Torno, jo i l'alcohol que recorre la meva sang. I veig la "tele", tot consumint programes, concursos, documentals, anuncis,... ometo les pel·lícules ja que me les baixo d'internet.
I a mesura que baixa el got de vi, de garnatxa, de whisky, del que sigui,... la meva ment es torna més aguda, o si més no en aparença. Dins la meva ment, la meva ment es torna esmolada com un ganivet, audaç,... imparable.
I la publicitat em consumeix. L'espot de la generalitat plorant per què fagis més esport, tinguis més salut i no siguis carn de CAP. Publicitat sobre els bons hàbits per evitar despesa mèdica. Que estiguis més sa i no omplis les llistes d'espera, no abusis de les receptes i els medicaments (drogues) subvencionats. Que ja sabem tots que ets un yonki, però els vicis els paga cadascú...
I en el fons el que més em toca els ous és l'anunci del pernil. És del nivell de la generalitat. Potser fins i tot és del mateix publicista. La merda que escup el "farça" i "el més que un club", però és que abans d'arribar aquí hi ha un gran punt d'inflexió en la evolució humana: Els putus paquets de formatge en llesques amb separador!
Què merda!?
Ets tant inútil que no et saps separar el formatge? Necessites un collons de tros de plàstic entre llesca i llesca per fer-te un entrepà?
I ara què?
Aquesta escòria humana, inútil, sense cap destresa motora, ens ha condemnat més en el sistema consumista. Més plàstic dins els nostres supermercats. Més residus. Més brossa i més recursos gastats en contra del darwinisme. I és que si deixéssim morir de gana els malparits que no es saben separar el formatge, o les hamburgueses, o el què sigui, la inanició impulsaria un nou ressorgir de l'espècie humana on els més aptes ens obririen camí cap un futur millor. On deixaríem el pes mort que només es sap implantar un tercer pit, o penjar fotos al facebook sense cap mena de profunditat filosòfica, provocació o rastre d'intel·lecte.
I finalment tot ens porta allà mateix: el garrulisme augmentat de forma exponencial per la merda de societat actual ens porta als plàstics separadors. Hem parlat de les hamburgueses i els formatges, no? I el pernil salat? A un putu mascle ibèric li cal el separador del pernil salat?
No, li cal un tros de porc mort, assecat en una "meseta" i un ganivet ben esmolat!
A part, el mètode és una ronya! Sigui el què sigui sempre es trenca la peça d'embotit, o producte làctic, per la simple raó que mai la làmina plàstica agafa tota la peça tallada. Per l'extrem s'ajunten les masses de carn (o formatge) formant una "megallesca" de matèria compacte i inseparable. Una estafa que de vegades ens porta més problemes que avantatges... Segur que aquests fills de puta se'n riuen de nosaltres a cada envàs que troben al contenidor de reciclatge!
Juas, juas, juas,,, segur que la va liar! "Superpegote"!!!!!!!
Doncs la cosa va a pitjor i fins i tot el pernil dolç et va separat en "rotllets" de merda!
I ens ho venen amb valors, amb esport, de bon "rotllo", però en el fons és una altra merda. Ens prenen per idiotes i inútils... Però tu ho compraràs i mantindràs la mentida, l'engany,... el sistema!
