Selecció antropogènica

Parlar d'evolució sempre és un clàssic on cal que hi hagi tots els tòpics. 

Començar pel pobre Lamarck, seguir amb el braç hipermusculat del teu tenista preferit i comparar-lo amb el seu braç normal, lligant-ho amb "l'ús (o la necessitat) genera l'òrgan", seguir amb l'exemple de les girafes i com estiren el coll per fer-lo créixer, fer el salt a Darwin i dir que el fet d'estirar el coll no fa que apareguin noves generacions amb el coll més llarg, sinó que les coll curtes moren de gana al no poder accedir a les fulles més altes dels arbres i llavors només queden les coll llargues que fan més futures girafes coll llargues en reproduir-se. 

Aquí es pot tornar a parlar dels braços del/s futur/s fill/s del teu tenista preferit, per reforçar les girafes, i comentar que tot i la desigualtat muscular del progenitor, la descendència naixerà amb els dos braços iguals. 

Llavors, ja ben lubricada tota l'explicació, es passa a la selecció natural i explicar que nassos és i com funciona. 

Un cop arribat aquest punt ja comença el clímax de tot plegat amb la història de la Biston betularia, la contaminació de la revolució industrial i finalment, si la cosa dona peu i sembla que tot encara flueix prou bé, fer al salt a l'epigenètica i comentar que potser en Lamarck tenia una miqueta de raó, tot i haver-lo deixat com un estúpid a l'inici de l'explicació amb arguments del nivell "segons la teoria lamarckiana mai s'haurien extingit les espècies", "segons Lamarck els braços dels fills dels tenistes...".

Llavors, de cop i volta, com qui no vol la cosa en plena possible decadència de la pandèmia mundial a mitjans de 2021, apareix una nova notícia que sacseja totes les classes d'evolució dels instituts. Dècades de classes idèntiques que han passat de les boques dels professors a les orelles i cervell dels seus alumnes, i d'aquests alumnes, un cop professors, als cervells dels seus altres alumnes, com la magnífica fulla dels verbs irregulars d'anglès que segle rere segle passa impertorbable de generació en generació de teachers, apareixen els collons d'elefants!

Ara resulta que els elefants "estan evolucionant" motivats per la selecció natural, que afavoreix els elefants sense ullals per sobre dels elefants que en tenen, ja que aquests segons són caçats pels furtius, que tenien el qüestionable honor d'haver aconseguit portar l'espècie al llindar de l'extinció. En altres paraules, i citant la notícia del 324, mentre "la població d'elefants en un parc nacional es va reduir més d'un 90%, el nombre de femelles sense ullals es va doblar".

És aquest un bon moment per proposar a la biologia un nou concepte, el de "selecció antropogènica" per distingir-la de la "selecció natural" i així poder-nos mirar una mica més el melic com a espècie humana?

 

2021 definició gràfica

 

 

 

Per què canviar el món a cop de clic des del/assegut al teu sofà primermundista sense fer res més és possible!

 

https://www.change.org/p/president-of-the-united-states-taliban-please-stop 

Ara només falta el change.org del canvi climàtic, de la fam al món, del problema de l'habitatge, la precarietat laboral, l'armament nuclear... i viurem en un món feliç i sense problemes! Per quin motiu ningú hi ha pensat abans???

Entrada d'estiu

L'entrada d'estiu no pot faltar. De nit, de càmping, a la tenda, north face ve25 del 2006 o del 2007, com els vins gran reserva però perdent les seves propietats impermeables, el desgast de la doble capa de silicona que ara s'ha tornat monocapa en l'abaratiment de costos d'una tenda de 800€... 

Puta North Face!

I de nou, més tard que de costum, a l'agost, el viatge ens porta "lluny de casa". Ens permet fugir de la calor. Pixar més al disminuir la sudoració infecta de la plana empordanesa.

I fent-la lluny, menys lluny que l'habitual, a la Vall Fosca, un món nou s'obre davant els teus ulls. 

