REDOX

Dies agonitzant per retrobar l'indret ocult del meu cervell on es va emmagatzemar fa anys la informació relacionada amb les redox, més enllà de qui s'oxida és el reductor, i el que es redueix l'oxidant ja que és qui provoca l'oxidació, i l'ànode és on van els anions per tant és el pol positiu de l'electròlisi, la pila Daniell... currículum de 3r d'ESO (dit EZUUUUU!!!!) i batxillerat.

Repassar allò que vaig aprendre entre els 17 i 19 anys m'ha portat forces dies de maldecaps absurds fins avui que he vist la llum. EUREKA!

I de nou en una altra entrada pseudopedagògica científica de tutorials de merda per a l'estudiant de secundària... recordarem la igualació redox, després de les àrees i els volums i la trigonometria de Tales, o pi o Pitàgores, que per què no recordar-ho, van ser moments àlgids de la meva carrera professional amb punts màxims infinits de clímax absolut... o eren mínims?

Som-hi!

1- Escrivim l'equació.
2- Escrivim de nou l'equació en forma iònica.
3- Mirem les valències de cada element i ens fixem en quines canvien.
4- A partir d'aquí trobem la semireacció d'oxidació (es perden electrons, és a dir apareixen als productes) i la de reducció (es gasten electrons, és a dir apareixen als reactius).
5- Igualem els àtoms que no són ni oxígens ni hidrògens.
6- Igualem els oxígens. Si estem igualant en medi àcid posem aigües per igualar els oxígens. Si estem en medi bàsic posem hidroxils.
7- Igualem els hidrògens posant protons en medi àcid, i aigües en medi bàsic.
8-  Igualem els electrons de cada semireacció.
9- Mirant en conjunt les dues semireaccions igualem els electrons per què a les dues quedi el mateix nombre.
10- Sumem les dues semireaccions i canya!

O algo així... ratafia amunt - ratafia avall.

Ho pilles? No? Doncs ara et sents com jo fa un dies... a males sempre pots buscar un arc de pedra acabat en punxa, i revisar el que et van ensenyar del gòtic en aquell crèdit variable de la ezuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...per Besalú en corren un parell!!!

I si això no és escola innovadora pedagògica del mil a full del segle XXIII el dia 14 li expliqueu al meu tribunal malparits!

Deeeeeeeeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu...!

I ara justament aquest mes d'abril farà exactament 9 anys que vaig creuar a l'altre costat, al costat fosc de l'educació, i per rar que sembli, en aquesta gairebé-una-dècada mai m'havia trobat en la vessant de client al 100% amb el pack complet ni-al-temps-lliure-del-migdia-em-cal-fer-res. Tot fet, tot lligat i hores de llibertat a manta, i ara cara a cara amb el meu-antic-jo(tot-i-que-ja-sé-que-no-sóc-jo) apareixen de nou les sensacions perdudes i les reflexions. I és que més enllà de recordar com odiava treballar durant el meu temps lliure de migdia, el meu cervell ha fet tres clics.

El primer és que aquest món no ha canviat gens en gairebé 10 o 11 anys, les mateixes consignes, activitats, normes, maneres de fer,... i això és curiós ja que si mirem aquesta última dècada des de l'altre costat, en deu anys han passat moltes coses, alhora que s'han fet moltes preguntes i han aparegut forces inquietuds... però en el fons suposo que quan una cosa funciona la innovació és absurda, i que no hagi canviat en tant de temps deu ser que la cosa funciona molt (massa?) bé.

L'altre és que la situació és molt estranya, i de cop i volta jo represento tot allò que era oposat al que fèiem, no diré que ara sóc l'enemic però gairebé, i tot i que res ha canviat, i sé el que fan (i faran), i era mitjanament bo fent allò que ara alguns altres fan, ja no és el meu món i ara sóc aquell enemic, necessitat alhora i cuidat fins a l'extrem, perquè al cap i a la fi és qui paga i et munta o no pollastres...

I per últim, la tercera, són les fotos. Al tornar no he pogut evitar recordar les fotos penjades en aquest bloc, les velles entrades, el flux de gent passat... i tot i que tot passava en una altra comarca, de la qual ara mateix només m'hi separa mitja muntanya, és com tornar a ser-hi: Recordo la reflex i els escrits que vaig publicar a base de robar Wi-Fi, de nit, d'anar a dormir tard, de purga etílica... mercenari de casa de colònies! havia arribat a vomitar pres pel bourbon. L'era i els capvespres. Va ser una època interessant i ara, des de l'altre costat, no puc deixar de pensar en tot el que està girant en una mena de remolí que em xucla a un passat on "no s'hi estava tant malament", i que cal reconèixer que de vegades enyoro força més del que voldria o m'agradaria reconèixer.

Veig i recordo en una mena d'empatia nostàlgica la fi de la carrera, l'entrada al món laboral més-enllà-dels-estius, aquell bar de merda on no vaig durar ni un mes, els màsters o estudis posteriors que van caure durant aquells anys, Argentina com a clímax del 2007-2008, les lliteres i els terratrèmols, la vida sense gaires preocupacions ni cadenes,...

...però ara des de l'altre costat ja no sé si hi ha tornada enrere.

I vosaltres que em veieu des de fora, m'he convertit en allò que tant vaig odiar dins l'educació formal?

Matemàtiques en estat pur!

Bàsicament la idea és basa en que el 70% de la superfície de la Terra és aigua, i que un cop a terra ferma (en el 30% de planeta restant) hi ha com molts espais on no hi ha res (coses no humanes o que no són propietats materials dels humans)... a part d'això ningú sap on nassos caurà.

