Quan

Quan t'importa més el nombre d'entrades anuals al menú lateral del bloc que la qualitat d'aquestes, és quan et permets fer merdes com aquesta. Mort al 2015!

40ena

Potser és la quarantena, potser la decrepitud, una adolescència mal portada, el Tomatin Legacy, la 33 llunes del Portet... el YouTube que em recomana cançons de merda de la meva ESO, els hits del primer cotxe que sonaven pel radiocasset amb USB o jack de merda amb el disc-man de torn que saltava si no tenia la "memòria"... o com merda s'escrivís el nom del puto reproductor de cd portàtil.

Els Bloodhound Gang, els Blink, Green Day, Offspring, NOFX... Vídeos en resolució de merda que em transporten als 90! A una vida més simple on la guerra freda havia quasi desaparegut de les nostres ments. On tot es basava en lluitar contra un canvi climàtic "incipient". Evitable!

I ara, 20-25 anys més tard sembla que quasi t'hagis de disculpar amb els putus veïns per posar una mica de música a les 3h del matí. Que t'hagis d'amagar al teu "despatx" per estar tranquil gaudint de les cançons que van marcar la teva adolescència! Al gimnàs que t'has muntat com a bon burgès!!!

The Ballad Of Chasey Lain!

Recicla fill de puta que nosaltres ens matarem al costat d'una puta central nuclear i la farem rebentar si ens surt dels ous!

Rebentarem un putu conducte de gas natural per tocar els collons i guanyar més pasta gansa sense que ens importi que provoqui un efecte hivernacle vint-i-cinc vegades més gran que la mateixa emissió de CO2!

Que la protecció del planeta només m'importa si guanyo pasta fill de puta!

Apocalipsis nuclear a mig termini però tu recicla! Separa l'orgànic i no mengis peix que porta mercuri. Posa l'aire condicionat a 32 °C i la calefacció a 16! Del Fallout ens n'encarreguem nosaltres i si tens més de 40 anys el iodur de potassi ni el veuràs!!!

Ets un desgraciat que seguirà les nostres consignes com un imbècil pel bé comú tot i que nosaltres aturarem la guerra amb més armes i més inversió militar!

Som uns genis de la política internacional!!

Visca l'ESO i el metavers...

Però "the roof is on fire"!!!

Un dia publicaré un llibre...

I un dia publicaré un llibre, un d'experiments, i potser el lector més habitual de bloc em podrà fer el "prefaci"... de moment jo només tinc la introducció i 500 pàgines de merda científica que "fa maldecap".

Però en aquest bloc, en primícia, després de carregar-me la introducció que vaig fer el 2021 i en plena maduració personal... la nova "intro"!

"Ja no sé si porto quatre, cinc, sis o més anys amb aquest recopilatori d’experiments, tot i que cal dir que tot anava bé durant els primers anys.

Llavors el confinament ho va tallar tot allunyant-me del laboratori.

Després l’esforç que comportava la revisió de les més o menys cinc-centes pàgines del fitxer de text, sumat a aquells experiments que sempre volia afegir, però que mai trobava el temps de fer, a aquella sensació que mai n’hi havia prou i que a sobre constantment n’apareixien de nous, l’estancament dels quals no sortien bé i implicava lluitar i lluitar al laboratori amb els diferents reactius... ho va anar alentint tot.

Tot això per acabar seleccionant i suprimint aquella introducció que ja tenia preparada de fa anys! Una introducció on vomitava quatre merdes, i llavors em cagava en el sistema d’oposicions de la Generalitat de Catalunya... I tot per què? Per netejar la meva ànima? Per parlar d’en Lewin, L’Estalella, el “recerca en acció” i quatre webs més d’Internet?

Fins que un dia absurd tot cau pel seu pes i veig que no cal donar protagonisme als quatre imbècils que gestionen el nostre dia a dia a còpia de posar el seu nom a la llei educativa de merda de torn per deixar “la seva petjada” a la història!

No! Jo no he entrat mai al sistema educatiu públic, fins i tot mai he fet de professor al principat. Quan va petar la crisi del 2008, poc després que acabés la carrera de ciències ambientals, vaig acabar fugint cap a l’estat francès per trobar una estabilitat que aquí no hagués trobat mai a base de llistes i substitucions...

I en aquesta estabilitat vaig poder formar-me, evolucionar a base dels fracassos dels meus alumnes i de la ràbia que veia en ells en estudiar les matèries científiques... Ells em van servir de catalitzadors per veure com es podien fer les coses de manera diferent tot i que encara no soc capaç d’arribar a motivar tothom.

Com pot ser que un canal de YouTube d’experiments tingui milers de “likes” però llavors a classe només veiem indiferència?

Com he dit abans jo no soc químic, no soc físic, soc un ambientòleg a qui li van prometre un futur de feina i oportunitats per canviar el món, que en acabar la carrera no va trobar feina enlloc més enllà del món de l’ensenyament.

