ARNm

Vaig créixer amb pel·lícules com Armageddon, Deep Impact, Space Cowboys, que van marcar un inici de l'adolescència en la seva esplendor on els mugrons se'm posaven durs amb les seves putes bandes sonores alimentades a base d'Aerosmith, una Galadriel encara força desconeguda, els Bon Jovi, el ZZ Top...  Al nivell de les grans "El día de la bestia" i "Matrix".

I el que em flipa més de tot, és que en aquella època sempre anàvem a mort amb els humans!

A destruir el putu meteorit! El satèl·lit! Visca els humans! Visca els U-S-Ai que ens salva a tots de la destrucció absoluta i el caos!!! Ni un bri de dubte, de pensar que potser un gir inesperat de la pel·lícula no estaria tan malament, de creure que podria sortir alguna cosa malament més enllà d'algun sacrifici puntual que feia més èpica la història!

Fins que uns 24 anys més tard tot canvia amb un Leonardo embaixadorpelcanviclimàticalesnacionsunides DiCaprio amb la pel·lícula "No miris amunt".  

Si us plau! 138 minuts de pel·lícula i al 25 ja desitges que tot se'n vagi a la merda i ens extingim els  humans d'una vegada. Menys de mitja hora per trencar una adolescència, de destruir-la absolutament esmicolant els referents amb els quals vam créixer, on tots els clàssics hollywoodians de finals dels 90 col·lapsen desintegrant tot allò que representava el cinema i la humanitat...

Més de 100 minuts on se't fa llarg que arribi el meteorit i extermini tot rastre de putus humans de merda. D'imbècils i desgraciats que només foten el subnormal alimentats pels diners dels contribuents i els llepes que el segueixen. Dels collons de fanàtics menjapollesdepolíticsdemerda!!!

Meteorit, covid, éboladesida, sífilisgripAleprosa, nou virus aparegut en un búnquer militar soviètic o mutat, zoonòtic, quan un fill de puta farceixi d'esperma un peix gota trobat en descomposició a les aigües de Fukushima... arriba ja i acaba amb aquesta agonia absurda d'inútils!

Al meu jo del futur 2023

Sovint veiem a les pel·lícules missatges dels "jos" del futur quan viatgen al passat. 

"Ep jo del 1996, vinc del 2020, inverteix en Bitcoins malparit!".

"Què fas desgraciat, està desitjant que li mengis els morros. Torna enrere cabronàs i ensaliva-li l'esòfag!".

"Demà a la nit atura't al tercer cubata i cap a casa. Per cert, tampoc cal que obris massa la boca!!!".

"Ven-te els pisos abans del 2008".

Però no, en el present on vivim ara, i tal com sembla que dedueix la física en general, no és possible viatjar al passat, per tant, tot això no deixen de ser històries per nens petits que ens ajuden a superar les desgràcies del passat, pensar que potser hi hauria una possibilitat d'arreglar-ho tot. De superar de manera satisfactòria les situacions perdudes on vam posar la pota fins al fons de tot, o de garantir-nos un futur millor. 

En canvi, el que sí que es pot fer és deixar un missatge pel meu "jo" futur. Avisar-lo per no repetir els mateixos errors que amb el temps es tornen borrosos. Evitar la reincidència absurda publicant una entrada recordatòria a la teva xarxa social preferida!

Un avís per l'infeliç que d'aquí una altra volta al Sol tornarà a intentar perdre el cul, gastar-se el sou, anant de burgès sibarita buscant els aliments més exclusius per fer especial la darrera nit de l'any, quan el que realment la fa especial és arribar a despertar-se el dia 1 per seguir l'agonia quotidiana habitual.

Com el conte del vestit nou de l'emperador que era invisible als estúpids. El foie amb tòfona insípid als ignorants i agre, tot i que caducava d'aquí a una setmana. El wagyu meravellós del qual només en poden captar les propietats organolèptiques la gent de cor pur, i que per la resta és com mastegar un bloc de mantega pomada. El "cava", que ja no sé si és espumós, Corpinat, clàssic Penedès, sidra o un "zumosol" que fa massa dies que és a la nevera, més car que et pots permetre de la janotanhumil butxaca d'interí de segona que ets, i que al final "és massa fort i/o àcid" o no lliga amb els postres.

Soc, ets i seràs jo del futur, el ximple el qual es gasta una pasta gansa del mil per un sopar de merda que al final és millor que no hagués existit. Tot de productes exclusius que t'enceguen a base de webs, notícies, articles, vídeos... de tots els altres imbècils que mantenen la roda de la mentida girant com si tots ens poguéssim veure el meravellós vestit posat, per no ser l'únic estúpid reconegut del nostre entorn.

L'absurd que separa la qualitat del producte de l'exclusivitat decebedora.

Wagyu Kobe A5 BSM 10, potser la teva cara d'orgasme de merda al vídeo de YouTube quan el proves és totalment innecessària...

2011

 El 2011 es va publicar això:

Gràcies als gilipollERCs crec que es pot anar traient del calaix de nou!

Vergonya

Odio editar-te amb el mòbil, amb el teclat de merda de la pantalla, amb l'autocorrector traint-me i sense l'ajuda del corrector de veritat. Fent més faltes de les que serien exclusivament necessàries...