Per començar un indret perdut, on no hi has estat mai. Tant llunyà i tant proper com les excursions a Llavorsí, Sort, La Pobla de Segur, o qualsevol altra escapada més enllà de Pont de Suert... A l'únic parc nacional de Catalunya!

Una vall petita, que amb un dipòsit de gasolina pots recórrer de manera infinita, però amb un munt d'història al darrera.

De l'electrificació de Catalunya a inicis del segle XX, de ser una potència hidroelèctrica d'Europa, del concepte d'energia renovable que tant de moda està ara, de l'impacte que això va comportar a una vall perduda governada per quatre famílies i que tenia la capacitat de deixar a les fosques tot Barcelona davant un problema... De les vagues dels treballadors que obrien túnels a més de 2000m a l'hivern en un projecte faraònic. De les mines d'urani que hi ha, de la puta bomba atòmica que volia el puto Franco i que mai va tenir. Els afloraments radioactius de minerals d'urani. Les restes de la mineria que va durar pocs anys pel poc rendiment que se'n obtenia. Merda que encara queda allà. Itinerari turístic que pot portar més d'un maldecap per la manca d'informació que hi ha. 

L'any passat es va fer la ruta "galiza trash" i el Pallars no hi té massa a envejar amb tota la merda radioactiva que es va abandonar als anys 60 a l'alçada de Castell-Estaó. 

Treball d'ambientòlegs de final de grau que s'ho miren una mica i que al final tampoc té cap impacte real. Si al final l'aforament més radioactiu està sota el putu mirador del poble!!!

Del mineral descobert a Catalunya! 

La vedella ecològica. 

De la macroinstal·lació turística que es volia fer i que en podem veure els impactes en forma de ciment, remuntadors, torres,... Abandonats i oblidats degradant-se amb el pas dels anys. 

Vestigis de l'especulació en forma de merdes diverses que marquen el paisatge donant-li un punt més de surrealisme a tot plegat... Que quan hi arribes de turista no saps què és allò ni d'on merdes cau! 

Salvem el món!

Té, menja't un nou impost "verd" tret de sota la màniga ja que el teu cotxe vell contamina molt! La seva recaptació s'invertirà en polítiques ecològiques!!!

Recicla, et fotre'm microxips a la bossa d'escombraries, o uns codis QR ben xulos, per veure si ho fas bé. Si no, et tocarà pagar un impost municipal de deixalles i clavegueram més elevat que la resta.

El primer tram de l'aigua el pagaràs tant sí com no, sense importar el teu consum real. Ens sua la polla que gastis poca aigua!

Pagaràs més per la gasolina, per l'electricitat, per la carn... que el món se'n va a la merda per culpa teva!!!

I al final tota aquesta merda impositiva només genera ràbia entre el poble. Odi pel medi ambient. Pel putu planeta. Torneu-me els meus diners putus lladres, collons de polítics de merda!!!

I per cada cèntim en impost verd, un parell de litres d'oli de fregir per la pica de la cuina. 

Per cada percentatge d'impostos a la gasolina, un bastonet de les orelles i dues tovalloletes humides pel vàter.

Per cada bossa de plàstic cobrada al supermercat, un parell de litres d'oli de palma i una tauleta de xocolta al rebost.

Per cada litre d'aigua no consumit però pagat, una aixeta oberta unes hores. Unes cisternes de vàter extres per veure "l'efecte coriolis" claveguera avall.

Per cada taxa absurda, per cada "ecorobatori" una agressió proporcional al medi. Que la destrucció d'allò "que volen protegir" deixi en evidència les seves polítiques absurdes que només impacten en els ciutadans.

Impost al sol, alvocats de Xile.

Una urbanització davant la costa, l'oli del cotxe al riu.

Un polític "enxufat" a una elèctrica, unes piles i bateries enterrades sota un pi.

Per cada envàs no retornable, un cubell d'escombraries variades al contenidor blau o al groc.

