PD. Joder el malparit ja té un nivell acadèmic més alt que jo...
Fa 4 mesos
dissabte, 14 d’abril del 2018
Groc!
Els-camps-de-colza-se-ran-sem-pre-nos-tres!
PD. Llegir amb veu de Dalí fent allò de "una-ga-lli-na-xi-ca-mi-ca-ca-ma-curta-ba-lla-ri-ca...!!!"
dijous, 12 d’abril del 2018
REDOX
Dies agonitzant per retrobar l'indret ocult del meu cervell on es va emmagatzemar fa anys la informació relacionada amb les redox, més enllà de qui s'oxida és el reductor, i el que es redueix l'oxidant ja que és qui provoca l'oxidació, i l'ànode és on van els anions per tant és el pol positiu de l'electròlisi, la pila Daniell... currículum de 3r d'ESO (dit EZUUUUU!!!!) i batxillerat.
Repassar allò que vaig aprendre entre els 17 i 19 anys m'ha portat forces dies de maldecaps absurds fins avui que he vist la llum. EUREKA!
I de nou en una altra entrada pseudopedagògica científica de tutorials de merda per a l'estudiant de secundària... recordarem la igualació redox, després de les àrees i els volums i la trigonometria de Tales, o pi o Pitàgores, que per què no recordar-ho, van ser moments àlgids de la meva carrera professional amb punts màxims infinits de clímax absolut... o eren mínims?
Som-hi!
1- Escrivim l'equació.
2- Escrivim de nou l'equació en forma iònica.
3- Mirem les valències de cada element i ens fixem en quines canvien.
4- A partir d'aquí trobem la semireacció d'oxidació (es perden electrons, és a dir apareixen als productes) i la de reducció (es gasten electrons, és a dir apareixen als reactius).
5- Igualem els àtoms que no són ni oxígens ni hidrògens.
6- Igualem els oxígens. Si estem igualant en medi àcid posem aigües per igualar els oxígens. Si estem en medi bàsic posem hidroxils.
7- Igualem els hidrògens posant protons en medi àcid, i aigües en medi bàsic.
8- Igualem els electrons de cada semireacció.
9- Mirant en conjunt les dues semireaccions igualem els electrons per què a les dues quedi el mateix nombre.
10- Sumem les dues semireaccions i canya!
O algo així... ratafia amunt - ratafia avall.
Ho pilles? No? Doncs ara et sents com jo fa un dies... a males sempre pots buscar un arc de pedra acabat en punxa, i revisar el que et van ensenyar del gòtic en aquell crèdit variable de la ezuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...per Besalú en corren un parell!!!
I si això no és escola innovadora pedagògica del mil a full del segle XXIII el dia 14 li expliqueu al meu tribunal malparits!
Repassar allò que vaig aprendre entre els 17 i 19 anys m'ha portat forces dies de maldecaps absurds fins avui que he vist la llum. EUREKA!
I de nou en una altra entrada pseudopedagògica científica de tutorials de merda per a l'estudiant de secundària... recordarem la igualació redox, després de les àrees i els volums i la trigonometria de Tales, o pi o Pitàgores, que per què no recordar-ho, van ser moments àlgids de la meva carrera professional amb punts màxims infinits de clímax absolut... o eren mínims?
Som-hi!
1- Escrivim l'equació.
2- Escrivim de nou l'equació en forma iònica.
3- Mirem les valències de cada element i ens fixem en quines canvien.
4- A partir d'aquí trobem la semireacció d'oxidació (es perden electrons, és a dir apareixen als productes) i la de reducció (es gasten electrons, és a dir apareixen als reactius).
5- Igualem els àtoms que no són ni oxígens ni hidrògens.
6- Igualem els oxígens. Si estem igualant en medi àcid posem aigües per igualar els oxígens. Si estem en medi bàsic posem hidroxils.
7- Igualem els hidrògens posant protons en medi àcid, i aigües en medi bàsic.
8- Igualem els electrons de cada semireacció.
9- Mirant en conjunt les dues semireaccions igualem els electrons per què a les dues quedi el mateix nombre.
10- Sumem les dues semireaccions i canya!
O algo així... ratafia amunt - ratafia avall.
Ho pilles? No? Doncs ara et sents com jo fa un dies... a males sempre pots buscar un arc de pedra acabat en punxa, i revisar el que et van ensenyar del gòtic en aquell crèdit variable de la ezuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...per Besalú en corren un parell!!!
I si això no és escola innovadora pedagògica del mil a full del segle XXIII el dia 14 li expliqueu al meu tribunal malparits!
dimecres, 11 d’abril del 2018
Deeeeeeeeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...!
I ara justament aquest mes d'abril farà exactament 9 anys que vaig creuar a l'altre costat, al costat fosc de l'educació, i per rar que sembli, en aquesta gairebé-una-dècada mai m'havia trobat en la vessant de client al 100% amb el pack complet ni-al-temps-lliure-del-migdia-em-cal-fer-res. Tot fet, tot lligat i hores de llibertat a manta, i ara cara a cara amb el meu-antic-jo(tot-i-que-ja-sé-que-no-sóc-jo) apareixen de nou les sensacions perdudes i les reflexions. I és que més enllà de recordar com odiava treballar durant el meu temps lliure de migdia, el meu cervell ha fet tres clics.
El primer és que aquest món no ha canviat gens en gairebé 10 o 11 anys, les mateixes consignes, activitats, normes, maneres de fer,... i això és curiós ja que si mirem aquesta última dècada des de l'altre costat, en deu anys han passat moltes coses, alhora que s'han fet moltes preguntes i han aparegut forces inquietuds... però en el fons suposo que quan una cosa funciona la innovació és absurda, i que no hagi canviat en tant de temps deu ser que la cosa funciona molt (massa?) bé.