La ironia seria que caigués al mig del no res just sobre la cabana d'un "yanki" d'aquests que viuen al mig del bosc (o sobre el "yanki" en si mentre passeja pel "jardí")  i que el "dmax" ens explica com viuen a les tardes. Per no parlar de que caigui al mig d'una gran ciutat (en un gratacels per posar un exemple absurd) en una mena de versió 2.0 de la guerra freda amb tocs d'11S! A sobre d'algú que a les 6h del matí surt de la discoteca i així s'estalvia la ressaca!

"Al loro" no t'aixafi un satèl·lit xinès aquest cap de setmana malparit!

Aquí el titular i la notícia:

Una estació espacial xinesa caurà sobre la Terra aquest cap de setmana

El laboratori en desús impactarà probablement a l'oceà o en alguna zona deshabitada, diu l'ESA.

https://www.ara.cat/internacional/estacio-espacial-Xina-Terra-setmana_0_1985801586.html

Ets un... LLUS!!!

Joder, joder, joder!!!

Sembla que la crisi dels 40 em ve als 35. Rellegeixo el bloc en una mena de nostàlgia absurda i em venen dues idees al cap. La primera és que la meva ortografia fa 10 anys era bastant mediocre, i l'altre que el nivell de punkysme als meus 25 anys era prou notable... tot i que amb temes més repetitius i cíclics del que veritablement m'agradaria reconèixer.

Desintoxicat de tot allò que em movia durant la meva época universitària sembla que ara torna en una mena d'últim intent se resurrecció o mort definitiva. L'últim cop de cua que decidirà cap on es decanta la balança. Ens quedarem al vaixell agonitzant fins l'asfíxia o tornarem al mar?

De moment el bloc repunta, la forma física millora lentament i el punk español dels últims anys torna a obrir la porta a clàssics oblidats: punk americà, metal, electrònica,... torna el got de voll-damm, el suzuki,...

La puta, qui ho hagués dit!!!

...i al final el collons de foto del kayak-taüt casi es fa realitat poc després... allò sí que va ser una "marca d'aigua"!

Aconcagua 2007

Quan veig que a l'apartat "altres blocs" el temps no s'atura i des de l'última publicació del bloc de l'Aconcagua ja en fa 10 anys em sento molt vell!

Per celebrar-ho recordem la publicació més èpica!

dijous, 27 de desembre de 2007

VICTÒRIA...

... de la muntanya i derrota i retirada per part nostre.

Sortim de Berlín a les 5:15h de la matinada. Fot una fred del mil. Primera capa fineta, després una tèrmica, un polar de la òstia (el prototip va ser utilitzat en una expe polar per al "Filo de lo Imposible") i el gore-tex. De pantalons, primera capa, una capa de polar i el Hyvent de north face. Manoples i koflach amb uns lorpen de mitjons.

Comencem a pujar, a l'altura de piedras blancas fem un stop i beguem una mica. Les begudes van dins les butxaques del polar perquè no es congelin ràpidament. La condensació formada entre el gore i el polar es glaça al obrir la cremallera per treure el nalguene amb "jugo" (Tang). Regalimen unes gotes sobre el gore-tex i es congelen de cop.

Segum pujant, jo no em trobo massa bé, el meu ritme és lent. Aviat tots els que teniem redera ens adelanten. Prop dels 6300m comencen arcades, fins al refugi "Independencia" (6500m) en el que faig un pensament i abandono.

En Tigi segueix mentre jo aprofito una guia amb un client que baixen per no tindre que preocupar-me massa del camí. Mentre retorno a Berlín, en Tigi, sol, segueix la ascenció, el "gran acarreo" i arriba a la "cueva" a 6600m, just on comença la part final de la pujada "la canaleta" i el "filo del guanaco". Dubta, un sonat de vermell amb una petaca de wisky, drogues a pinyón i perilla l'hi diu que vagi amb ell, que ell va al cim i baixa pels polacs cap a "Plaza Argentina". Per altre banda un altre pavu l'hi diu que si segueix tal i com està "morirà a la muntanya". El xaval passa tres hores "acarreo" amunt i aball sense ningú al qui afegir-se per acabar els pocs centenars de metres que l'hi falten fins els desitjats 6962. Al final baixa amb la expe de la nostre empressa, aprofitant el seu descens.

Jo arribo a mules a les 17h fart de tenir mal de cap a Berlín, en Tigi arriba sobre les 20h. L'endemà arreglem papers per sortir, hi havia proposta d'aprofitar els 9 dies sobrants de permís per probar la dels "Polacs", idea original de l'expe, amb uns nous companys fets al camp base, però el temps canvia i sudem. Revisió del metge, m'osculta els pulmons i "troba" líquid, edema pulmonar, segurament pillat a Berlín i que s'anirà reabsorbint al perdre altura. Evacuació, però res de baixar amb còpteru (que ja n'hi havia), ni amb mules, a pota. 700 pesos de permís i el rescat el faig jo mateix, simplement em donen un paper per si haig d'anar al metge poder passar la factrura a la fe"cc"deració.

Lliguem lo de les basures, les bosses negres per guardar les depossicions als camps d'altura i farts de liofilitzats i carn de "pot", amb més arcades només de pensar en el següent àpat, pensem en un futur millor ple de carn, vi, lomitos, internet,...

Demà, dia 26, tornem al món real. A la puta merda l'Aconcagua!

Ha tornat!

10 anys més tard tot torna...

Disseny diferent (m'agradava més l'antic) i a sobre amb el "doble o res" escrit en espanyol però bé... menys aigua dóna una pedra!

Per si ets nou: https://nurbys.blogspot.com/2008/08/si-al-primer-home-que-va-destillar.html