No Brain No Pain

dilluns, 5 de maig del 2014

dimecres, 23 d’abril del 2014

Zoo

Iuuu, Iuuuu,... feia aquell mamífer pelut fill de puta de la família dels èquids, mentre no parava de moure's i tirar patades per tot arreu...

- Seda'l mal parit, seda'l d'una puta vegada! Joder Marc carda-li el "xerinjasu"!

Quan de cop i volta, després de desenes d'intents infructuosos, finalment aquell animal de diversos centenar de quilos de múscul, os i vísceres diverses va aconseguir part del seu objectiu, engaltant amb aquella peülla fastigosa, plena de fang, terra i merda del seu propi recte, en Marc, que vacil·lant en la seva feina només va aconseguir rajar sang del seu cap, perdre quatre dents i alguns punts de Q.I., que de totes maneres tampoc seria capaç de trobar a faltar.

Amb aquell desgraciat a terra KO la feina encara es complicava més. Sang, suor i riscos desmesurats per una feina de merda sense cap mena de gratificació personal.

- Que algú agafi la xeringa de terra, arreplegui en Marc i apunyali aquesta bèstia si-us-plau, colla de mariques mandrosos! Com tingui que fer-ho jo, al acabar us donaré a tots pel cul desgraciats!

Vacil·lant el nou substitut d'en Marc es va acostar, mig tremolant, va agafar la xeringa i, en una mena de moviment "matrix" esquivant una nova patada del cavall, va aconseguir clavar i injectar el sedant a la pota d'aquell ésser poc amic de les drogues...

- Vinga el deixem adormir i a "currar"! Decorat, càmeres al vostre lloc,... que tothom es prepari!

I llavors aquella super guarra va arribar, baixant de la seva carabana-camerí-hotel de luxe, només amb un tanga minúscul i les sabates de taló, que en un obrir i tancar d'ulls ens la va posar a tots dura. Ens la menjàvem amb la mirada, quina enveja de cavall...

- Malparits i ganduls, ja hi som... un, dos, tres, canya!

Quan la càmera va començar a gravar, aquella guarra va començar pallejant el cavall, a menjar-li el nap. Era grotesc, fins i tot repugnant però tot continuàvem mirant boca badats aquella escena, mentre de mica en mica el penis enorme d'aquell animal encara es feia més gegantí, omplint totalment la boca d'aquella actriu de segona. Dubto que en aquell moment cap dels mascles del rodatge no volgués estar a la pell d'aquell animal.

- Vinga concentració... càmera dos, canvi de pla!

La tia menjava i menjava alhora que cada cop li cabia menys membre dins la seva boca, fins que va arribar el moment estrella: va agafar aquella enorme polla de cavall i se la va fotre pel cony.

"Com la bestia no estigui sedada del tot la rebenta" vaig pensar dins meu.

Entre crits de plaer sobre-actuats el rodatge continuava, mentres que en els fotogrames de les càmeres es barrejava una obscenitat, maldat i immundícia humana que segurament no podria baixar gaires nivells més... potser el pitjor seria barrejar-hi una mica de sadomasoquisme o gravar-ho en 3D, però llavors suposo que llavors ja ningú ens hagués salvat de l'infern.

dimecres, 8 de gener del 2014

Quan el col·lega s'embala no té fre...

Finalment, després de molt esforç, es va penetrar el cul amb la seva pròpia polla. Arrencant-se-la en l'esforç. Morint dessagnat pocs minuts més tard, en l'èxtasi de l'autorealització anal i l'estimulació prostàtica. Ejaculant sang i excrements.

dimarts, 12 de novembre del 2013

Uep!

L'única cosa que em reconforta és saber que amb els meus impostos ja no mantinc tota aquesta merda. Ni la monarquia, ni els polítics corruptes, ni els paràsits de les comunitats autònomes més "pobres". L'enriquiment il·legal dels que van intentar, i moltes vegades aconseguir, assassinar els nostres avis durant la guerra civil.

