Generació "Demolition Man"

Som (soc) carn dels 80. Vam créixer amb el boom de la SIDA, l'agonia de l'heroïna, de les drogues que ens passaven amagades dins els "tazos" per convertir-nos en yonkis. La primera és gratis ens deien! Els nostres referents televisius eren Rambo, Terminator, Jungla de Cristal, Demolition Man, L'últim Boy Scout,... Al pati jugàvem nens amb nens i nenes amb nenes, i si algú es barrejava era un desviat! Fútbol per la vena.

Per pujar el ferro et donaven cavall (el mamífer), et posaven fetge i cervell de no sé què amagat al sopar, vacunes!

I ara, seguint diversos grups de Facebook de professors per un tema de desviació (o era deformació?) professional només veig merda. Paràsits cabrons que em recorden a "lo" pitjor de "lo" pitjor del meu alumnat.

Merdes menja-flors que només parasiten els altres demanant recursos per les seves putes classes. Demanant als altres que els hi facin la feina! RATES! ESCÒRIA! XURMA!

Imbècils i inútils que no saben fer res per ells sols... per què siguem sincers, els que s'espavilen no van per allà demanant merdes als altres com desgraciats! Tu putu llicenciat de merda que vas caure mort al acabar la carrera, que no eres prou bo per dedicar-te al teu sector, o que les vacances d'estiu i el sou et van fer passar al costat del sistema! Encara tens els pebrots de demanar que els altres et treguin les castanyes del foc???

Ja no sé si ets un collons de millennial, un generació X, un sociata de dretes, una polla amb vinagre o un hermafroditacistransmegamazingerzeta! I m'és absolutament igual!!!

Passo de les vostres merdes, de la vostra indignació per les fotos d'entrecots a l'instagram, dels pollastres violadors, de fotre la xapa al gran Evaristo amb la vostra pell fina de merda, la vostra neutralitat repugnant, la superioritat moral en tot el que vosaltres feu bé i els altres malament,... Només guanyeu perquè la nostra indiferència us dona força. Per què als dinosaures que ara rondem els 40 la vostra merda ens rellisca... Però llavors, un dia, EL DIA, que et fots un parell de whiskys de puta mare i el cervell es gira la bilis ho arrossega tot. Com una puta riera raquítica que baixa del Montnegre i que ja ningú li feia mai cas. L'os adormit encara de tanta hibernació i que és "tant bonic, blanc, esponjós i simpàtic!"... però que quan el tens a davant i, olora la teva profunda estupidesa, et parteix en dos d'una urpada, permetent de cop i volta a la teva columna vertebral fer la fotosíntesis amb els primers raigs de sol que li arriben després de tota una vida d'obscuritat!!!

Einnnngggg... la sal està prohibida! Einnnngggg...prohibit dir paraulotes! Einnnngggg...Fem sexe sense tocar-nos! Einnnngggg... el meu fill i el meu gat son vegans Einnnngggg... Einnnngggg... Einnnngggg... (posa aquí el que et surti de la xona).

I PREPARA'T ELS TEUS PUTUS MATERIALS ESCÒRIA INFECTE I DEIXA DE PIDOLAR A LES XARXES SOCIALS!!!

Soc (que abans era sóc)

Soc una puta escòria i el que més em pertorba de tot plegat és que anys i anys després de tot plegat el teu putu número de telèfon encara se'm apareix durant les llargues nits d'agonia infecte. Paranoia repugnant que m'acompanya fins adormir-me pensant que demà ja no em despertaré. Del caos que desencadenaria tot. 37 miserables voltes al Sol i tot sembla acabar a cada minut. És això el present que em ve per davant? Paranoia absurda alimentada per un futur de misèria i rutina infecte? D'estupidesa i ignorància. De deutes amb l'estat? De lluita contra la subnormalitat del sistema educatiu? D'imbècils que viuen en una bombolla de merda mentre el món col·lapsa? D'incompetències. D'alcohol per oblidar l'estupidesa crònica de tots els desgraciats que parasiten el planeta? Xurma infecte, càncer planetari!