On l’evolució de la meva vida professional em va portar de l’escoltisme a l’educació ambiental i més tard a l’ensenyament formal dins un institut “privat”... On m’he fet un laboratori a la meva mida després de més de tretze anys treballant i invertint la part de pressupost que em tocava del meu departament en boles de plasma, colorant alimentari, imants i reactius diversos.

Tot per fer més atractiva la física i la química, intentar fer-la més lúdica, més recreativa incidint en els conceptes importants.

Per què en el fons no totes les personetes que tinc al davant acabaran fent ciències. Moltes d’elles en acabar la secundària aniran cap a itineraris de lletres perdent el contacte per sempre més amb el món científic. Però recordant que és crucial que quedi una base, un esperit crític, un pensament basat en el mètode científic. Que no m’acabi sortint un terraplanista, un antivacunes, un homeòpata, un imbècil que es deixarà morir perquè un fill de puta li receptarà fulles de col per curar un càncer i llavors deixarà de banda la medicina tradicional. Prou llest perquè no s’acabi fotent un gotet de lleixiu per curar la covid!!!

Som al segle XXI, tenim ciència, tota la informació està al nostre abast i no ens podem permetre que aquesta ignorància penetri dins la nostra societat com en les millors èpoques de l’edat mitjana.

La Terra és rodona.

La humanitat ha arribat a la lluna.

Les vacunes funcionen i no provoquen autisme.

L’efecte hivernacle i el canvi climàtic són reals i són d’origen antropogènic.

L’homeopatia funciona tan bé com l’efecte placebo.

Déu no existeix, i si ho fa és un malparit per permetre tot el mal que hi ha al nostre planeta.

El mètode científic funciona i els seus mecanismes de revisió ens fan millorar dia a dia.

I recorda, la gran majoria d’experiments d’aquest recull es troben en altres llibres, per internet, en programes de televisió i canals de YouTube, en general jo no he creat massa res de nou. No soc tant especial ni llest. Jo només he passat hores i hores cercant la informació. Provant la majoria d’experiments. Adaptant-los al material del meu laboratori o que he pogut comprar. També he afegit aquelles coses que sovint no s’explicaven, ja que suposo que hi ha gent que prefereix guardar-se part de la informació per ella mateixa i evitar competència, tot i que de vegades comparant tres o quatre fonts diferents ho acabes trobant tot...

Al final tot es basa en temps, el temps que inverteixes en tot plegat. Jo volia recopilar tot el coneixement que vaig trobar útil per les meves classes en un document que va acabar agafant forma de llibre. Quan l’utilitzis, el fotocopiïs sigui legal o no, el comparteixis pel motiu que sigui, només recorda que això és un temps, “un” molt de temps, que jo he invertit per compartir tot el que après durant aquests anys sense obtenir-ne un benefici ni segur, ni per descomptat elevat. No em guanyaré la vida amb aquest treball, però com a mínim sigues honest i respecta la meva feina!   

Bons experiments i visca la ciència!!!"

Ja ets una persona gran!

No sé per què em ve aquest títol al cap... Del rotllo "feliç aniversari"... "Ja ets una persona gran!". Masses putus anys treballant al lleure per acabar buscant una cançó absurda al YouTube massa passat de whisky. Deixem-ho córrer!

El colló de Highland Park 12 que metabolitza el meu fetge, ja que la persona encarregada d'anar a la nevera de vins no ha agafat l'Adberg Wee Beastie 5. Atzar atzarós entre un fumat de les "Islands" contra un no tan fumat de les "Orkney"...

Però en el fons el resultat és el mateix, perquè "hemos venido a emborracharnos, el resultado nos da igual..."!

I llavors, en la teva edat adulta, un cop passat l'equador de la teva vida, tot es veu més clar, més tranquil, amb una propietat que és teva.

La casa que vas voler comprar, aquella que tot i tots els seus defectes, complia amb les teves necessitats, dins el marc de la teva ideologia "hippie" de no crear noves propietats si dins el mercat ja n'hi havia de segona mà. El miratge de l'estabilitat que per un temps afebleix la ira, la rabia que creix dins teu dia a dia, el combustible del bloc, tot i que pagar un 60% d'interessos a un putu banc per tenir un crèdit de merda a 30 anys després de suplicar com un imbècil a les diferents entitats un interès més baix, o un percentatge de finançament més alt, sembla un preu massa alt per vendre la teva ànima al dimoni. Per adormir la lluita en l'estabilitat del burgès! La ràbia que vomites al no saber utilitzar encara del tot els pronoms febles!!!

Tinc una puta casa quaranta anys després d'haver sortit d'un forat, havent estudiat una puta carrera de merda, havent-me exiliat el 2008 (o 2009?) a l'Europa amb futur, agonitzant de professor de merda al meravellós món de la secundària d'un altre estat!

