Futur?

Veient el panorama actual se'm presenta un dubte... 

Quin és el futur que ens espera? És a dir, com serà el món d'aquí 10 o 15 anys?

Per començar hi hauria d'haver un canvi. Un canvi de sistema, de desenvolupament on no es pot seguir aspirant a un creixement il·limitat. 

De nou la mentida s'ha descobert. S'ha acabat produir per esperar un benefici i produir més. La set consumista, el nombre de persones, els recursos naturals i energètics,... tot està  a punt d'assolir (o ja ha arribat) un límit que només comporta decreixement.

Atur, emigració, pèrdua de serveis públics, destrucció del sistema del benestar. Desconfiança en els governs i augment de l'autosuficiència. La fi dels viatges econòmics, les grans vacances, els grans luxes, productes de tot el món omplint els nostres supermercats... En el fons retrobar-nos amb la senzillesa i potser, segons alguns experts, tornada a l'estil de vida de fa dos dècades. Fins i tot podem esperar una esperança de vida més curta de la població.

Podem esperar un filtratge dels element més adaptables o útils? Una proliferació de les xarxes d'intercanvi paral·lela als mercats on reps a canvi d'aportar?

I llavors què passa amb la tecnologia i la ciència?

Serà el gran aliat, com va ser la descoberta dels fertilitzants, cosa que va permetre superar aquell límit màxim d'habitants que podia suportar el planeta, exprimint encara més els cultius?

Com la millora de les tècniques de perforació que han permès arribar a pous de petroli insospitats, allargant l'agonia dels combustibles fòssils i el mercat del motor? 

Es podrà mantenir, i fins i tot continuar evolucionant, simplement superant la situació actual?

Hem arribat a un punt on fins i tot un nen de 10 anys pot fer un robot, o programar un videojoc. Som capaços de construir aparells electrònics a casa, i les impressores 3D revolucionaran (de nou) el món en 2 o 3 anys. 

Teníem el progrés a les nostres mans amb unes capacitats d'autoaprenentatge mai vistes, alhora que els enginyers i científics actuals ens van prometent més i més tecnologia, màquines cada cop més complexes, augments de l'esperança de vida cada cop majors a mesura que es revoluciona la medicina, nanotecnologia, vehicles cada cop més ecològics, super-materials,... però si els 90% de la població queda al marge d'això es podrà mantenir aquest nivell de recerca?

La tecnologia també ha arribat al límit juntament amb nosaltres? No podem aspirar a més degut a la nostre cobdícia i manca d'ètica?

El nostre futur guiat per la ciència ficció ha sigut un miratge fugaç, verídic i possible però efímer, degut a un sistema de desenvolupament incorrecte que s'ha volgut mantenir a qualsevol preu?

LEGO

Present, passat, futur

D'alguns individus l'única notícia que en vols rebre és la necrològica al diari.

Tutorial

Ja que hi sóc i tinc la feina feta, aquí penjo un tutorial per catalanitzar els nostres ordinadors, o simplement instal·lar uns correctors ortogràfics.

12 raïms més tard...

Bon 2013 que-serà-pitjor-que-la-merda-del-2012, i més enllà de la sorprenent manca de notícies suicidàries, històries de bunkers, post 21/12, bugarach, USA,... pizza va i pizza ve, entre gelamans, ribesaltes i foc, no hi ha res com començar l'any abocant esperma.

I com no des de aquest bloc seguirem alliberant merda, punk i ràbia contra tot allò que ens surti de nap!

Podrit 2013 i no la lieu, que la nit és llarga i puta... O era que a les putes no els importa si és llarga... Aprofita malparit i no la palmis! 

Frontera.

Avui s'ha creuat l'última frontera... aquella que arriba a les receptes de cuina. Allò que dèiem que seria la cirereta del pastís d'aquest bloc visceral i primari, camuflat en la simbiosi i el blogspot.

I en el fons, si vols fer-te-la, cuina-li alguna coseta ben bona marranot!

http://mortaltupper.blogspot.com/

Agonia.

Fàstic de país on una persona es suïcida per no poder pagar 4000 € de lloguer, on gent gran es dispara, després de matar la seva parella, per no ser una càrrega pels seus fills. On tot i tenir una feina no pots arribar a final de mes, i amb prou feina pots comprar aliments o gasolina un cop passes quinze dies després de cobrar.

Odi que et desperta veure que els lladres que ho han provocat tot segueixen enriquint-se, que els polítics que et llepen el cul duran les eleccions ho segueixen permeten, mentre se'n riuen de nosaltres a la cara.

Mentre ens vacil·len, ens insulten i envien els seus gossos a castigar-nos i reprimir-nos quan aixequem la veu, o simplement ens demanen més diners per poder defensar-nos davant la llei, i evitar que protestem, que siguem una molèstia.

I al final nosaltres seguim jugant a aquest joc macabre, sodomitzats pel nostre banc i pels impostos que ens xuclen periòdicament. Fent-nos dubtar del veí i emplenant de por les nostres vides. Criant-nos com a éssers ignorants, dependents i addictes al consumisme.

Venent-nos fum de "whatsapps" de pagament, mentides, i mantinguent l'encefalograma pla de la societat mitjançant "grans germans", "gandias shore" i merdes amb vinagre d'aquest calibre en alta definició.

I en el fons l'únic que et reconforta és veure que no estàs sol, que hi ha més gent que et pot seguir quan fugis de tot això, que dia a dia vas augmentant la teva autosuficiència, i saber que "la venjança és un plat que es serveix fred".