I al final el collons de paràsit tocapilotes soc jo. El bucle absurd i la por paranoica col·lapsen en un sedentarisme infecte i crònic que només porta (auto)destrucció. Somnis morts, projectes oblidats i misèria capritxosa que desencadena en nostàlgia... merda de color lila que ho tenyeix tot!

I el fantasma encara em persegueix, tot i la mort de tots els amors platònics més enllà de les situacions absurdes que mai van succeir. I en el catorze d'avui tot apareix... Què va passar amb els teus orgasmes? N'has tingut mai cap? La dificultat de tot plegat que només m'impulsava a millorar només va servir per acabar abandonat en un marge fosc i oblidat enmig de cansament, ràbia i obesitat? De depressió amagada en rutina? Liqüefacció cerebral podríem dir-ne si hi hagués algú capaç de comprendre'n algun mot. Liqüefacció cerebral! I en el fons només em queda maleir el malparit que et gaudeix! Què en podria haver sortit de la nostra barreja genètica?

Per cert, canviant de tema, saps quants de GB ocupa al final tota la merda que vull embotir-te dins el teu cap? I els diners que costes, paràsit?!

ABP. Són les dotze!

El meu putu professor de tecno fa classe inversa o "flipped classroom", el cabró de física i química fa "aprenentatge basat en projectes" (ABP), el desgraciat de biologia i geologia fa el que pot passant les quatre pel·lícules que pot trobar en català i que relaciona amb el tema,... Aquell documental se'm va fer llarg!

Però el més important és que jo sóc una escòria malcriada que només sap tocar els collons als desgraciats de fills de puta que em fan classe! A les rates contractades pel departament que vénen a explicar-me la seva merda mentres supliquen poder accedir a una plaça de difícil cobertura d'un any, o guanyar una substitució de setembre a juny, mentre l'estiu el sobreviuen a base d'atur!

Putu sistema pervers que s'alimenta de la necessitat de quatre desgraciats que intenten malviure de les engrunes del govern! Tracteu els llicenciats universitaris com a escòria de mc donnald's, com a carn d'ETT, com a carronya per tirar als lleons! Treballa dues setmanes i a cobrar el "paro" fins que et necessitem de nou per quatre dies, imbècil!!!

I un dia la xurma de 4t d'ESO es desperta i ja veu el batxillerat traient les orelles, la selectivitat (3a en diuen allà i brevet, però ara ens és totalment indiferent),.... i llavors comença l'angoixa, l'agonia, els nervis, la por, els plors,... sóc un putu imbècil i ara desperto del meu matrix personal tot i que un desgraciat fa dos anys que m'avisa que cal estudiar si vull passar a la uni!

Paaaaaaaaaaaaaaaaaaapaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!! Que no tindré la mitjana!!!!!!!!!!!!

És que el professor dolent no em vol!!! No m'estima!!! Sóc un estúpid però vull el meu puto títol de merda per penjar a la paret com la resta d'humanitat occidental que treballa de caixer al mercamujera (o al Dia)!

Maaaaaaaaaaaaaaaaamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!! Per què els vostres cromosomes m'han fet tant desgraciat? És l'ambient per sobre el genotip que m'ha fet tan subnormal tot i tenir un nombre de cromosomes normal???

Podré entendre la probabilitat de tot plegat per aprovar genètica?

I en el fons l'únic putu combustible que em fa tirar endavant és la malta destil·lada de més de dotze anys i una mena d'estupidesa crònica que em fa pensar que la meva feina pot transformar el món... Canviar el món, deien els escoltes, i fer ciutadans crítics!

L'alcoholisme crònic és l'única resposta a la merda que em toca menjar, la resta sua la polla a tothom. L'última merda, l'última escòria, aquella brossa que no mereix ni ser reciclada,... l'intocable, la casta més baixa entre les castes!