L'altre és que la situació és molt estranya, i de cop i volta jo represento tot allò que era oposat al que fèiem, no diré que ara sóc l'enemic però gairebé, i tot i que res ha canviat, i sé el que fan (i faran), i era mitjanament bo fent allò que ara alguns altres fan, ja no és el meu món i ara sóc aquell enemic, necessitat alhora i cuidat fins a l'extrem, perquè al cap i a la fi és qui paga i et munta o no pollastres...
I per últim, la tercera, són les fotos. Al tornar no he pogut evitar recordar les fotos penjades en aquest bloc, les velles entrades, el flux de gent passat... i tot i que tot passava en una altra comarca, de la qual ara mateix només m'hi separa mitja muntanya, és com tornar a ser-hi: Recordo la reflex i els escrits que vaig publicar a base de robar Wi-Fi, de nit, d'anar a dormir tard, de purga etílica... mercenari de casa de colònies! havia arribat a vomitar pres pel bourbon. L'era i els capvespres. Va ser una època interessant i ara, des de l'altre costat, no puc deixar de pensar en tot el que està girant en una mena de remolí que em xucla a un passat on "no s'hi estava tant malament", i que cal reconèixer que de vegades enyoro força més del que voldria o m'agradaria reconèixer.
Veig i recordo en una mena d'empatia nostàlgica la fi de la carrera, l'entrada al món laboral més-enllà-dels-estius, aquell bar de merda on no vaig durar ni un mes, els màsters o estudis posteriors que van caure durant aquells anys, Argentina com a clímax del 2007-2008, les lliteres i els terratrèmols, la vida sense gaires preocupacions ni cadenes,...
...però ara des de l'altre costat ja no sé si hi ha tornada enrere.
I vosaltres que em veieu des de fora, m'he convertit en allò que tant vaig odiar dins l'educació formal?
El primer és que aquest món no ha canviat gens en gairebé 10 o 11 anys, les mateixes consignes, activitats, normes, maneres de fer,... i això és curiós ja que si mirem aquesta última dècada des de l'altre costat, en deu anys han passat moltes coses, alhora que s'han fet moltes preguntes i han aparegut forces inquietuds... però en el fons suposo que quan una cosa funciona la innovació és absurda, i que no hagi canviat en tant de temps deu ser que la cosa funciona molt (massa?) bé.
L'altre és que la situació és molt estranya, i de cop i volta jo represento tot allò que era oposat al que fèiem, no diré que ara sóc l'enemic però gairebé, i tot i que res ha canviat, i sé el que fan (i faran), i era mitjanament bo fent allò que ara alguns altres fan, ja no és el meu món i ara sóc aquell enemic, necessitat alhora i cuidat fins a l'extrem, perquè al cap i a la fi és qui paga i et munta o no pollastres...
I per últim, la tercera, són les fotos. Al tornar no he pogut evitar recordar les fotos penjades en aquest bloc, les velles entrades, el flux de gent passat... i tot i que tot passava en una altra comarca, de la qual ara mateix només m'hi separa mitja muntanya, és com tornar a ser-hi: Recordo la reflex i els escrits que vaig publicar a base de robar Wi-Fi, de nit, d'anar a dormir tard, de purga etílica... mercenari de casa de colònies! havia arribat a vomitar pres pel bourbon. L'era i els capvespres. Va ser una època interessant i ara, des de l'altre costat, no puc deixar de pensar en tot el que està girant en una mena de remolí que em xucla a un passat on "no s'hi estava tant malament", i que cal reconèixer que de vegades enyoro força més del que voldria o m'agradaria reconèixer.
Veig i recordo en una mena d'empatia nostàlgica la fi de la carrera, l'entrada al món laboral més-enllà-dels-estius, aquell bar de merda on no vaig durar ni un mes, els màsters o estudis posteriors que van caure durant aquells anys, Argentina com a clímax del 2007-2008, les lliteres i els terratrèmols, la vida sense gaires preocupacions ni cadenes,...
...però ara des de l'altre costat ja no sé si hi ha tornada enrere.
I vosaltres que em veieu des de fora, m'he convertit en allò que tant vaig odiar dins l'educació formal?
dimecres, 28 de març del 2018
Matemàtiques en estat pur!
Bàsicament la idea és basa en que el 70% de la superfície de la Terra és aigua, i que un cop a terra ferma (en el 30% de planeta restant) hi ha com molts espais on no hi ha res (coses no humanes o que no són propietats materials dels humans)... a part d'això ningú sap on nassos caurà.
La ironia seria que caigués al mig del no res just sobre la cabana d'un "yanki" d'aquests que viuen al mig del bosc (o sobre el "yanki" en si mentre passeja pel "jardí") i que el "dmax" ens explica com viuen a les tardes. Per no parlar de que caigui al mig d'una gran ciutat (en un gratacels per posar un exemple absurd) en una mena de versió 2.0 de la guerra freda amb tocs d'11S! A sobre d'algú que a les 6h del matí surt de la discoteca i així s'estalvia la ressaca!
"Al loro" no t'aixafi un satèl·lit xinès aquest cap de setmana malparit!
Aquí el titular i la notícia:
Una estació espacial xinesa caurà sobre la Terra aquest cap de setmana
El laboratori en desús impactarà probablement a l'oceà o en alguna zona deshabitada, diu l'ESA.
diumenge, 18 de març del 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
