LEGO

Present, passat, futur

D'alguns individus l'única notícia que en vols rebre és la necrològica al diari.

Tutorial

Ja que hi sóc i tinc la feina feta, aquí penjo un tutorial per catalanitzar els nostres ordinadors, o simplement instal·lar uns correctors ortogràfics.

12 raïms més tard...

Bon 2013 que-serà-pitjor-que-la-merda-del-2012, i més enllà de la sorprenent manca de notícies suicidàries, històries de bunkers, post 21/12, bugarach, USA,... pizza va i pizza ve, entre gelamans, ribesaltes i foc, no hi ha res com començar l'any abocant esperma.

I com no des de aquest bloc seguirem alliberant merda, punk i ràbia contra tot allò que ens surti de nap!

Podrit 2013 i no la lieu, que la nit és llarga i puta... O era que a les putes no els importa si és llarga... Aprofita malparit i no la palmis! 

Frontera.

Avui s'ha creuat l'última frontera... aquella que arriba a les receptes de cuina. Allò que dèiem que seria la cirereta del pastís d'aquest bloc visceral i primari, camuflat en la simbiosi i el blogspot.

I en el fons, si vols fer-te-la, cuina-li alguna coseta ben bona marranot!

http://mortaltupper.blogspot.com/

Agonia.

Fàstic de país on una persona es suïcida per no poder pagar 4000 € de lloguer, on gent gran es dispara, després de matar la seva parella, per no ser una càrrega pels seus fills. On tot i tenir una feina no pots arribar a final de mes, i amb prou feina pots comprar aliments o gasolina un cop passes quinze dies després de cobrar.

Odi que et desperta veure que els lladres que ho han provocat tot segueixen enriquint-se, que els polítics que et llepen el cul duran les eleccions ho segueixen permeten, mentre se'n riuen de nosaltres a la cara.

Mentre ens vacil·len, ens insulten i envien els seus gossos a castigar-nos i reprimir-nos quan aixequem la veu, o simplement ens demanen més diners per poder defensar-nos davant la llei, i evitar que protestem, que siguem una molèstia.

I al final nosaltres seguim jugant a aquest joc macabre, sodomitzats pel nostre banc i pels impostos que ens xuclen periòdicament. Fent-nos dubtar del veí i emplenant de por les nostres vides. Criant-nos com a éssers ignorants, dependents i addictes al consumisme.

Venent-nos fum de "whatsapps" de pagament, mentides, i mantinguent l'encefalograma pla de la societat mitjançant "grans germans", "gandias shore" i merdes amb vinagre d'aquest calibre en alta definició.

I en el fons l'únic que et reconforta és veure que no estàs sol, que hi ha més gent que et pot seguir quan fugis de tot això, que dia a dia vas augmentant la teva autosuficiència, i saber que "la venjança és un plat que es serveix fred".

Empresariat.

Quan un dia et despertes i tens la sensació d'haver reculat 40 anys veus que alguna cosa no lliga. 

Quan el teu salari de forma misteriosa desapareix entre dipòsits de gasolina, impostos, lloguers,... i el fet de menjar carn es converteix en l'excepcionalitat del diumenge, en dia de festa major, la major part de les setmanes de cada mes, només pots pensar en fugir d'aquest sistema dèspota i criminal.

I llavors penses, penses, penses i tornes a pensar fins que després d'uns gots de "licor de Hulk" tot es torna més clar, i el tetrahidrocannabinol amagat a les seves entranyes et dóna l'empenta definitiva.

Retornar a les arrels, a l'artesania, a l'autosuficiència i al coneixement de la natura que ens dóna els seus fruits de forma periòdica i constant. Aprofitar aquella petita producció de licors que va començar fa uns anys i ampliar-la per arribar més enllà. Potser fer quatre duros per sobreviure una mica millor i repartir una mica de felicitat.

De dolçor de sobretaula i calidesa, que en aquests moments de merda no hi ha res millor que estar envoltat d'amics, xerrant al torn d'una taula, tot fent uns gotets de ratafia mentre passen les hores i s'afoguen les misèries.

I entre proves i proves tot d'ampolles van emplenant, ocupant, saturant les estanteries i els racons de la casa, macerant, esperant absorbir totes les aromes dels fruits que es van combinant amb l'alcohol, el sucre, les espècies i les herbes aromàtiques. Licor d'avellana, de mandarina, d'arboç, una edició especial de licor "verd", de cireres i aviat si es troben aranyons de patxaran, a part de la ratafia que ja està baixant a un ritme desorbitat.

Garrafes de vidre, paciència i bons ingredients és tot el secret del beuratge que espera pacientment a ser degustat.

 

 I per què no falti el punk...