Llibres que només serveixen de combustible, papers que només serveixen de combustible, carn que només serveix de combustible, alcohol que només serveix de combustible,... i punk que ho encén tot!

Suposo que si no fos massa (tan) car acomiadar-me ja ho haurien fet fa temps, i si no que algú m'expliqui per què tothom m'aguanta... I al final sap què et dic...? Menja't un putu cagarro de Wombat!

Sap que el colló de rata els fa cúbics, o aquell dia no vas anar a classe? T'imagines els vèrtexs de la teva pròpia merda rascant per dins el teu anus? No saps que és un vèrtex ni un anus i aquest text et sona a xinès?

Saps què és un cub?

No?

Doncs busca-ho a la puta Wikipedia imbècil!

Un, dos, tres, quatre,...

I de nou quan el blog sembla que mor, unes mans invisibles provinents del més enllà, el ressusciten en una mena d'RCP "in extremis".... i és que en un moment donat l'energia es va apagant fins a les últimes convulsions. Fins que l'acumulació de bilis i sucs gàstrics es van inflant fins a vomitar. Fins que la ferum de xava i gavatxo llançanenc t'omple les pilotes. Ejaculació massiva d'esperma en veure desenes de tangues a les platges de la costa brava!

I la gota que fa vessar el vas (got?) és el Facebook. Un Facebook agonitzant davant Instagram a causa de la mateixa supèrbia que va desenvolupar. Per què collons em cal compartir, escriure, fer res, si només em cal penjar una foto dels meus punts àlgids? La resta pot desintegrar-se. Desaparèixer! Reduir-se al no-res amb un parell de bombes nuclears!!!

I (de nou I!) l'allau de bilis es desencadena amb l'absurditat de tot plegat i el mira'm-el-melic-humà de sempre. Per una banda l'Amazones crema i el món occidental esquerrós es posa les mans al cap ("el pulmón del planeta" deien aquells cabrons cada trenta segons al seu telenotícies), per l'altre "l'open arms" està agonitzant entre governs europeus en fer la "seva feina" (i de la qual les màfies de tràfic de persones s'aprofiten apurant més els viatges augmentant els seus beneficis. Que abans posàvem 500 (per dir un número de merda a l'atzar) litres de combustible per arribar a Grècia, ara en posem 200 i ja els trobaran els bons minyons de les ONG!!!), i com no la incansable pressió sobre la costa brava...

Cases, cases, segones residències, fills de puta d'estrangers que sí que volem per què tenen pasta a les butxaques i no són uns morts de gana que fugen de guerres...! Trinxem la puta costa brava en pro del turisme i el capital dels quatre cabrons que ara governen i els seus amiguets empresaris.

Si Islàndia pot suportar 2.500.000 de turistes/any amb una població de 400.000 habitants, amb la pressió que això genera sobre els recursos, per quin motiu nosaltres hem de ser menys?

A qui li importen les cales, platges,... en els fons el paisatge no és més que una construcció social. Si en lloc de muntanyes hi ha cases, el planeta se'n fot. Si en lloc d'aigua de mar hi ha plàstic, al teu sistema solar li sua la polla! Si les tortugues, les tonyines, els rinoceronts,... desapareixen, l'univers se'n pixa!!!

Fa com 65 milions d'anys va caure un colló de meteorit que va extingir la gran majoria de les espècies del planeta i "poc més tard" ens estem preocupant per la nova destrucció del que en va sortir de les cendres com si fos la fi definitiva del món.

