divendres, 17 d’abril del 2020

Diaris de quarantena #1

Cinquena setmana de confinament.

Després de més de trenta dies d'anar amb la mateixa roba interior per casa, avui finalment m'he dutxat i m'he posat uns pantalons. No és que sigui cap dia especial ni hi hagi gran cosa a celebrar, només em volia tornar a sentir com una persona humana. 

Recuperar una mica la dignitat perduda durant la reclusió domèstica.

dimecres, 8 d’abril del 2020

Coronavirus

Hi estic totalment d'acord: (la majoria) sobreviurem al coronavirus! El que ja poso en dubte és que sobrevivim a la depressió, l'alcoholisme, l'obesitat, les malalties cardiovasculars, la diabetis, els divorcis, la carència de vitamina D, la pèrdua de massa muscular, la cirrosi, infarts diversos, estrès post traumàtic, l'addicció als videojocs, mòbils, xarxes socials... Despertar-nos de nou a les 7h, a les 6h en els pitjors dels casos, per anar a treballar!

D'aquí setmanes, o mesos, potser les UCI ja no necessitaran tants respiradors per tractar pneumònies i l'estat s'estalviarà força pasta en pensions, però que preparin les butxaques per començar a comprar insulina i prozac a manta! 

I ja no parlem de l'agorafòbia general, i la desmotivació absoluta per fer qualsevol cosa, un cop tota aquesta merda s'acabi!

Per cert, feia temps que no "sopava" una ampolla de vi sencera... Des dels sopars amb una "ex" epilèptica que no bevia. I mentrestant al TN surten els metges dient que la penya no compri tant d'alcohol ja que "no és" la solució a l'ansietat del confinament.

Cabrons! 

Això és com els malparits que fan posts dient que des de l'inici del coronavirus el món s'està recuperant de la contaminació i els impactes de l'activitat humana. 

Suposo que si ens suïcidéssim tots encara "ajudaríem més al planeta" i s'acabarien tots els problemes (coronavirus i alcoholisme inclosos). Podeu començar vosaltres donant exemple, imbècils!!!

dijous, 2 d’abril del 2020

Clandestinitat

Sol, sota el cel estrellat, vigilat per tot d'ulls brillants que s'amaguen entre els rostolls i els arbustos dels marges del camí, només la llum del frontal al mínim, i algunes cuques de llum, em marquen el camí.

dimecres, 25 de març del 2020

Confina-Ment

Et despertes amb opressió al pit, manca d'aire, punxades a les costelles... Hauré agafat el collons de coronavirus? El putu sedentarisme fastigós, al qual m'han confinat, per fi em mata d'un atac de cor i ho engega tot a la merda? 

On tinc el termòmetre...? 

35'5ºC i el braç esquerre ni s'enrampa, ni fa mal, ni cap altra cosa fora de la normalitat, tot i que fa uns dies que cago tou. Deu ser l'ansietat de merda, que ja fa anys que em persegueix, que torna a treure el nas des del racó més putrefacte del meu cervell sumat a la dieta de Doritos i Voll Damm que marca el meu confinament? 

"Sort que sempre tinc a prop una mica d'alprazolam pels moments de recaiguda" et dius per dins mentre visualitzes la caixa on tens el preuat medicament guardat.

I mentrestant el gran bombardeig:

- Quedeu-vos a casa!

- Que per culpa teva no en morin més dels que toquen!

- Si surts et fotrem una multaca!

- A currar fill de puta! A morir pel capital i l'Ibex 35!

- Aplaudim els metges cada nit a les 18:09h que és l'any que va néixer en Darwin!

- Atenció que no només els vells la palmen!

- No tenim respiradors i farem servir els dels veterinaris! Imprimim-los en 3D!!!

...

Putu joc macabre de quatre polítics incompetents!

