Empresariat.

Quan un dia et despertes i tens la sensació d'haver reculat 40 anys veus que alguna cosa no lliga. 

Quan el teu salari de forma misteriosa desapareix entre dipòsits de gasolina, impostos, lloguers,... i el fet de menjar carn es converteix en l'excepcionalitat del diumenge, en dia de festa major, la major part de les setmanes de cada mes, només pots pensar en fugir d'aquest sistema dèspota i criminal.

I llavors penses, penses, penses i tornes a pensar fins que després d'uns gots de "licor de Hulk" tot es torna més clar, i el tetrahidrocannabinol amagat a les seves entranyes et dóna l'empenta definitiva.

Retornar a les arrels, a l'artesania, a l'autosuficiència i al coneixement de la natura que ens dóna els seus fruits de forma periòdica i constant. Aprofitar aquella petita producció de licors que va començar fa uns anys i ampliar-la per arribar més enllà. Potser fer quatre duros per sobreviure una mica millor i repartir una mica de felicitat.

De dolçor de sobretaula i calidesa, que en aquests moments de merda no hi ha res millor que estar envoltat d'amics, xerrant al torn d'una taula, tot fent uns gotets de ratafia mentre passen les hores i s'afoguen les misèries.

I entre proves i proves tot d'ampolles van emplenant, ocupant, saturant les estanteries i els racons de la casa, macerant, esperant absorbir totes les aromes dels fruits que es van combinant amb l'alcohol, el sucre, les espècies i les herbes aromàtiques. Licor d'avellana, de mandarina, d'arboç, una edició especial de licor "verd", de cireres i aviat si es troben aranyons de patxaran, a part de la ratafia que ja està baixant a un ritme desorbitat.

Garrafes de vidre, paciència i bons ingredients és tot el secret del beuratge que espera pacientment a ser degustat.

 

 I per què no falti el punk...

Imbecilitat crònica.

Ser "Españó" costa 160.000€ i et regalen una casa!

Veniu immigrants, veniu sempre i quan tingueu les butxaques ben plenes de "calerons", que ens sobren el pisos i a mesura que la penya es vagi suïcidant encara en sobraran més, i si no els oferim als burgesos del món, o a les màfies, els haurem de tirar a terra.

Vergonya de país ronyós i polítics que tenen menys cervell que un tros de bròquil bullit.

Més detalls a:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/594738-lestat-donara-la-residencia-a-estrangers-que-comprin-pisos-per-160000-euros.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/govern-donara-permis-residencia-estrangers-que-comprin-vivendes-mes-160000-euros-2253151

Festí de sang.

La sang ho impregnava tot, n'hi havia arreu. Pels llençols, als coixins, per les parets i el terra, a les seves mans, enganxada a la seva pell... en forma de marques dactilars sobre les cuixes, l'esquena, el cos encara càlid de la seva víctima.

Llavors la por es va apoderar d'ell. El dubte. El fàstic i la ràbia.

Com podia haver sigut tant imbècil. Anys de veure CSI, Bones, l'escurçó negre, bola de drac, i no podia haver-la liat més aquella nit. Ell, cultureta aburgesat, de classe mitjana-alta, amb sou i feina fixa, potser sense gaires expectatives de futur, però amb un present, ho havia engegat tot a la merda per un descuit. Per no pensar en la sang que pot arribar a rajar d'un mamífer quan el rebentes amb el penis.

Tot el seu món s'enfonsava per uns parells de gots de més de vi. Per unes ratafies extres. Unes pastilles de cafeïna i un excés de vídeos porno descarregats d'internet, amb una dubtosa majoria d'edat de les seves protagonistes.

I és que xutat fins el cul aquella cabra li havia semblat quelcom irresistible. El clímax de la sensualitat. La femella perfecte, la vagina definitiva amb aquells llavis gruixuts que li donaven la benvinguda, un tant aspres, amb aromes herbàcies, però delicats, que es fusionaven a la perfecció amb la seva llengua càlida i humida, que ho impregnava tot de la seva saliva al resseguir aquella xona, lubricant d'una manera espectacular el camí que seguiria el seu membre viril fins a les més profundes cavitats d'aquell ésser llanut.