I en el fons tota la nostra (auto)destrucció no serà res pel planeta. On desaparegui una espècie en sortirà una altra. On cremi quelcom rebrotarà una altra cosa. És l'egoisme humà que per una banda ho provoca, i per l'altra ho vol evitar. L'egoisme conservacionista és el dramatisme diari que ens bombardeja amb els seus missatges apocalíptics sobre el planeta, quan la realitat és que l'apocalipsi només recau sobre nosaltres: "Si un fill de puta es fot un xalet a Aiguablava, jo ja no hi podré anar amb kayak a fer-me les fotos per "l'insta". "Si al Puig Neulós m'hi posen un parc eòlic, el Castell de Requesens ja no es veurà tant bonic". "Si Tarragona rebenta en un accident de Vandellòs o la petroquímica ja no tindrem ruïnes romanes i no podré viure al meu pis de 10 metres quadrats que hi ha al centre... la qualitat del meu semen ja no serà tan bo!".

Que a Selva de Mar volen urbanitzar? Que Vilafant amplia el seu pla urbanístic tot i tenir cases a mig construir abandonades, i part de les cases del poble a la venda, en ruïnes o a punt de ser-ho, no importa! Que urbanitzin tot. La merda de parcs naturals, els camps, les pistes,... que reconverteixin sols agrícoles en urbans i algun humà hi guanyi molta pasta. Quan hàgim desaparegut com a espècie les cases cauran i les arrels trencaran l'asfalt recuperant el que un dia van perdre. Ja fa molt de temps que no hi passo d'ençà que l'autopista Bàscara -Girona és gratuïta, però l'antiga corba de l'N-II que hi ha després de la pujada, i un dia van retocar en una mena de variant deixant la carretera vella tal qual perquè devia ser massa car restaurar-ho, és un bonic exemple de com l'asfalt no és res i al final "la vida troba un camí". I si ja no hi ha tigres de bengala, aviat hi haurà algun altre bitxo ocupant el seu nínxol amb el mateix dret a sobreviure-hi, si pot o el deixen... i si no que passi el següent!!!

No pot ser!

És moralment acceptable follar-se una aspiradora? Agafar el nostre penis erecte i penetrar el tub de l'aparell elèctric sense pietat? Penetrar-se amb el tub la vagina? El grau de perversió i d'acceptació social depèn de si l'aspiradora està o no connectada i en funcionament? La imatge et recorda el munyiment de les vaques...?

I el raspall de dents elèctric? Acceptem com a societat estimular-se el clítoris amb el raspall vibrant com si no hi hagués demà? Com si tinguéssim que eliminar un 3000% més de placa bacteriana del que és habitual? Ens imaginem un oral-B pro 6000 vibrant dins un recte en un massatge onanístic prostàtil, només determinat per la durada de la bateria, fins a destruir-la en un orgasme infinit?

I una rentadora? Puc penetrar una rentadora sense miraments emplenant a rebentar la cassoleta aquella on es posa el detergent (o el suavitzant) amb esperma? La perversió seria més infecte si en aquell moment estigués centrifugant un grapat de tangues?

I si l'aspiradora, el raspall de dents, la rentadora o la torradora tinguessin forma humana tal com una nina inflable amb quatre xips i diversos circuits elèctrics? Seria més acceptable o menys si la màquina tingués forma humana? I si no representés el que podríem definir com "forma humana adulta"?

I si el trasto tingués aparença d'animal? D'ésser mutilat? D'aberració genètica amb excedent d'extremitats i/o parts del cos? Fos una massa informe amb desenes, centenars, de forats gemegant amb un to eroticopornofestiu?

Podria atonyinar al trasto? Insultar-lo i vexar-lo?  Mutilar-lo?

Destruir-lo al més pur estil "altered carbon" on el cos físic no té cap importància? O la màquina hauria de tenir drets?

Té drets un roomba? És multable cridar-li des del passadís "escombra màquina dels collons sense ànima! Fill de puta d'aspirador robòtic!"... Insultar als assistents virtuals, donar-los ordres sense demanar si-us-plau o gràcies està justificat pel fet de que són éssers inanimats i sense sentiments, o demostra una important manca de salut mental en la nostra societat?