De tots els subnormals que ens governen, i que ara estan gestionant aquesta merda, m'agradaria saber quants n'hi ha amb "estudis" de ciències, i dic de ciències per mantenir la mirada oberta i no dir directament "metges" o estudis de l'àmbit "sanitari". Com pot estar gestionant aquesta merda un advocat, un filòsof i vés a saber quins merdes més. Segur que algun dels assessors del govern no té ni la "basura" de l'ESO acabada.

I mentrestant juguen amb les nostres vides, i dic nostra tot i no ser dels grups de risc, perquè segons la propaganda del règim "tots tenim risc". Per què quan jugues amb els percentatges (que no "sé" per què costen tant de publicar) veus que tot i que el risc és mínim per sota dels quaranta, ho deixa de ser quan et converteixes en aquella estadística del 0'2% que ho converteix tot en plors.

Vomitada etílica que no aporta res nou, la incompetència "espanyola" (tot i que en general el món sencer s'està cobrint de glòria) ha estat sempre així i ens podem remuntar al Prestige, a la bomba de Palomares, a l'oli de colza tallat amb no sé què, les vaques boges, o als accidents de Vandellòs... però el que em remou més ara per dins és com serà el món al juliol, al setembre... deixe-m'ho en "més enllà de quan s'acabi tot això". Aquesta mena d'experiment social i de purga del sistema. Neteja dels que consumeixen recursos sense un final definit. La incertesa que buida els calaixos de les pensions i la sanitat crònica!

Ens tracten com carn d'escorxador, dades que en baixar fan pujar els números de les seves putes butxaques i targetes de crèdit!

Actualment, en aquest joc orwelià, bradburyà, zamiatinià o potser ben bé huxleyà, tot sembla que convergeixi en una mena de "prova". D'EXPERIMENT.

El  món es para. Ens confinen. Restringeixen la nostra circulació, les llibertats, l'exèrcit pren el control i tot continua més o menys igual. Les grans empreses creixen, Amazon contracta milers de nous treballadors per donar resposta a la creixent demanda de compres per Internet. Les empreses de menjar a domicili i de repartiment a casa estan a "tope". La gent avorrida dins els seus pisos postcrisi del 2008 (ara que en sortíem),  o cases del mil amb jardí a "full" de la bombolla, compren com cabrons mentre el petit comerç s'enfonsa dins la misèria i les grans plataformes ho rebenten tot amb grans descomptes. Però bé, "l'avorriment" és relatiu, tenim tot l'oci del món mundial a un clic mentre la xarxa d'Internet aguanti. Mesos de contingut pornogràfic gratuït. Netflixs, HBOs, Disneys,... jocs en línia i ofertes a Steam! L'addicció al mòbil es dispara, la sedació a base de sèries i partides multijugador es multipliquen, sempre tens una puta sèrie nova per descobrir i veure'n els sis milions de temporades! 500 capítols de Naruto Shippuden! Aplicacions en línia per aprendre llengües i classes en línia a base de Youtube, Meet o Classrooms. Teletreball! El gran Google ens salva de nou (i ho diu un imbècil penjant entrades al Blogger)!!!

L'opi del poble en estat pur, per la vena, sedant-nos presos a casa pel nostre bé comú mentre el món dels rics segueix girant i creixent gràcies a nosaltres! I no cal ni que ens posin el futbol!!! Fins i tot la religió ha desaparegut en una mena de "cienciocràcia" on ara els investigadors ho són tot. La caiguda dels déus... tot i que algun homeòpata encara es deu fer la barba d'or amb sucre 30.000CH antivíric!

Seguim comprant a les grans empreses, consumim els seus productes, i fem girar la roda des de casa sense pensar massa ni generar problemes als governs, mentre els petits empresaris col·lapsen i part de la societat deixa d'existir en la malaltia i la saturació d'una sanitat espoliada durant anys...