I de nou l'Empordà crema, en aquest cas el de "baix", tot i això "casa meva", la terra que m'ha vist créixer, que he suat i sagnat al recorre-la i descobrir-la.

De nou un malparit ha fet de les seves, en l'anonimat, en la covardia aprofitant la tramuntana. Un imbècil i un desgraciat que no mereix viure. Respirar l'aire que l'envolta i aprofitar-se dels nostres limitats recursos.

Una escòria sense nom que seguirà fent de les seves fins a la fi dels seus dies. Que potser fins i tot serà feliç, tot i saber la merda que ha escampat, i que molt probablement tornarà a escampar.

Una nova mostra d'ADN per guardar als calaixos del "departament d'interior de la Generalitat". Més brossa inútil per "fardar" davant dels mitjans de comunicació. Com l'ADN del "responsable" del foc de Pertús. Mesos de feina i al final allò no va servir de res.

Temps per calmar els ànims de venjança dels empordanesos contra tota la escòria que només va al Pertús a comprar tabac, alcohol, anar de putes i si van amb la dona, dinar de bufet.

I en el silenci del bloc, en l'apatia de la fotografia, la vomitera "espanyola" segueix.

- Nyi nyi nyi nyi nyi... no!

- Nyi nyi nyi nyi nyi... silenci!

- Nyi nyi nyi nyi nyi... Estrasburg ens menja la polla!

Crec que ara mateix no hi ha prou gasolina al món per purgar aquesta plaga... però a nosaltres ens toca aguantar. "El moviment independentista és cívic". "Anem fent cadenes, mostra d'unió i tal...". Vinga marejar la perdiu mentre en Duran la lia, els "sociates" la lien i la bola es fa més gran.

I la sabatilla Fernàndez. Per què no li vas tirar la sabatilla? Que no té por aquest lladre que l'apunyalin pel carrer? Tan covards som?

Em marejo, bec i perdo de nou el món de vista.

Penso en la ITV, el Pujol jr. i tota la màfia catalana. En que el meu cotxe no la té passada i que no la passarà. En que no vull alimentar més tot això, tot i la meva geo-deslocalització. En els radars que em fotografiaran "xivant-se" als mossos.

Penso que em repugna la idea de tornar mentre la mentida es magnifica.

Cobrar a la gent per tenir plaques solars?

Apujar més les tarifes elèctriques?

Hi ha comunitats que abaixen impostos, quan aquí "no tenim" ni pasta per pagar les farmàcies?

Comunitats amb pagues dobles quan el professorat de casa nostra es tractat com un gos sarnós?

Mesos d'espera per poder anar al metge?

Gossos d'esquadra assassinant persones?

Lladres tractats de "vostè" i en llibertat?

Un president i un rei corruptes?

El mateix president corrupte passant de tot i amagant-se darrera una tele?

Europa fotent cullerada davant l'ignorància i la inutilitat de tots plegats?

Oportunitat única! Pisos de Bankia al 40% de descompte. Poc utilitzats, es venen per impagament i suïcidi del propietari!

...

I en el fons jo només sé que si em tanquessin 7 anys a la presó no seria per "tocar el piano".

diumenge, 10 de novembre del 2013

Llums al castillet.

dimecres, 6 de novembre del 2013

Censura!?

El 2010 la multinacional Dole va intentar eliminar del mapa el documental BANANAS!*, on es parlava de com es veien afectats els productors de plàtans de Nicaragua al estar en contacte amb els productes químics que aquesta empresa utilitzava a les seves plantacions.

Després d'intentar aturar la difusió del documental, amenaçant amb ordes d'advocats, la pressió popular de Suècia va donar suport al director de la pel·lícula i Dole es va fer enrrera, atrinxerant-se a la seva seu d'Estats Units.

Sembla que tot ha passat però aquest atac a la llibertat d'expressió i a la veritat no pot quedar impune, s'ha de conèixer, ja que podria passar a qualsevol, eliminant el poc periodisme de qualitat i investigació que ens queda.