Un robot sexual, que per cert ja es poden comprar per 10-20kdòlars, pot dir que no davant d'un intent de "relació" del seu amo? És desitjable programar fins a aquest nivell la màquina? És violable un robot? Es podrien infectar amb el virus informàtic del "mal de cap"...

La solitud justifica casar-se amb un ésser virtual? La por al rebuig o al dolor emocional es pot compensar amb l'electrònica? El meu amor és un Pikatxu de metre? Un Doraemon de peluix? Una Bulma ben dotada de làtex, servomotors i altaveus?

És com l'acudit aquell de merda dels vegans on hi ha tot d'animals en fila (lloro, hàmster, cavall, conill, gat, gos, porc, xai, gallina, vedell,...) i et demanen on és la línia del que és menjable o no. On és la línia del penetrable o del penetrador?

La tecnologia hi és, i cada cop serà millor... com ho volem gestionar?

I per si vas perdut... https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/no-pot-ser/amor-programat/video/5847808/

Back to the future

Terence Fixmer i un Macallan acabat d'entrar a la ESO, amb massa xerès pel meu gust, es barregen en el meu cervell fusionant-se i alliberant en la reacció una gran quantitat d'energia que activa les quatre neurones que encara em queden i les transporta al futur al accelerar-les a la velocitat de la llum... Diria, per la pinta que té el planeta i veient Dinamarca ja totalment submergida sota el mar, que la cosa deu voltar pel 2125.

Imatges, flaixos, instantànies,... que apareixen intermitentment a l'interior del meu crani a causa dels curtcircuits espai-temporals encefàlics... La cosa s'aclareix i mica en mica se'm permet veure-hi de forma més nítida. Apropar-me als carrers de les ciutats per veure-hi la vida que hi queda.  

Lluentor metàl·lica. Aquell color antigament anomenat "carn", i que la societat d'ofesos de principis del 2000 va eliminar per racista, ja no existeix. O com a mínim ja no existeix en la normalitat diària. La vida s'ha tornat més grisa, lluent,... la màquina és qui ara fa avançar la societat. Robots, autòmats, tot de trastos amb prou intel·ligència artificial per moure's amb llibertat circulen pels carrers. Pel que sembla els humans han desaparegut!

Mirant al "passat", la quarta revolució tecnològica no va acabar d'anar com es pensava. En ple debat de la renda mínima garantida, i després del fiasco de Noruega on semblava que els diners regalats per l'estat no dignificaven la persona, la cosa va anar perdent força mentre la indústria cada cop es robotitzava més i mica en mica part de la classe alta, així com la mitja i baixa, van acabar desapareixent. De forma constant mes rere mes les màquines anaven ocupant més llocs de treball, i a mesura que la IA avançava les feines on es podien substituir els humans anava en augment. Al principi van caure tots els treballadors de les fàbriques, després amb el cotxe autònom tots els transportistes, taxistes, conductors d'autobusos,... la cosa va continuar amb els caixers i caixeres dels supermercats, els reposadors, els carters. Mica en mica la cosa va anar a més i es van substituir els recepcionistes, els guies i operadors turístics, els professors, els advocats, secretaris. Fins i tot en un moment donat van ser els mateixos robots els qui van començar a construir els seus semblants, a programar-los, a arreglar-los tancant el cercle. Al final cap feina era realitzada pels humans, i només en els pocs alts càrrecs de les grans companyies hi quedaven éssers basats en el carboni del gènere homo. L'elit que es repartia el control de les indústries eren els quatre de sempre que portaven movent els fils des de feia segles.

El sistema industrial era totalment autònom, ja no hi havia cap despesa per pagar treballadors, tots els robots ho feien de manera gratuïta, eficient i amb uns temps de rècord. On era el problema? Qui comprava llavors els productes que sortien al mercat? Els humans, pobres com rates, no es podien permetre res, vivien en la més absoluta misèria... el diner calia que tornés a fluir però sense la necessitat de regalar-lo a la massa humana que ara s'havia convertit en escòria vivint al marge d'una societat inerta.

