Reformes.

Últimament es parla molt de les reformes educatives. De la metodologia per projectes. De Finlàndia i els coreans...

El mètode educatiu està obsolet, no per inútil, ja que tots els caps pensants actuals revolucionaris s'han criat amb classes magistrals i deures, si no per una mena de necrosi cerebral juvenil causada per un canvi de paradigma tecnològic i social que ens ha abocat a una ineptitud crònica en la concentració i l'esforç.

De vegades aquests nous aires "progres" em recorden a al reaccionarisme de l'escola democràtica al sortir de la dictadura. Per contrarestar els mals de l'educació franquista es va pecar per l'altre costat atorgant una llibertat desmesurada a l'alumne que tampoc es va saber gestionar massa bé.

Ara crec que estem en un punt semblant, demonitzant les classes magistrals sembla que tot té que anar amb projectes lliures, sense horaris, tots sent feliços, traient exàmens i deures,... però en el fons el problema real no crec que sigui aquest. Personalment el problema que veig és que en pro del coneixement al final l'escola només forma pseudodelinquents egoistes, que es creuen els amos del món per què la societat encara no els hi ha fotut el clatellot de la seva vida al veure's treballar 6 dies a la setmana, 8 o 12 hores per 600€ de merda en un supermercat a l'estiu per tenir més de 16 anys.

I en el fons no hi ha res que em remogui més les vísceres que un adolescent malcriat, que en el seu orgull de nen de la mare em vacil·li en la seva ignorància arrogant.

Quantes vegades cal escriure en un butlletí que el nen és un malparit per què la família respongui? Jo de moment en compto 11 i no hi ha hagut cap canvi.

Però no passa res. L'estat s'anirà omplint la boca de reformes, la direcció de paraules agradables i cultes, mentre que el pobre llicenciat que veu com tot plegat se'n va a la merda no hi pot fer gaire res més que veure com es multipliquen els seus esforços, el seu horari (tot i que no el sou), i l'agonia va derivant cap a l'ansietat i el "suapollisme".

Per què nosaltres som la generació enganyada.

A mi em van enganyar, em van dir que estudiés i anés a la universitat. Hem van prometre un títol i una feina. Un sou i un estatus en concordança als meus estudis/formació, i al final m'ha tocat menjar merda com molts, tinguessin o no tinguessin estudis, fins i tot m'ha tocat marxar del país cap a les Europes sobrevivint tres amb el sou d'un. I aquests malparits es pensen que són els grans reis de tot, tot i que encara ho tindran més pelut que nosaltres.

Potser un dia se'n recordaran de mi, de les meves paraules, veuran que dins la meva paranoia hi havia un xic de certesa i veuran que aquell malparit de professor potser no se li'n anava tant l'olla. I llavors en la seva misèria eixirà la meva victòria, una puntada a la boca que els tombarà quan ja estaven ajaguts al terra vençuts per la societat per la qual haurien d'estar preparats per alimentar. La puta puntada a la boca de la venjança, del karma, que el posarà a lloc i els alimentarà de la pols, de les escopinades dels altres que van ser llançades al terra amb despreci, i la seva ignorància desapareixerà per alimentar el dolor, la solitud. Cauran les paraules buides dels consells dels paràsits que només et segueixen quan tot va bé i descobriran la realitat, l'engranatge fastigós que exprimirà fins a la última gota de la seva sang i fins a l´últim mil·ligram de la seva medul·la espinal que alimentarà el sistema.

Però que ho tinguin clar aquests malparits, el dia que els vegi sota un pont de mi no veuran caure ni un cèntim a les seves butxaques ronyoses!

Llarga agonia i gloriosa reforma educativa desgraciats!

Planetes

En els fons els planetes no són més que una coagulació de residus metabòlics alliberats en explotar una estrella agonitzant.

Reciclatge.

Ja fa temps que en aquest bloc s'intueix un cert odi cap al reciclatge, doncs bé deixeu-m'ho aclarir...

...ODIO EL PUTU RECICLATGE!!!!!!!!!!!!!!

I potser ara sonaré com el típic metge antivacunes que mentre t'injecta una bona dosi de mercuri, virus modificats genèticament per les malèvoles farmacèutiques, potenciadors de l'autisme, antrax, poloni 237 i la discografia d'en Bisbal en un xip microscòpic creat pel CNI i la CIA, et va comentant que ell no vacuna els seus fills per A, B i pascual,... jo ambientòleg titulat em permeto la llibertat de cagar-me en el reciclatge, i fins i tot en eludir-lo quan el meu nucli familiar i amics no em veuen!

