribar tard amb els seus putus trens de merda!

- Fem polítiques contra la violència X, però de l'atemptat de la rambla no en parlem massa... Quin imam i quin imant? Ferromagnetisme???

- Ripoll feixista, tanmateix fem la reixa de Melilla cada cop més alta. Dispareu fins que s'ofeguin els "pagapensions"! Israel 12 points!!!

- Som la CUP, la dreta puja perquè tots són uns fatxes i nosaltres hem defensat molt bé els interessos del poble de Cabralunya! No ho entenem!!!???

- Perquè demanar deures i no només regalar drets és de dretes! No "mola" demanar que la gent respecti allò que ha costat anys de lluita, de revolta, de morts aconseguir... Ja ens adaptarem. "No problemo": Ja sou Catalunya!!!

- Bon dia, que fa vint anys que viu aquí i no parla català, no passa res, ja li portem un traductor o nosaltres parlarem nyordo que ja en sabem molt! La disglòssia ens posa erectes el penis... Era un cafè amb g(y)el o amb ll(y)et?

I em sap molt de greu "nus", samarreta del segon Joel de Catalunya, que avui no m'entra el vostre so... massa suau per què necessito ara, un putu dilluns de merda amb canvi de plans, de rutina pel dimarts. D'adormir-se de nou a la "via ràpida" i acabar fet carn picada al voral que separa els "que van dels que venen".

I avui a les etiquetes només "merda", ni punk, ni Tomatin, ni la formació de demà, ni el compte bancari a punt d'arribar a zero, ni la jo què sé què amb tantes línies, accents i anuncis del YouTube per l'Edge de merda Microsoft-Rewards-ja-em-perdo-i-em-talla-el-ritme-a-base-d'omets, de massa Korn tot i cercar un mix de "nu metal" variat.

Visca Rage Againts The Machine, "hem perdut" i "heu acabat amb l'independentisme", però potser confoneu conceptes... Seguim aquí, sempre us odiarem sigueu del color que sigueu i us prometo que sabrem transmetre aquest mateix odi als nostres fills. Puta Espanya, puta França... i putus anuncis d'Internet, instal·leu un AdBlock ja!

La fluïdesa, potser ja s'ha dit abans, la deixem per un altre dia.

Parts del llibre

 Tot i que aquesta publicació arriba un minut de merda tard, avui no podia faltar... A veure si a part d'aprendre que es diu "bon Sant Jordi" aprens una mica més vocabulari!

Glen Scotia

El whisky m'atrapa. L'eufòria alcohòlica m'enceba a mantenir el flux del bloc... Com el colló de Netflix que et dona totes les temporades de cop perquè moris d'inanició, o de sedentarisme, al menjador de casa, davant de la televisió, momificat al sofà aquell de l'Ikea que tenia molt bones ressenyes.

No puc evitar fer les entrades de dos en dos, de tres en tres, de quatre en quatre... perquè les nits encara de vegades poden ser llargues, com quan creava a Gircós, de nit, amb els nanos, professors, monitors... dormint. On algun fill de puta em va robar l'mp3 Creative, on els records em porten a recordar-te, a trobar a faltar una part de la meva vida que tenia llavors.

Però llavors torno al 2024, als anys postpandèmia on tot va rebentar. On el putu vaixell aquell de merda es va entravessar en no sé quina merda de canal que comunica no sé quins oceans i tot es va complicar més.

Però llavors, anys més tard, quan ja tots hem normalitzat la presència de mascaretes al carrer, hem vist que les vacunes no ens han aniquilat ni esterilitzat, on tot s'ha anat recuperant més o menys excepte la nostra salut mental... sembla que la indústria encara no tira.

I ja no sé si és alguna mena de paranoia absurda, un efecte psicològic com aquell que tens quan et compres un cotxe i de cop veus que tothom té el mateix cotxe de merda que tu, tot i que fins llavors mai t'hi havies fixat, però encara massa sovint pel supermercat "veus" que falten productes. Que de cop i volta alguna cosa no va bé i hi ha una manca d'estoc important. Farina, sofregit, paper de cul... tot de coses aleatòries a la ment del ciutadà comú, però que amb un somriure fas remarcar a la teva parella: "Què? Sembla que tornem a ser a la pandèmia jajaja...".