Com en els vells temps! Joder, fins al putu 2012 tinc entrades amb dobles signes d'interrogació i d'exclamació, com si fos un espanyol de Canet.

Vergonya absoluta per la meva subnormalitat, per tota la feina que caldria fer per arreglar els errors més greus, i evitar fer sagnar de manera innecessària els ulls dels pobres lectors que acaben aquí perduts... amagar la vergonya que sento en reveure el passat, tot i que no deixa de ser el "d'on venim" i permet veure un mínim d'evolució ortogràfica. Que potser això no és un cas perdut i encara hi ha esperança!

 

Avui de moment s'ha arreglat l'osmosi del pla SecCat, tretze anys més tard de publicar l'entrada.

IECS!!!

Veient el nivell de l'IEC després d'acceptar aquest 2021 "no pegar brot", un cop fulminats els diacrítics, des d'aquest humil blog es volen proposar algunes noves paraules per la revisió 2022.

- SUVnormal, com a definició dels conductors de SUV's que no saben conduir un cotxe de dimensions absurdament desproporcionades per la ciutat, i que només toquen els collons a la resta d'humanitat amb la seva simple existència.

- GilipollERCs, definició per a polítics d'ERC o els seus votants. Sis per cent!!!

Com a última proposta, si acceptem que "no peguem ni brot" tot i que m'agafa un ictus cada cop que ho recordo, el "bucadill de jamo i ques" ha de ser acceptat per justícia social. Però bé, aquesta darrera potser només és un tema de jet-lag i viure 400km massa al nord...

Escola del segle XXII

T'has preguntat mai com transformar el teu institut en un centre modern, en quatre simples passos i sense canviar realment una merda? 

Aquest és el teu post!

Pas 1: Deixar d'utilitzar la paraula "deures" i canviar-la per "tasques", "feines" o "treballs", encara que el volum real de treball a casa no canviï. 

Pas 2: Aturar de "castigar" i "sancionar" i substituir-ho per "reflexionar", "pensar", "excloure" o "ajudar a la comunitat", tot i que en el fons hi segueixen havent les mateixes conseqüències davant la "disciplina". 

Pas 3: Anomenar "projectes" a qualsevol activitat que es basi a treballar en grup, fabricar una ronya, fer una sortida i portar algú de fora a fer una xerrada, per molt improvisat, absurd i caòtic que sigui tot.

Pas 4: Repetir aquests passos fins que et creguis tota aquesta mentida.

INNOVACIÓ PEDAGÒGICA!!! 

 

Selecció antropogènica

Parlar d'evolució sempre és un clàssic on cal que hi hagi tots els tòpics. 

Començar pel pobre Lamarck, seguir amb el braç hipermusculat del teu tenista preferit i comparar-lo amb el seu braç normal, lligant-ho amb "l'ús (o la necessitat) genera l'òrgan", seguir amb l'exemple de les girafes i com estiren el coll per fer-lo créixer, fer el salt a Darwin i dir que el fet d'estirar el coll no fa que apareguin noves generacions amb el coll més llarg, sinó que les coll curtes moren de gana al no poder accedir a les fulles més altes dels arbres i llavors només queden les coll llargues que fan més futures girafes coll llargues en reproduir-se. 

Aquí es pot tornar a parlar dels braços del/s futur/s fill/s del teu tenista preferit, per reforçar les girafes, i comentar que tot i la desigualtat muscular del progenitor, la descendència naixerà amb els dos braços iguals. 

Llavors, ja ben lubricada tota l'explicació, es passa a la selecció natural i explicar que nassos és i com funciona. 

Un cop arribat aquest punt ja comença el clímax de tot plegat amb la història de la Biston betularia, la contaminació de la revolució industrial i finalment, si la cosa dona peu i sembla que tot encara flueix prou bé, fer al salt a l'epigenètica i comentar que potser en Lamarck tenia una miqueta de raó, tot i haver-lo deixat com un estúpid a l'inici de l'explicació amb arguments del nivell "segons la teoria lamarckiana mai s'haurien extingit les espècies", "segons Lamarck els braços dels fills dels tenistes...".

Llavors, de cop i volta, com qui no vol la cosa en plena possible decadència de la pandèmia mundial a mitjans de 2021, apareix una nova notícia que sacseja totes les classes d'evolució dels instituts. Dècades de classes idèntiques que han passat de les boques dels professors a les orelles i cervell dels seus alumnes, i d'aquests alumnes, un cop professors, als cervells dels seus altres alumnes, com la magnífica fulla dels verbs irregulars d'anglès que segle rere segle passa impertorbable de generació en generació de teachers, apareixen els collons d'elefants!

Ara resulta que els elefants "estan evolucionant" motivats per la selecció natural, que afavoreix els elefants sense ullals per sobre dels elefants que en tenen, ja que aquests segons són caçats pels furtius, que tenien el qüestionable honor d'haver aconseguit portar l'espècie al llindar de l'extinció. En altres paraules, i citant la notícia del 324, mentre "la població d'elefants en un parc nacional es va reduir més d'un 90%, el nombre de femelles sense ullals es va doblar".

És aquest un bon moment per proposar a la biologia un nou concepte, el de "selecció antropogènica" per distingir-la de la "selecció natural" i així poder-nos mirar una mica més el melic com a espècie humana?