Sí, sí,... quan la gent no em mira barrejo la brossa "normal" (aquell famós contenidor gris) amb el plàstic, el vidre,... barrejo el vidre amb el paper,... arribant a nivells de clímax màxim on fins i tot llenço les piles al contenidor normal. L'oli per la pica!

Crec que si no signifiqués creuar una línia de no retorn en el meu passat educatiu, llençaria les bombetes ecològiques (aquelles que en diuen de baix consum) als marges de la carretera mentre conduiria el meu cotxe de camí a la feina.

Prenent les paraules d'un dels nostres polítics: "Mori el reciclatge!".

"I què li ha fet el reciclatge a aquest pobre desgraciat?" potser us penseu molts...

Que potser coneix la veritat i sap que veritablement el reciclatge no existeix i es barregen tots els contenidors al mateix camió, sense que es mantingui la tria feta pel ciutadà?

Doncs no! Cap llegenda urbana de merda s'ha apoderat del meu raciocini, odio el reciclatge simplement per què el trobo hipòcrita. El reciclatge és una fal·làcia que plana sobre l'arc sud-europeu, que ens culpabilitza, que ens incita a ser més respectuosos amb el medi ambient quan la condemna de la Terra no depèn del "pensa global, actua local" que se'ns repetia com un mantra en l'agenda 21 local, els inicis de Kyoto i el naixement de la sostenibilitat.

I és que quan et fas les preguntes adients tot el castell de "naipes" del reciclatge s'esfondra sota el seu propi pes.

Us heu parat a pensar mai per què reciclem?

No?

No?

No?

....

No?

Doncs bé...

No? De veritat?

Teòricament el nostre món és un sistema tancat. La matèria que el forma és limitada. També seria interessant saber que hi ha elements més abundants que d'altres, però els percentatges ara no els recordo i el llibre on els vaig llegir té un apartat on no hi estic d'acord i bé... potser en parlarem un altre dia.

Per aquest precís motiu l'antic model de societat on es comprava i es llençava ha quedat obsolet. Sempre m'ha semblat interessant plantejar la idea que les mines del segle XXII (a veure si ara no la lio amb els palets dels collons de romans), o fins i tot de mitjans del XXI, serien els nostres antics abocadors on despreocupadament vam anar llençant tots la merda que es reconvertiria en un futur pròxim en la nova mineria. És com força poètic... tot d'obrers treballant per extreure metalls, minerals, plàstics,... entre compreses sanguinolentes, mascotes momificades i palets de les orelles plens de cera.

Tornant al tema i resumint el paràgraf anterior el motiu principal pel qual reciclar és la limitació en els recursos naturals dels quals traiem les nostres matèries primeres.

Llavors, ja reflexionant una mica més enllà, caldria saber que produir una ampolla a partir de vidre reciclat o de vidre "verge" té un cost diferent. Quan nosaltres llencem el mòbil obsoletament programat al "contenidor de reciclatge" hem de saber que si tot va bé i no va a parar a Accra (Ghana), pot ser tractat en una empresa de reciclatge on en traurà els metalls preuats tal com l'or, i que aquest or té un cost de processat menor que no pas explotar-lo en una mina, treure'l de l'escòria per separar-ne la mena,...

I la primera pregunta incòmode apareix ara: Quan jo llenço el meu mòbil, del qual algú en robarà l'or, me'l paguen?... Teòricament jo l'he pagat al comprar-lo (o al pagar els infinits mesos de permanència inclosos en el magnífic preu d'oferta de la companyia de telecomunicacions).

A part per reciclar un aparell electrònic, dins del preu de la botiga, ja hi ha un impost que va destinat al seu reciclatge, per tant de la meva butxaca ja han sortit els diners destinats a l'empresa que cobreix el cost de processament de l'aparell. Llavors jo rebo la part proporcional del benefici de vendre l'or?

I ara parlem d'or ja que és la moda pot-crisi del 2008 on era més segur invertir que no pas en la banca, però i tots aquells metalls rars que només es troben en certs països (que es podrien comptar amb els dits de la mà) i són extremadament rars?

Heu sentit a parlar del Coltan? Doncs potser hauríeu de llegir més!

Una altre dada que em toca força els nassos és un dibuixet que hi ha a les llaunes de begudes. T'has fixat mai que a un lateral hi ha un dibuix on hi surt un logo "1kr". Doncs bé, això és el preu que val la llauna buida quan la tornes al contenidor de reciclatge. T'han tornat mai un cèntim per reciclar una llauna?  A mi no! Això apreciat lector només passa a aquells països on la seva moneda és la "corona", i habitualment són els nòrdics. Aquí el robatori de les nostres deixalles surt gratuït (en aquest punt del text recomanaria posar la cançó de "la polla" "badejitas, latas y paquetes", no poso l'enllaç ja que el collons de "goear" s'ha petat tot el punk del bloc).

