Rule # 32 Enjoy the Little Things

El viatge pel Regne Unit ha estat una mena de paròdia distorsionada per la malta de Zombieland, Harry Potter i Lesbian Vampire Killers, de tres setmanes i gairebé 7000km de cotxe, tot i que en el fons les comparticions etíliques metiladores de l'epigenètica a les xarxes socials no ha servit de res degut a una manca de cultura cinèfila prou preocupant: "likes" buits que en la majoria dels casos no arribaven a comprendre la profunditat del text o la foto...

...i és que deien que deien que als Tesco es venien els famosos Twinkies (una mena de pastissets fastigosos farcits de quelcom blanc fets amb organismes modificats genèticament i greix de vaca, entre d'altres ingredients, provinents del yanki) llançats a la fama al nostre país gràcies a la pel·lícula Zombieland (i més subtilment pels caçafantasmes). I és que al llarg d'aquests milers de quilòmetres conduint per l'esquerra, (tal com en Tallahassee durant tota la pel·lícula) gran part dels nostres esforços es van basar en trobar el maleït pastisset que semblava extingit.

I al final, a la fi! Per atzar, fent cua al supermercat de torn a Canterbury, a la caixa del costat, algú en portava. Algú estava comprant en directe una caixa d'infectes Twinkies el dia abans de creuar de nou a l'Europa continental a través del port de Calais! Eren allà i els calia trobar...

Els putus Twinkies!!!

Al darrer minut de la pel·lícula, després de visitar desenes de centres comercials, la cirereta del patís que dóna sentit a tot. Que acaba amb la constant recerca. Que ens allibera de l'apocalipsi zombie i ens retorna mentalment, per uns instants, a un passat on tot era més simple i innocent... Twinkies!!!

Veganisme

M'agraden molt els animals..., però m'agraden més cuits!

Chupar relaja! Placer sano!

Doncs això, ja sigui amb aquesta mena d'apologia al sexe oral, buscant la complicitat del yonki addicte al tabac desesperat per trobar un vulgar substitut per passar el "mono", i que pot trobar escalf en la diabetis i la càries escapant del càncer de pulmó, o banalitzant, en una mena d'incitació preadolescent al tabaquisme per tal de reconduir la davallada en el consum del tabac dels últims anys, amb la conseqüent pèrdua d'ingressos de les pobres tabaqueres,... el responsable del disseny del d'aquest famós caramel s'ha lluït. 

CAP

Avui voltant pel CAP m'ha sorprès veure un cartell amb els falsos "mites de la vacunació". Llàstima que estava en espanyol i que fer-li la foto potser m'hagués portat problemes... però bé el tema m'ha impactat i m'ha fet pensar que potser la cosa dels "antivacunes" comença a estar ben desbordada...

I llavors he anat pensant...  fins a quin punt està desbordat que cal penjar aquesta merda? I per què només està en espanyol? Són els estaments més marginals de la societat (i que no parlen català) els més afectats? És una mena de purga selectiva on s'afavoreix la supervivència de qui parla la "llengua de l'imperi"? Ni idea...

I en el fons al pensar (i pensar més) he reflexionat.

!!! (reflexionat!, jo?!)

Decidir ser un antivacunes al segle XXI per mi és com decidir veure aigua del riu (o del llac, pantà, estany, del mar!) per estar contra la potabilització de l'aigua de l'aixeta (de boca) pel clor (tòxic!!!) que porta (arma de trinxeres de la primera guerra mundial), i com no en contra de l'aigua embotellada pel plàstic infecte amb el qual està en contacte!!!

Així doncs ja ho sabeu antivacunes de merda, per la vostra salut i puresa bioquímica us convido a beure aigua del riu no sigui que quedeu intoxicats!!!

Fills de puta, i mentrestant hi ha un munt de gent que mataria per vacunar-se i beure aigua clorada...

Llar

Ara fa gairebé una dècada d'aquest documental i al veure'l de nou la sensació final és que estem pitjor de com ho pintaven tot al 2009... I el sistema aguanta com un cabró!

I és que al final, malgrat tot, la reflexió ha estat bona: Vivim dins una bombolla.

Exacte!

I és per això que dins aquesta bombolla pots riure i jugar durant l'hora quaranta de reportatge, per estar dins aquesta bombolla surt aigua de les teves aixetes, tens un cotxe i gasolina a manta, tens els supermercats a rebentar de menjar i alcohols de tot el món, mòbils i tecnologia diversa, cert poder adquisitiu com a ciutadà de classe mitja o ajudes socials si ets de la baixa,... dins aquesta bombolla et pots permetre no estudiar i perdre el temps hora darrere hora a classe tota la teva vida fins als 16 anys, o els 35!, la bombolla et permet no emmalaltir gaire, no morir-te de SIDA, ser un ignorant absolut, no conèixer què vol dir treball, esforç, compromís, o què significa que cada dia pugui acabar-se tot en un moment absurd, veure com la teva ciutat queda submergida pel mar o transformada en un desert, la teva casa enterrada sota la sorra, dins aquesta bombolla tens aire condicionat, calefacció i piscina per quan fa calor, fred o qualsevol temperatura intermèdia que et molesti.

Però aquesta bombolla mica en mica es desinfla, es fa més petita i, tot i que molt més tard del que jo esperava, acabarà rebentant... i llavors serà quan entendràs tot això! Què et volíem mostrar, ensenyar, fer-te reflexionar,... despertar aquell futur ciutadà crític que els poders volen submís i els mercats manipulable!

Ets aquell vint per cent, el que ho té tot, el que no ha perdut res, el que no ha fugit de res, el que no passa gana, el que no mor o està malalt per beure aigua no potable, el que no s'eslloma per conrear una terra infèrtil amb les mans, per recercar quelcom per guanyar-te la vida en els abocadors incontrolats que el món occidental es dedica a emplenar enviant-te a casa teva la seva merda electrònica, el que no té que fer quatre hores a peu per estudiar en una escola a vint quilòmetres de casa, el que no treballa dins una mina il·legal per alimentar l'interior dels nostres mòbils, el que no viu sol i abandonat al ras,... tu ets l'escollit i la resta et sua la polla!

Castell!!!

Van Damm (o era Voll Damme?)

No ho diguis a ningú però... T'he trobat a faltar.