Amb la riquesa estancada calia trobar solucions ràpides, i la idea d'un jove del que en el passat podríem traduir en "enginyer en intel·ligència artificial i robòtica" ho va trobar prou aviat, en part motivat per l'elevat premi que s'oferia a qui trobés la clau del problema.

Tres línies de codi van ser suficients per tot plegat i una actualització massiva de tots els sistemes operatius de les màquines que hi havia al planeta. De cop i volta tot aparell amb IA es va convertir en un ésser consumista sense fre, ara només calia donar un sou a cada màquina i esperar a que se'l gastés com un desesperat en la segona funció per la qual havia estat creat en una mena d'actualització futurista de "l'ora et labora" transformada en "treballa i gasta". La quadratura del cercle.

La producció robotitzada havia tirat pels terres els costos de producció, i per tant el preu de les coses, cosa que permetia pagar un sou miserable als robots que es gastaven a l'instant quan aquest sortien de treballar i tenien algunes hores "lliures" per continuar movent l'engranatge a base de dinamitzar el consum!

El capitalisme guanyava de nou, les quatre elits veien circular la riquesa de nou, i els pocs milions d'humans que quedaven al món després de sobreviure a la pobresa més extrema només els calia desaparèixer mica en mica fins a la seva extinció.

Merda que em deixo el títol!

- Mort al capitalisme!

- Mort als homes!

- Joder...! Ja no sé què cal dir. M'he perdut... què cal cridar per poder follar aquesta nit?!

- Senyor Evaristo de la "polla", les seves lletres m'ofenen i em reprimeixen tal com el capitalisme i la societat construïda pels homes!

Putus punkys de merda dels 2000 aquí donant lliçons de merda al gran Evaristo... Xapa la puta boca escòria humana!!!

Cubates, entrepans de llom i bacó amb formatge. Fums diversos i sostens a manta. Més dels que recordava en general.... La nova revolució feminista està en curs de renéixer des dels forats més obscurs i perduts del baix Empordà enmig de punk i terrenys d'esport que s'assemblen als Monegres tot i que amb un punt menys de verd.

- I on preferiries tu que el teu fill adolescent vagi de festa, al mig d'un camp de punkys o de disco-empuriaguarra?

- Potser al concert punky tothom té uns ideals més o menys comuns, per tant el sentit de col·lectivitat és un punt més elevat que no pas en un local "disco" divers on pots estar al costat d'un putu fatxa de merda que t'apunyali per pensar!

"Te voy a hacer heterosexual a hóstias!" deia aquell fill de puta...

I en el fons la meva llibertat acaba on comença dels altres!

- Però la teva actitud m'ofèn... Aquest comentari de l'examen és una manca de respecte... M'he sentit vexat...

Vols una manca de respecte? Em cago amb la teva puta llibertat i tots els drets que et penses que t'han regalat per no fer res! "Doneu-me tots els putus drets que jo no tinc cap obligació!". Sóc un collons de comunista "gillet jaune" amb un putu fons de pantalla del collons de Hitler!

- El que tu ets és una puta escòria i si jo fos el teu pare et giraria la cara a hòsties!!!

- "No tens mà esquerre"... deia l'altre l'escòria des dels seu despatx! Aquí el més important són les persones...

- I vosaltres sou uns desgraciats que pregunteu a les dones si tenen plans de quedar-se embarassades a l'hora d'oferir llocs de treball mentre us mengeu la polla amb l'USTEC i els peixos grossos de la Generalitat.

La capacitat d'ofendre's de la xusma mil·lènnial és infinita  i al final només els converteix en escòria que no sap defendre res.

- Sí tu, puta escòria mil·lènnial, em fas fàstic!

... i al final ja no sé què volia dir...