I el plàstic? El malparit de plàstic ple de disruptors hormonals com el BPA (Bisfenol-A), i que recobreixen milers dels nostres aliments i biberons pels nostres nadons? Algú sap com es recicla el plàstic dels collons, o simplement el tires tot al contenidor groc?

T'has fixat que en alguns recipients de plàstic hi ha un número dins una mena de triangle rar? Aquest número (per regla general) com més alt és més difícil de reciclar implica que és el plàstic en qüestió. Fins i tot, dins de certs envasos de plàstic, si el fabricant el dóna les informacions de com reciclar-lo, et demana de llençar-lo al contenidor general. Com pot ser que en el propi envàs de plàstic es demani al ciutadà de no reciclar-lo, si al contenidor groc hi van els envasos? Algú ho mira això? Recicles els plàstics en funció dels seu tipus?

Si la resposta és no, llavors teòricament recicles malament. O això o hi ha una mena de màfia on les empreses de reciclatge només reciclen el que els hi va bé en funció dels seus interessos econòmics.

En aquest punt caldria comentar que la "pregunta incòmode 2" s'ha mig formulat i barrejat en l'apartat anterior.

Pregunta incòmode 3. Per quin motiu ens hem de trobar dificultats a l'hora de reciclar residus problemàtics?

Per reciclar l'oli cal que anem a la deixalleria, en la qual tenim un límit mensual de residus, i en la majoria dels casos al anar-hi ens fan mala cara. En els millors dels casos l'ajuntament ens descomptarà uns cèntims al posar biodièsel o no sé què (això del dièsel ara mateix també és un tema delicat) al cotxe. Per tal de que l'oli es recicli correctament se'ns diu que si el llencem per la pica "una gota d'oli pot contaminar 3.000.000.000 de litres d'aigua" (aproximació aproximada sense validesa científica) i a sobre afecta negativament el procés aerobi de la EDAR (estació depuradora d'aigües residuals) ja que dificulta els processos dels bacteris que descomponen la matèria orgànica que tal i qual.... i llavors un dia veus que potser untant un paper amb aquest residu tant malparit (que es fa servir per tallar el biodièsel) la llar de foc tira que flipes. Fins i tot la gestió de residus comuns d'alguna ciutat que va per incineració es veuria afavorida per llençar-lo al "gris" de manera controlada.

Si seguim evolucionant en el meu odi reciclador segueixen apareixent detalls que em toquen més els ous que per llançar el vidre calgui fer distàncies maratonianes fins al contenidor verd, com per exemple el cas del reciclatge de les bombetes de baix consum.

Sempre recordaré amb certa nostàlgia els meus anys d'ESO, on un dels garrulos de la classe que anava per jugador professional de futbol, cosa que el dispensava de fer educació física per la por de l'entrenador de que es lesionés, va rebentar un fluorescent de la classe fent l'idiota. Llavors "l'empollón" de torn se'm va girar preocupat dient "els fluorescents porten mercuri". En aquell moment, motivat per la meva ignorància retroalimentada per la nova reforma educativa, em vaig limitar a tapar el nas amb la samarreta tot dissimulant. Ningú va sortir de l'aula, cosa que potser hagués sigut la reacció més audaç. Potser algú va obriu una finestra tot i que no ho sabria assegurar.

I el mercuri? Qui pensa en el mercuri més enllà de les tonyines?

Algú ha vist un contenidor decentment preparat per acollir aquest preuat metall pesant neurotòxic?

L'últim cop que vaig veure un contenidor emmagatzemador de bombetes amb mercuri era a l'alçada de les caixes de pagament d'un supermercat i consistia en una caixa de cartró preocupantment plena de forats. Així és com reciclem els objectes potencialment contaminadors i perjudicials de la nostra salut, llençant mil·ligram rere mil·ligram de mercuri en una caixa oberta on a cada xoc de bombeta nova es pot alliberar pols amb mercuri cap els nostres organismes...?

El sistema de reciclatge actual és l'equivalent a posar la Rita Barberá com a presidenta de la comissió de la corrupció que investiga el PP español... però bé, si no reciclem els dolents som nosaltres!

Nota: Reciclar té els seus beneficis, des d'aquest bloc no es vol condicionar a ningú per què deixi de reciclar la seva merda en pro de la salut medi ambiental global i benestar del nostre planeta.
   