Podries viure així molt de temps apreciat lector? Has obert els ulls i has descobert que la teva miserable vida no ha canviat gaire de la seva versió "normal" a la "confinada". Les teves rutines es mantenen, i aquells caps de setmana poc productius (o períodes de vacances de quinze dies), s'assemblen estranyament a tot això? Has descobert que fa molt de temps que ja no sorties de casa, de la narcoxarxa social, si no era per anar a comprar o portar la canalla a l'escola o a les extraescolars???

La quarantena t'ha fet veure que ja vivies en quarantena més enllà d'aquell passeig en bicicleta del dissabte sense pressió policial?

Vivim, consumim, molts de nosaltres treballem igual tancats que lliures, i de moment, tot gira i emplena les butxaques dels de sempre. Dels que volen que se segueixi movent la pasta per sobre les vides dels altres...

No sé si el món d'aquí a uns mesos serà com el recordàvem, jo personalment crec que no, tot i que ja m'he equivocat massa vegades per a posar-hi les mans al foc, però tot té una estranya ferum que no m'acaba de convèncer, de Matrix de segona barrejat amb pel·lícula de zombies de serie B i tocs de Black Mirror!

De moment, si no tens un mas del mil o un jardí que flipes, aprofita per comprar una màquina per fer cardio a casa que això va per llarg i ara només falta que sobrevisquis al virus i la "palmis" d'un infart per seure tot el dia al sofà!!!

_______________________________________________

Maridatge recomanat pel text:

dimarts, 11 de febrer del 2020

Porqueria digital

Enmig de tota la merda digital que guardo en CD's, DVD's i Blu-Ray's diversos, avui he trobat una còpia de seguretat amb tot de coses de la dècada del 2000. Documents de la universitat, textos vells i esborranys fets a la sala d'informàtica de la facultat durant els migdies esperant entrar a pràctiques, els documents de l'Aconcagua, de trucs,... i, amagats entre carpetes de carpetes i subdirectoris amb més carpetes, de cop han aparegut alguns dels meus tracks de joventut, enregistrats amb el vell e-trex que algú un dia em va regalar pel meu aniversari!!!

Així doncs, avui dimarts 11 de febrer de 2020 per fi, un cop convertit el format TRK del CompeGPS a GPX del BaseCamp (gràcies programa gratuït Perfils), he pogut posar sobre el mapa digital aquelles aventures distorsionades pel temps i que, en alguns casos, no vaig saber mai ben bé per on vam acabar passant: la de les canals del Gra de Fajol, de l'Aneto, les voltes per l'Empordà i com no aquella sortida borrosa per les Bolloses que havia d'acabar amb una hivernal al Carlit i que al final només va aportar butllofes als peus, sang, i una ressaca infernal. 

I aquí el text "d'aquell dia" escrit, segons les propietats del fitxer, el 31 de desembre del 2005 a la nit (què devia fer aquell cap d'any???), uns dos anys abans que aparegués aquest bloc. 

Les 5:50h del matí, sona el despertador. El temps just de baixar la motxilla i el material a baix que ja escolto el soroll del cotxe que em ve a buscar.

Són les 6:10h del matí i el company ja nota la pudor a whisky del meu alè. Joder no fa ni tres hores que anava borratxo. La ressaca tot just comença ara.

Ja hi som tots i comencem a devorar kilòmetres cap al nostre destí. Si fa un parell de dies ja no ho veia massa clar avui encara menys.

Noto com encara puja una mica d’alcohol des d’algun racó del meu estómac, per un pèl que no surt tot.

Què està passant?

Fins fa poc aquesta merda era el pilar central de la meva existència i ara ni em motiva ni la respecto.

Mig matí

Sóc d'hàbits blogaires nocturns, m'agrada "escriure" la meva meda en la intimitat que ofereix la foscor només trencada per la llum blavosa de la pantalla de l'ordinador i, quan funcionava, per la retroil·luminació del teclat. En el silenci que hi ha quan la majoria de gent dorm i es poden escoltar amb més nitidesa les cançons punk que guardo al meu disc dur. En aquelles hores on ja ho tens tot fet i unes copes de més de destil·lat escocès només poden acabar en un son profund i càlid a pocs passos de l'escriptori... Però de vegades la necessitat surt en la sobrietat etílica, a mig matí, colpejat per la realitat de les xarxes socials i la Internet, en el silenci d'una casa buida pels compromisos laborals que momentàniament jo no tinc, sense punk fins i tot, on l'única companya és una semibaixada de sucre provocat per uns quilòmetres de bicicleta que ho fa tot més esponjós, flotant, ingràvid...

