I un dia publicaré un llibre, un d'experiments, i potser el lector més habitual de bloc em podrà fer el "prefaci"... de moment jo només tinc la introducció i 500 pàgines de merda científica que "fa maldecap".
Però en aquest bloc, en primícia, després de carregar-me la introducció que vaig fer el 2021 i en plena maduració personal... la nova "intro"!
"Ja no sé si porto quatre, cinc, sis o més anys amb aquest recopilatori d’experiments, tot i que cal dir que tot anava bé durant els primers anys.
Llavors el confinament ho va tallar tot allunyant-me del laboratori.
Després l’esforç que comportava la revisió de les més o menys cinc-centes pàgines del fitxer de text, sumat a aquells experiments que sempre volia afegir, però que mai trobava el temps de fer, a aquella sensació que mai n’hi havia prou i que a sobre constantment n’apareixien de nous, l’estancament dels quals no sortien bé i implicava lluitar i lluitar al laboratori amb els diferents reactius... ho va anar alentint tot.
Tot això per acabar seleccionant i suprimint aquella introducció que ja tenia preparada de fa anys! Una introducció on vomitava quatre merdes, i llavors em cagava en el sistema d’oposicions de la Generalitat de Catalunya... I tot per què? Per netejar la meva ànima? Per parlar d’en Lewin, L’Estalella, el “recerca en acció” i quatre webs més d’Internet?
Fins que un dia absurd tot cau pel seu pes i veig que no cal donar protagonisme als quatre imbècils que gestionen el nostre dia a dia a còpia de posar el seu nom a la llei educativa de merda de torn per deixar “la seva petjada” a la història!
No! Jo no he entrat mai al sistema educatiu públic, fins i tot mai he fet de professor al principat. Quan va petar la crisi del 2008, poc després que acabés la carrera de ciències ambientals, vaig acabar fugint cap a l’estat francès per trobar una estabilitat que aquí no hagués trobat mai a base de llistes i substitucions...
I en aquesta estabilitat vaig poder formar-me, evolucionar a base dels fracassos dels meus alumnes i de la ràbia que veia en ells en estudiar les matèries científiques... Ells em van servir de catalitzadors per veure com es podien fer les coses de manera diferent tot i que encara no soc capaç d’arribar a motivar tothom.
Com pot ser que un canal de YouTube d’experiments tingui milers de “likes” però llavors a classe només veiem indiferència?
Com he dit abans jo no soc químic, no soc físic, soc un ambientòleg a qui li van prometre un futur de feina i oportunitats per canviar el món, que en acabar la carrera no va trobar feina enlloc més enllà del món de l’ensenyament.
On l’evolució de la meva vida professional em va portar de l’escoltisme a l’educació ambiental i més tard a l’ensenyament formal dins un institut “privat”... On m’he fet un laboratori a la meva mida després de més de tretze anys treballant i invertint la part de pressupost que em tocava del meu departament en boles de plasma, colorant alimentari, imants i reactius diversos.
Tot per fer més atractiva la física i la química, intentar fer-la més lúdica, més recreativa incidint en els conceptes importants.
Per què en el fons no totes les personetes que tinc al davant acabaran fent ciències. Moltes d’elles en acabar la secundària aniran cap a itineraris de lletres perdent el contacte per sempre més amb el món científic. Però recordant que és crucial que quedi una base, un esperit crític, un pensament basat en el mètode científic. Que no m’acabi sortint un terraplanista, un antivacunes, un homeòpata, un imbècil que es deixarà morir perquè un fill de puta li receptarà fulles de col per curar un càncer i llavors deixarà de banda la medicina tradicional. Prou llest perquè no s’acabi fotent un gotet de lleixiu per curar la covid!!!
Som al segle XXI, tenim ciència, tota la informació està al nostre abast i no ens podem permetre que aquesta ignorància penetri dins la nostra societat com en les millors èpoques de l’edat mitjana.
La Terra és rodona.
La humanitat ha arribat a la lluna.
Les vacunes funcionen i no provoquen autisme.
L’efecte hivernacle i el canvi climàtic són reals i són d’origen antropogènic.
L’homeopatia funciona tan bé com l’efecte placebo.
Déu no existeix, i si ho fa és un malparit per permetre tot el mal que hi ha al nostre planeta.
El mètode científic funciona i els seus mecanismes de revisió ens fan millorar dia a dia.
I recorda, la gran majoria d’experiments d’aquest recull es troben en altres llibres, per internet, en programes de televisió i canals de YouTube, en general jo no he creat massa res de nou. No soc tant especial ni llest. Jo només he passat hores i hores cercant la informació. Provant la majoria d’experiments. Adaptant-los al material del meu laboratori o que he pogut comprar. També he afegit aquelles coses que sovint no s’explicaven, ja que suposo que hi ha gent que prefereix guardar-se part de la informació per ella mateixa i evitar competència, tot i que de vegades comparant tres o quatre fonts diferents ho acabes trobant tot...
Al final tot es basa en temps, el temps que inverteixes en tot plegat. Jo volia recopilar tot el coneixement que vaig trobar útil per les meves classes en un document que va acabar agafant forma de llibre. Quan l’utilitzis, el fotocopiïs sigui legal o no, el comparteixis pel motiu que sigui, només recorda que això és un temps, “un” molt de temps, que jo he invertit per compartir tot el que après durant aquests anys sense obtenir-ne un benefici ni segur, ni per descomptat elevat. No em guanyaré la vida amb aquest treball, però com a mínim sigues honest i respecta la meva feina!
Bons experiments i visca la ciència!!!"