Foto.

Foto nocturna a una paret qualsevol, d'un poble qualsevol de l'Alt Empordà.

Coses que et venen al cap abans de veure que és una "bandera d'ESPAÑA"...

"¿Viva la hamburguesa?"

"¿Viva el Mc Donnalds del costat del Caprabo?"

I ara una de mots aleatoris...

Vagina

Dislèxia

Fatxa

Garrulo

Ignorant

Hamburguesa?

Vergonya aliena...

Dubitacions.

Diuen que diuen que portar el mòbil als pantalons a la llarga pot provocar infertilitat degut a l'acumulació d'ones, i per tant d'energia, en el nostre apreciat aparell reproductor. A l'article publicat al diari, que es basava en l'informe elaborat pels científics del Centre de Medicina Reproductiva de la clínica de Cleveland, es deia que:

"L’estudi, fet amb 361 homes, concloïa que els homes que havien utilitzat el mòbil durant més de quatre hores diàries tenien un nivell d’esperma un 41% inferior al dels que no l’utilitzaven mai. Els investigadors també van determinar que en el cas dels que utilitzaven el mòbil dues hores al dia la reducció de l’esperma era d'un 20%".

Tot i això també es remarcava que "Tot i això, els mateixos investigadors admetien que l’estudi no havia tingut en compte altres factors com l’edat o l’estrès i que, per tant, les dades no eren concloents".

Cal dir, que tot i que no queda clara la relació directa amb el mòbil, i que potser no és l'únic factor en la pèrdua d'esperma, davant del possible dubte la medicina sempre hauria de tirar cap a la prevenció, i més si hi sumem les dades actuals on es remarca una davallada important dels naixements a Europa i l'augment en l'edat dels nous pares i mares, cosa que pot afegir problemes en la qualitat dels gàmetes.

Un detall que trobo a faltar en aquest estudi és la diferència d'hàbits actuals i passats. Entenc que jo vaig tenir el primer mòbil sobre els 17 anys, que només servia per trucar i enviar algun missatge, i que normalment no el portava a sobre. També caldria mirar els nivells d'energia emesos per aquests primers mòbils de finals del segle XX i principis del segle XIX.

Si canviem de registre actualment els "nostres" adolescents ja porten mòbil abans dels 11 anys (quan comença el desenvolupament dels seus òrgans reproductors), i el tenen a la butxaca gairebé tot el dia des de les 8h que surten de casa fins pràcticament a l'hora de dormir, i encara se'l deuen posar ben arran del cap per anar mirant els "whatsapps" de matinada. Fins i tot m'atreviria a dir que degut a la seva "activa vida social" l'aparell deu treure fum de tantes comunicacions entrants i sortints que deuen tenir (i que es tradueixen en més energia testicular), mentre que en la nostra adolescència potser es limitava molt més en part pel cost associat a les comunicacions, ja que per cada trucada o missatge calia pagar.

En resum la meva pregunta al donar voltes al tema és com pot afectar aquests canvis d'hàbits a l'estudi si es fes d'aquí uns anys. Si quelcús s'ha plantejat actualment mirar la qualitat reproductiva dels "joves" (i no "homes") que porten 10 anys acumulant wi-fi i 3G als seus testicles i que van començar amb "els mòbils d'última generació" i la tarifa plana d'internet i de telèfon. Una altra pregunta que em faig és si aquesta és una nova oportunitat per l'ésser humà de ressorgir del "garrulisme" arrelat a la nostra societat.

I ara un preguntareu... "Què merdes diu aquest paio ara?" "Què pot tenir a veure tot plegat?".

Doncs bé:

Idea 1. Per entendre el problema de les ones cal llegir l'article o la notícia del diari (o que algú te la expliqui), cosa que dubto que el "garrulo mig" es digni a fer.

Idea 2. Si els que tenim el coneixement (ja que llegim) no volem explicar el problema al "garrulo mig" de torn, aquest seguirà vivint en la seva dolça ignorància (per exemple no passant la notícia a classe de tecnologia o física a la E.S.O.).

Idea 3. Si el "garrulo mig" segueix vivint en la seva dolça ignorància utilitzant el mòbil a tort i a dret, alimentant d'ones electromagnètiques els seus espermatozoides "de garrulo mig" potser li quedaran fregits i no es podrà reproduir.

Idea 4. Si el "garrulo mig" no es pot reproduir l'evolució ens pot portar a un nou ressorgir de l'espècie humana.