Per cada zona de baixes emissions sense un servei de transport públic digne i barat, uns transatlàntics de la Xina amb merdes d'euro de l'AliExpress.

I si no que els governants aturin les mentides, que deixin clar que es pixen en el planeta, i que només volen els nostres diners per omplir-se les butxaques, per mantenir-nos atrapats i que no aixequem el cap de la misèria! Fa com trenta anys que es parla del canvi climàtic, dels avisos, del que fem tard, del que cal prendre mesures... però resulta que encara som a temps d'evitar-lo! Hem de ser sostenibles!!!

Sostenibles...

Extra-terrestre.

 I abans que el meu fetge exploti de nou per l'etanol acumulat, un darrer impuls elèctric creua el meu cervell. L'epitafi que dona sentit a una vida absurda i poc productiva per la humanitat.

- No! Cada cop que veig un àlien amb forma humana em fa pensar que tot és una mentida. Un muntatge de segona amb quatre càmeres de pèssima resolució i ninots de goma! O us penseu que un ésser forjat en l'evolució d'un planeta a milions d'anys llum d'aquí acabaria desenvolupant una estructura corporal similar a la humana. Dos braços, dues cames, dos ulls al cap, dos petits orificis nasals...

Un ésser criat en un planeta amb condicions diferents de les de casa nostra, amb una selecció natural totalment aleatòria,... 

Quants éssers vius hi ha a la Terra? Quants d'aquests éssers vius tenen aparença humana? Som la norma o l'excepció?

Ara repeteix-te la pregunta però sense mirar-te al melic. Dels milions d'organismes que hi ha al nostre món quants tenen dos braços, dues cames, un cap amb dos ulls, un nas,...

Per què un àlien ha d'acabar amb una forma com la nostra quan potser tindria més opcions a assemblar-se a un calamar, un escarabat o un peix de les profunditats amb catorze potes.

Som el producte, el residu per dir-ho d'una manera suau, de diverses extincions on ha desaparegut entre el 70 i 90% de la vida del planeta. Som la xusma infecta que s'autodestruirà després d'uns pocs milers d'any evolucionant un cop vam començar a dominar el foc i les eines. Quin èxit representa això de ser "intel·ligent"? 

Oh! Era tan intel·ligent que es va autodestruir!!! Feu-li una puta placa en memòria a la súperilladeplàstic que sura al pacífic. A Txernòbil o Fukushima. A Onkalo o a qualsevol illa submergida pel canvi climàtic. A un pot de mercuri bioacumulat a base de peix blau.

Per quins collons de nassos un extraterrestre hauria de venir a visitar-nos a la Terra per posar-nos tubs pel cul? Quin interès pot tenir la nostra flora intestinal? Quins secrets poden amagar els nostres còlons que puguin interessar tant als organismes intergalàctics???

La puta, tenen la tecnologia per viatjar distàncies impossibles pels humans, i venen a rebuscar als nostres budells les restes del kebab que vam sopar abans-d'ahir? (Potser tu també acabaves de descobrir que abans-d'ahir porta un guió al mig?)

I els altres animals? També exploren aparells digestius d'altres organismes com ara gats, serps, pardals,... o el seu fetitxisme és pels nostres anus en concret, els de l'Homo sapiens? L'alienígena serà sodomita o no serà? Potser els ha confós el concepte "homo" i tenen unes expectatives que superen la trista realitat?

Potser si jo tingués la clau per fer viatges intergalàctics, més que anar a abduir humans per fer realitat les meves fantasies alienigenoeroticofestives potser aprofitaria per dominar aquella civilització inferior. Tal com els espanyols a les Amèriques el 1492, els Europeus a l'Àfrica i l'Àsia amb la colonització, el "primer" món amb el "tercer"...

- Però, i si veiem les similituds en la forma humana i la dels àliens com un fenomen de convergència evolutiva? És a dir, que el fet de tenir braços per manipular les eines és un avantatge tan gran, que és imprescindible pel pas a "l'ésser intel·ligent". Igual que el bipedisme que permet veure millor els depredadors, per tant millorar la supervivència de l'organisme, i a sobre permet alliberar els braços reforçant el primer punt... 

