Estanc

Avui m'ha tocat anar a un estanc "ParcelShop de no sé què" a recollir l'últim paquet de les meves compres absurdes per Internet. Feia com molts anys que no entrava en un d'aquests comerços, més enllà d'algun supermercat andorrà o l'estanc de torn que vas a cercar el típic paper per fer el putu certificat mèdic per l'administració.

Però no, aquest no era un estanc "normal", era un "mega estanc", un estanc on no hi ha lloc per altres merdes més enllà de tot el que envolta el món del tabac. No hi havia revistes, ni diaris, ni certificats diversos que alimenten el sistema a base de preus absurds i repagament... No! En aquest estanc només hi havia material fumable i per fumar a un nivell tan anadament de l'olla del  yonkisme addictealtabacafulldelmil que fins i tot hi havia una mena de màscara antigàs amb una puta catximba al lloc on hi hauria l'habitual filtre, per fumar-te tota la merda que volguessis fins a morir d'asfíxia. 35€ valia la puta merda aquella a mig camí entre un record de la primera guerra mundial i una disfressa de nit sadomasoquista. El somni del fumador l'hipoxifílic.

Encenedors, vaporitzadors, estris fumetes diversos, tabacs de tots els tipus, papers de liar infinits i fets amb milions de fibres vegetals diferents, pantalles amb més anuncis de tabac i documentals explicant "com n'és de sa" fumar a manta, dels beneficis homeopàtics del monòxid de carboni, la resistència del fumador a la covid, la mentida del càncer que ens vol vendre la societat per reprimir la nostra llibertat tabaquera fumadora...

Però no, més enllà de tota la merda pro addicció, la màscara "eyes wide shut" i la parafernàlia nicotinera, el que més m'ha impactat és la mena de vitrina que emplenava totes les parets de l'estanc amb centenars, o milers, de caixes de tabac. Desenes de milers de putes caixes de cigarretes que entapissaven les parets amb totes les fotos de merda que porten els paquets per llei mostrant els "avantatges" de fumar. Imatges de pulmons negres, forats a la gola, càncers de no sé què, nens amb els pares morts pel tabac plorant, Darth Vaders de segona, esòfags infectes, dents fastigoses, impotència sexual i derivats diversos. La campanya que havia d'evitar que la gent fumés, però que la gent va evitar comprant fundes per amagar-les!

Tot era com una puta escena de cinema de sèrie B, de gore de cinquena amb milers d'imatges repugnants que t'observaven des del darrere del collons de vidre que t'impedia accedir a la preuada droga, ja que segurament molt sovint era robada.

Una mena de sala dels horrors que et recordava una puta joieria, amb totes les peces d'or i diamants fent pampallugues als teus ulls, com una carnisseria d'aquestes modernes amb entrecots de Wagyu a 5000€ el quilogram, però en versió grotesca i repugnant. De mitges merdes que ploren perquè el preu del seu paquet de tabac puja 15 cèntims i l'addicció els surt més cara.

5 minuts per recollir dos paquets ronyosos on tota aquella porqueria infecta i gratuïta et queia a sobre, et trepanava el cervell tot i ser conscient que en el fons tot allò ni et va ni et ve, ja que el tabac és una cosa que mai t'ha enganxat, que et rellisca absolutament, i que els veritables afectats del tema entren allà dia sí i dia també pixant-se'n de tot plegat. Moments on no pots deixar de pensar en tots els cabronassos que es gasten la pasta dia darrere dia en aquesta merda. En com odiaries que la teva parella fumés. En la massa humana que entra allà sudant-l'hi la polla tot a infinit amb la pasta que necessita per mantenir el vici a les butxaques. Rolex rectangulars en unes estanteries de segona on només hi veus merda, dolor i mort.

Però total, "d'algo" ens hem de morir. 

La meva mare fumava durant l'embaràs i jo no he sortit tan malament!

L'avi va durar fins als 90 i fumava cada dia!!!