De com per Internet a temporades "desapareixen" productes que tenies al cap de comprar. En el meu cas lligat al material de muntanya, ja que gastar quantitats absurdes de diners en aquest tipus d'articles em genera pau mental, és com si tot allò que "no vaig poder comprar" de jove quan feia muntanya a tot drap amb uns 80kg que em semblaven ser un putu obès, ara ho necessités per tenir podrint-se en un armari mentre jugo a la XBOX a casa havent-me fusionat amb una altra persona de constitució mitjana...

Però bé, tendes que surten en comptagotes, motxilles i sacs que de cop i volta desapareixen de les webs, notificacions a idealo que arriben molt de tant en tant notificant noves ofertes o reposicions...

Vidres de cotxe, de parts que potser destrueixes al no mirar massa bé pels retrovisors, sovint acaben amb un "ostres, doncs per tenir la peça hi ha llista d'espera de mesos, no se'n troben ara mateix".

Medicaments que s'han de substituir per d'altres de similars per mantenir-nos vius.

Coses que sumades et fan anar pensant que, o bé encara arrosseguem les conseqüències de la ressaca de la pandèmia i tota la paranoia de fa uns anys, o bé que aquí hi ha alguna cosa amagada.

Quelcom més pervers, ocult i passat per alt. Que potser allò que alguns ja esperàvem fa anys, i que ja havíem perdut les esperances d'arribar-hi, de mica en mica està arribant emmerdant-ho tot.

El punt d'inflexió. "L'oil peak". El decreixement. La saturació del sistema i el planeta. El col·lapse dels ecosistemes. El "tornar a la vida més humil dels nostres pares i avis"... Tota aquella merda amb la qual ens masturbàvem els ambientòlegs de finals del 90 i principis dels 2000. Veure el món rebentar per tot allò que fèiem malament, en pro dels beneficis i el capitalisme més egoista, com una mena de karma diví que ho tornaria tot a lloc.

Moment d'acumular cafè, cacau, arròs i coses que es conservin bé força anys. De frenar la roda consumista, no per voluntat, sinó per obligació... de no gastar gasolina de manera absurda al fer centenars de quilòmetres al dia per anar a treballar!

Del col·lapse planetari que ningú t'explica, però que es pot començar a veure de manera puntual i imparable!

Acumula, decreix, sobreviu!!!

San Jorge

Fa tants anys que vaig "creant" entrades en aquest bloc que ja no sé quants cops em puc estar repetint. Quantes voltes a les mateixes idees decadents puc estar donant en la magnitud creixent d'aquesta bèstia que intento mantenir viva en l'agonia. L'esperança que tinc que la maduresa que vaig adquirint amb el pas dels anys em porti a noves reflexions, noves entrades, que es van ajustant a l'edat que vaig acumulant, a la meva maduresa, evitant recaure sempre en els mateixos tòpics i temes... Intentar no acabar com qualsevol vell, qualsevol parent d'edat avançada, que a la sobretaula sempre ens explica les mateixes anècdotes de sempre, i que al final només sorprenen a la nova nova parella que entra a casa després d'una altra ruptura amorosa absurda i fugaç...

I aquí és on ara dubto si ja algun cop havia fet alguna entrada de Sant Jordi, San Jorge com diuen els subnormals que ens volen destruir com a poble intentant ajustar la història a la seva realitat de merda. Sé que això va sortir per alguna xarxa social meva, però mantinguen-se al marge del Blogspot que ara el corrector em marca com a falta i pel Google apareix com a Blogger!

I a part de tots els fills de puta que et desitgen un "feliç" Sant Jordi, perquè és molt difícil dir "bon" tal com hem anat aprenent a dir abans de "Nadal", una altra cosa que em treu molt de polleguera en aquestes dates assenyalades d'abril és els collons de pa de Sant Jordi...

No pel seu gust boníssim (si està ben fet), ni per ser quelcom efímer que només pots provar uns dies assenyalats de l'any, ni per la seva bellesa... El que m'empipa moltíssim d'aquest pa malxinat és la manera que té de trencar-se!

De com el fill de puta tendeix a separar-se per les diferents franges de colors convertint-se en una puta bandera espanyola!

Per què més enllà de la poètica del fet, de com ens recorda com n'estem de fotuts en el nostre petit país de merda destruït per aquells que l'havíe(m)n de salvar i fer gran, la desconstrucció d'aquest pa al final només ens crida de nou, allà sobre la taula, "qué pone en tu DNI"?

Com si als putos nyordos els preocupés què posa al DNI d'un subsaharià o sud-americà!