Tot i això, el punt feble d'aquest pla magnífic, encara que pugui semblar contradictori, poden ser les autoritats sanitàries. Que la societat en pro de mantenir la riquesa de les elits i la por del poble a través del sistema de pensions, comenci a fer anuncis sobre el tema, i es limitin i fins i tot es redueixin cada cop més les emissions dels mòbils a mesura que la tecnologia millori. Fins i tot en algun moment es poden començar a vendre calçotets "caixa de Faraday" per aïllar la zona genital... no ho sé. El que sí que sé és que de moment ens queda el consol de saber que cada cop que veiem un malparit rostint-se el cervell amb una trucada, o fregint-se els testicles amb un post del "facebook" que li arriba al mòbil, és un impuls més cap a la seva extinció.

Que cada cop que veiem un adolescent menjant pipes a la plaça i tirant les cloves al terra podem pensar amb una certesa del 99.9999% que tindrà el seu magnífic "smartphone" dels "xinos" irradiant el seu engonal i que molt probablement el seu gen "sóc un porc i "me-sua-la-polla" embrutir el terra del carrer" acabarà per no transmetre's.

Casualitats...

...de la vida un dia et veus mirant cadiretes de cotxe.

En un moment donat, guiat pel RACC i el seu homòleg espanyol, en veus unes de super "molonguis", amb notes súper altes i penses... aquesta cadira és la polla i només val com 200€!

Però llavors (com no) de nou la vida et fot un clatellot d'aquells monumentals i veus que en alguns països aquest tipus de cadireta (podem dir-ne d'escut) porten anys que estan prohibides. Prohibides! I aquí les venen com si fossin la gran revolució en la seguretat infantil dins l'automobilisme.

Llavors en l'afany insaciable pel coneixement, que ha caracteritzat l'espècie humana fins a finals del segle XX, segueixes cercant informacions i veus com l'homòleg de l'homòleg del RACC en versió nòrdica parla d'un "test plus" d'un organisme independent Danès o Suec o alguna cosa d'aquestes.

Continuant amb la recerca es parla de cadiretes amb "isofix" a contramarxa,... i un munt de paranoies que fins ara (després d'haver mirat tres-centes pàgines de cadiretes de cotxe) no havies vist mai, i que en un moment dupliquen els esforços requerits a la teva targeta de crèdit.

Amb les noves referències i models, tornant als reals clubs de l'automòbil de la nostra estimada península ibèrica, veus que aquests models "hipermegarecomanats" amb el "test plus" dels nòrdics tenen puntuacions de merda i que les desaconsellen totalment.

I llavors de nou segueixes pensant, i penses que els nòrdics amb això en saben un ou i són seriosos, i que per altre banda, tot i que ja se sap que la riba nord mediterrània/sud d'Europa és força un circ d'estúpids i mediocres, penses que el RACC és un organisme seriós, i que aquesta desinformació esbiaixada i falsa no pot ser real...

Però no... els nostres estimats clubs d'automobilisme es venen per quatre duros, ens mal informen i menteixen en pro dels seus interessos, jugant amb la vida de nanos, i rient-se de la intel·ligència del ciutadà mig que basa les seves decisions en mentides d'hipòcrites i estafadors que haurien de ser neutrals!

I en el fons quan un desgraciat posa la seva butxaca per davant de la vida dels fills del altres només em ve una paraula al cap: "ESCÒRIA!".

Elit política.

És tant èpic que encara no m'ho puc creure... Veritablement són tant idiotes per autodinamitar així la seva campanya a cinc dies de les eleccions? Avui l'Albiol a TV3 era un xaiet a l'entrevista del TN parlant "només" del "corralito grec". Com si encara ens poguessin enganyar més. Com si no recordéssim que aquest "corralito" va ser provocat per la banca europea en un intent de condicionar el vot grec davant les (falses) promeses del "Podemos" (CSQP) hel·lènic, i que no tenia cap altre fonament que mostrar la força de la "Troika", aconseguir un govern col·laboracionista i seguir cobrant els interessos dels rescats econòmics i el deute.

I és que si finalment, ara mirant cap a casa, tot això acaba en res és per fotre'ns de clatellades els pròxims 300 anys És per començar a deixar de reproduir-nos, propiciant l'extinció voluntària  i conscient dels catalans en un últim moment gloriós del nostre poble. Potser el darrer català podria caure l'onze de setembre del 2314 aprofitant la commemoració del pròxim tricentenari per donar-hi un toc més dramàtic.

I en el fons jo només demano que no ens toqui plorar com Escòcia (que va gastar la seva oportunitat de ser lliures seguint la por i les falses promeses del govern de Cameron "alias" el "Pig-Gate") el que no hem sabut defensar com a catalans.

Lliures o morts!