Poseït pel clímax, la passió, el desig de marcar l'interior de la seva presa amb l'esperma dels seus testicles la va matar. La va rebentar per dins convertint aquell acte d'amor en una carnisseria. En un festí de sang. En carnassa de barbacoa.

En una víctima del sistema, de les xarxes socials, de la zoofília gratuïta d'internet o d'oferta al xino de davant de casa seva. Víctima i botxí la sang del seu pecat no es netejaria sola, i li recordaria per sempre la bèstia que porta dins seu. Que habita amagada en el racó més immund, fosc i profund del seu jo. De la seva humanitat de pa sucat amb oli i el seu vegetarianisme de cap se setmana.

Ara havia despertat en ell un ésser salvatge, el mascle alfa dels ruminants d'aquelles terres, i no podia tornar a la societat que l'havia creat, que no el comprendria i que ara el menysprearia.

Bilis sanguinolenta.

Malparits fills de puta del PP. S'omplen la boca de merda amenaçant que "faran el que sigui per la unitat d'España", parlant de guàrdies civils, militars, tancs,... els mateixos desgraciats que no fa ni 80 anys amb les seves pròpies mans, o la dels seus parents més propers, van intentar, i en molts casos ho van aconseguir, matar els nostres pares, mares, avis i àvies.

Encara no entenc com poden tenir pebrots de sortir amb aquestes paraules després de la sang que van vessar, i el què és pitjor que ningú s'aixequi a fotre quatre hòsties a aquesta xusma.

Com des del sofà podem escoltar tot el què vomiten, recordar tot el mal que han causat i quedar-nos indiferents, com a molt deixar anar algun renec o canviar de canal, continuant amb la nostra estupidesa apàtica aburgesada.

Com els deixem fer amb impunitat mentre es pixen sobre nosaltres i el nostre passat.

I el pitjor és que la gent se'n fot quan en Puig parla dels mossos com a escut de Catalunya, una idea esbojarrada davant de tant atac per escampar la por, però que hi ha gent que encara té molt present amb dates com un 18 de Juliol o un 23 de Febrer,... però és cert, que calli, que calli el malparit d'en Puig que prou l'ha liat aquests últims anys, que calli i comenci a repartir kalashnikov als catalans que ja ens defensarem nosaltres mateixos, que aquest cop els morts vindran de l'altre costat...

Què polles tanta por i amenaces, que vinguin, que vinguin que aquest cop farem neteja de fatxes tot començant pels quatre desgraciats que tenim al parlament. Per aquell veí amb el pollastre penjat del balcó!

I per tanta ràbia doble dosis de punk.

Mort!

I és que al final el 2012 serà l'any més productiu de la història d'aquest bloc... llàstima que el món s'acabi el 21 de desembre!

Winsky

Aquesta avui ha caigut. Celebració de tot l'absurd, del viatge a Escòcia, de liar-la a la feina... de la propera festa de l'aiguardent i l'entrenament (per si no fos poc) del fetge.

Blended de 40 anys o el meu anglès de Ceuta em va jugar una mala passada. Només sé que té que no té res. Com un tàpies... una mica de pèl, una vagina, i la creu. La masculinitat, el pathos, les meves veritats que creus mentides i ho aboquen tot pel precipici. Caiguda lliure. La hipocresia de la quadratura del teu cercle. Dels malparits que alimenten el teu ego.

Entrada densa com una puta salsa de vinagre de Mòdena, carn d'snob "mudernillo". Sal rosa de l'Himalaya?

Carn erecte que raspa la cara interna de la teva vagina. Exfoliació uterina amb làmina de làtex. Celler de can Roca impregnat de sang. 

Tot plegat és una boira que no et deixa veure més enllà del teu nas, les muntanyes de l'horitzó.

I és que en el fons, si no ho entens és que això que llegeixes no és per a tu!

Empordà