La seva forma "humanoide" més que un engany de la manipulació de quatre paràsits que viuen de la mentida és el camí més lògic que té l'evolució? Com el fet que molts organismes que viuen en la foscor, tot i viure en diferents indrets de la Terra i siguin de diferents espècies, acaben tenint extremitats més llargues per tal de palpar a més distància i captar més informacions d'un medi que no poden veure?

-...

Divendres!

 

Un clàssic que tothom hauria de conèixer.

 

Dissabte

Encara no he processat el vi negre, l'orujo, el cava, el vi dolç,... del migdia que el meu cos ja està absorbint de nou el vi blanc, el Bushmills, que em transporta a la meva joventut. El triple destil·lat irlandès de quan tot era una mica més burgès en el sentit de l'estabilitat de tot plegat. I és que al final potser tu t'has pogut comprar una puta casa, però en el fons, en el meu cap, encara ets la mateixa escòria egocentrista de sempre sense descendència que sobreviu a base de pastilles antiepilèptiques...

 

Al fet que l'alcoholització em fa escriure sobre la meva vida de forma anticipada, com si les coses més importants ja haguessin passat. Com si tot ja no tingués sentit. Ple de faltes com si això estigués escrit amb uns dits excessivament gruixuts a través del mòbil... Amb un portàtil de merda que es penja a mig teclejat. Autocorrector que potser no ha après prou ràpidament a corregir la meva prosa.

I a l'aula, en la mena de cinematografia de segona en la qual ens absorbeix el Netflix o  el Prime, tot sembla que tiri cap al més salvatge, al més extrem, en un putu present de merda a càmera lenta que només s'accelera en la indiferència de l'absurditat. Dels X minuts perduts i que amb un teclat normal serien segons. De l'orceïna que es podreix a l'estanteria de casa mentre passa el "desconfinament".

Sense el punk que torna al final en el silenci nocturn. En la ressaca postfacebook on només puc vomitar bilis als estúpids.

I què t'importa a tu tot plegat, si sé que et puc explicar un munt de merda d'històries que em couen per dins i que sé que  al final te'n fotràs absolutament de tot.

 

Podem parlar de la baixada en caiac de sant Aniol on quasi morim com tres vegades en poques hores, en poc més d'un matí. On els blaus que van marcar la nostra pell durant dies eren les medalles de sobreviure als taüts de plàstic que ens portaven riu avall i que potser tu ja has oblidat en la burgesia del teu "Porcshe" vermell. En el putu arbre de carn que vas deixar mentre algú em va oferir una mica "d'anal" i que no va acabar de funcionar en la novetat del fet. 

En com vam creuar la puta península de l'Empordà a Fisterre amb una bici, i el què podíem carregar en un estiu que l'empresa no em va pagar, ja que no havia treballat prous mesos estalviant-se un sou. 

Com vam sobreviure fent espectacles al carrer de pioners arribant fins a Sant Carles de la Ràpida amb quatre duros...

Agonitzant per vies, rutes, camins,... que ara quatre malparits fan i semblen que són la puta crema fardant a les xarxes socials. L'elit dels imbècils.

Nosaltres vàrem veure la mort, la vàrem mirar als ulls i la vàrem acceptar pensant que ens alliberaria del patiment. Com un putu "don quixot" vàrem lluitar contra molins per un amor platònic que molt sovint no ens va fer ni cas, que ens va rebutjar davant el cansament, la suor, la brutícia i la sang.

 

I al final la merda que vàrem menjar ens va fer més forts, ens va fer apreciar les petites coses de la vida, els detalls, les comoditats,...  Tot allò que tu dones per fet i que un dia trobaràs a faltar! 

Com les etiquetes i tota la revisió del text que potser faré en la sobrietat de l'endemà!