I és que més d'una vegada m'ha passat pel cap el fet que si durant la meva adolescència hi hagués hagut el "boom" de les càmeres esportives, i la interacció social actual a través de les xarxes, més enllà dels blogs i les pàgines webs personals en el naixement de la Internet 2.0 que tenien un àmbit més aviat limitat i poc àgil, la cosa potser podria haver estat força més anada de l'olla... i és que una cosa que ara són 200g de trasto, espai compacte i adrenalina a 4k, a la meva època era la càmera de 2 quilograms del pare, amb una cinta que després acabaria en un VHS i tot això intentant no fotre's daltabaix pujant una canal al Gra de Fajol al mes de gener entre punxada i punxada de piolet en un dels tres ressalts de gel!

Però el que em sembla més espectacular del moment actual, més enllà dels flipats que la palmen fent el pallasso, és la facilitat que tens per fer pasta (o que et comprin coses que t'agraden) si ets una "tia bona"!

Aquest submón que hi ha en aprofundir una miqueta (o sortir de la teva zona habitual) de les xarxes "socials".

Perquè actualment, més enllà dels filtres, els tius que es fan passar per ties i tots els enganys possibles i per haver, qualsevol Instagram de "tia" ensenyant carn, agradable de veure i joveneta de seguida té milers de seguidors. Centenars de "likes" en uns minuts i com no, en el seu perfil, enllaços de PayPal o llistes d'Amazon públiques per anar rebent "donacions" de tots aquells cabrons bavosos que les segueixen.

L'hòstia! Postureig ensenyant tetes i guanyes uns "eurillus" d'un pervertit aleatori perquè et compris un tanga del seu gust (i te'n sobri una mica pel compte corrent) i així a la següent fotografia penjada podrà gaudir més premiant-te amb més coses boniques! Si tens 100.000 seguidors imagina quants imbècils potencials tens per esquitxar-te pasta!!!

A part ho pots vendre de moltes maneres: un "Insta" fent ioga amb tanga. Gimnàstica despullada a la platja. Un canal de receptes cuinant amb llenceria fina. Fotos de viatge ensenyant pitram i mugrons durs amb samarreta mullada. Merdes diverses disfressada rotllo "cosplay", "otaku", "furry", "gamer"  o ensenyant cues peludes que s'aguanten mitjançant un dildo posat al cul amb la diadema d'orelles de l'animal a joc! Fins i tot, en una mena d'obra mestra de la subtilitat, pots pintar-ho amb el rotllo altruista, per exemple enviant fotos despullada per correu a canvi de pasta per regalar-la en forma de donacions pels focs d'Austràlia! Dos dies per guanyar 700.000$!!!

O la que venia l'aigua de la seva banyera per uns 30$, després d'infusionar-s'hi una estona despulladeta, i posar-la en un potet ven "cuqui". Darwinisme 2.0 quan un dels pallassos que li va comprar va acabar malalt després de beure-se-la! (en algun lloc es desmenteix però bé, aquí tampoc estem per verificar "fake news" si ens van bé per defensar el nostre punt de vista).

Ara caldria posar algunes captures d'imatge dels comptes que tenen aquestes peculiaritats però aquesta recerca ja us la deixo a vosaltres que segur que trobareu molt interessant... i recordeu que cada "click" i "like" és més ego per aquests paràsits! Navegueu amb moderació i no us desvieu cap a les webs amb vídeos per "adults" d'algunes d'aquestes ties!

Una de mem!