Saltant d'un putu pis de 80m2 a una caseta de poble del 1800 i mitjos amb més d'un centenar. Amb la nevera de vins, un despatxet/biblioteca... un gimnaset fins i tot per si ens tornen a confinar com rates!

Joder, a base de vídeos de HIIT Total Beginner 100% No Impact WorkOut All Standing Fat Burning, al final gastant-te 200€ en "terra tou" d'espuma de merda de 2,5cm tornes a ser persona!

Et montes una merda de tatami de 9m2, reciclant les peses de quan tenies 20 anys, amb una màquina de cardio de l'hòstia, nivell professional, no la porqueria barata que rebentes en dos dies, alguna cosa de gimnàs seriós, i poc després estàs fotent allà uns químics del 20, amb taco d'acer del 16 per fotre uns claus del 12 i penjar aquella taula multipresa que et provocava ereccions quan anaves a tope començant a escalar sisens, però que mai vas tenir.

40 "tacos" de merda per acabar comprant de segona mà la "top 30 Space invaders" com si de nou fossis el Mark Twight portant l'alpinisme al següent nivell durant els anys 80!

 Entrena fill de puta que la palmaràs d'un atac de cor per gordo!!!

Revolució!

I un diumenge, després de dinar-te dues ampolles de cava, et veus conduint al supermercat 24h més proper a buscar unes coca-coles i uns dònuts com un desesperat escoltant Eina com si el món s'acabés de forma immediata. Al 25 del teu equip de so del cotxe, com si això volgués dir alguna cosa en el món dels mortals...

"Qui fa la feina

no té les eines que donen treball.

No tenim res més

que les ferides

les nostres mans són el nostre capital!".

Coca-coles que diluiran el rom en got de plàstic que t'aporta l'energia necessària per sobreviure una estona més a la piscina de casa els papes.

L'exemple suprem de la lluita obrera!!!

La lluita per sobreviure a la calor infernal que et fa suar com un fill de puta al despatxet que t'has muntat a la teva casa "prepujadadeleshipoteques" a les onze de la nit, ja que el ventilador que hi tenies està ocupat ventilant una altra habitació del forn on vius.

La perversió del moment, de l'altaveu Bluethoot per on sonen els Brams, els Esquirols amb "l'Arrels" i el "Fent camí", els inadaptats i en Cantimplora, l'obrint pas... mentre que algú crida que vol el "pelele" i qualsevol merda del mateix nivell decadent en putu espanyol, que la música que sona és una merda, i pel teu cap només et pots preguntar on és que t'has equivocat per arribar aquí, què has fet malament!

Ventolín

Hi ha un moment en la vida on la congestió nasal, el refredat, la bronquitis, l'al·lèrgia i l'ansietat es combinen en una mena de còctel infernal que ja no et permet distingir qui és qui, o què és què... 

On l'equilibri entre tot plegat es torna tan fràgil com la cotització del Bitcoin.

... Mentre que al final davant la manca d'oxigen només pots cridar-te com un energumen "mata'm ja filla de puta, mata'm d'una vegada hipòxia dels collons! Que si només ets ansietat, no tens capacitat de fer-me res. Tu no tens poder aquí!!!"

El temps avança. I tu, què fas?

Igual que al nivell 3 del joc "Sonic the hedgehog" de la Game Gear cap allà als noranta mitjos, al "green hills". 

La pantalla que avançava sense parar i et pitjava endavant sense escrúpols. Que t'obligava avançar al seu ritme o morir sense pietat. Com els condensadors de la consola 8-bits, i que si no hagués estat llençada a les escombraries, ara seria una relíquia de museu. Una joia de la història dels videojocs. Carn de Wallapop a centenars d'euros. El sobrepreu de la nostàlgia. Com la puta aigua de Vilajuïga que s'alimenta dels records de la nostra infantesa a 2€ el litre...

Com si al collons del senyor "grifols", o qui sigui que ha comprat l'empresa alt-empordanesa, li vingués de cinquanta cèntims la seva fastigosa riquesa!

El compromís que implicava acabar una història on no hi havia punts de guardat... El tot o res!

De zero a cent sense opcions de deixar-ho a mitges.

Un compromís com el que es busca avui en dia a qualsevol oferta de diari. En el paper Din-A4 d'una paret aleatòria. "Es busca cuiner. No cal experiència, només puntualitat".

"La gent plega farta del nostre despotisme, però aquest any tenim molts currículums!".

Tan simple i bàsic com el cubata d'emergència que trobes en aquell racó oblidat de la nevera. El cul de bourbon i les restes de refresc esbravat i insípid que al final hauria de ser suficientment resolutiu per catalitzar un nou text al bloc. L'última esperança nocturna de ser relativament feliç davant el fet de ser rebutjat per aquella femella que semblava més factible...

Onanisme extrem que et permet seguir navegant pel fil de la navalla, en el reconfort de veure que les teves ereccions segueixen sent funcionals. Que la puta obesitat encara no ha col·lapsat les artèries del teu penis deixant-lo inservible!

Culpables!!!