Estiu'20

El putos trossos de magdalena cauen sobre l'aïllant inflable omplint tots els forats de merda que fa la seva textura "anti punxades". Les cèl·lules independents que no sé què que no sé què collons dels euros que val...

Records del Tomatin 12 anys baixant el meu esòfag rebaixat amb patxaran del bo en una mena de cubata hiperetílic. El de l'ampolla amb quadradets. Al natural. Temperatura nocturna "d'avancé" d'iglú. Així com fred però que no ho acaba de ser. S'ha parlat de les magdalenes?

Riures i rialles de mitjanit que et recorden que algú està tenint més sort que tu en la interacció femenina...

I no pots saber fins a quin punt em fas enveja. En com la teva "mala sort" em reconforta al saber cap on es (o no es) decanta el teu futur. 

Youtube, llista experimental, punk nocturn i silenci. Llamps i trons que trenquen la monotonia del teclejat. Tempesta que s'acosta amagat dins un refugi que cada cop està més degradat...

Potser al final no em serviran de gaire els 70 Gb de dades que m'ha ofert la meva companyia de mòbil per passar l'estiu. Promoció coronavírica malgastada en l'absurditat de tot plegat.

 A veure demà on anem a petar, on em porta el fet d'oblidar-te en la mesura que m'és possible!

Així en "privat"... Encara em llegeixes? M'has llegit mai?

En aquestes alçades d'any, de curs, de nit, de carretera,... ja no em calen ni etiquetes per "parlar" amb tu! Per recordar el lila profund del clímax paranoic.

...Collons d'Evaristo, què et costava contestar el meu putu missatge de Facebook on et preguntava què collons deia la teva cançó! Quina paraula em mancava per emplenar!!!

El putu "ful", el "merda" en argot... "alumbrando el mar azul lleno de ful", de la cançó "un rayo de sol". Una de les poques (l'única) cançó punk on sé que surt la paraula "à(á)cida".

Saps que avui he sopat "semiescoltant" extremoduro? Saps com els odio?

Salut i bon estiu!

Final (de curs)

Tothom diu el que s'espera que digui. El que cal que s'expliqui i amb les paraules que són necessàries i imprescindibles. 

Al mateix temps, tothom escolta el que vol escoltar. El que cal escoltar. Allò que permet que tot continuï girant de forma inalterable. Que permet mantenir el sistema en l'autoengany i la mentida institucional.

Tothom a menjar-se la polla fins al clímax de l'absurditat! La masturbació sectària que et permet justificar el despotisme, la teva estupidesa, i que et permet autoconvèncer de que fas la teva feina bé! La fi que justifica els mètodes.

El "més que un club" adaptat a la nostra realitat. Al som una família. El som "especials". No hi ha un lloc millor a la Terra on anar a caure mort! A seguir cobrant i vivint del paperet que t'has muntat, del "xanxullo" i les ajudes. Però així i tot, som tan bons, que a la que algú pot en fuig com una rata!!! Salta del vaixell en flames a la que pot robar un salvavides deixant la resta tocant l'última cançó de la nit.

Fins i tot la part irònica de tot plegat és que des del nucli de poder de tot plegat s'incentiva la gent a fer el "concurs", a treure's les oposicions parlant clar, i quan algú les aconsegueix el primer que fa és marxar! Ser lliure per fugir. Allunyar-se de tota aquesta merda a la recerca de la normalitat i la dignitat!!! Som millors que els altres...  ens repeteixen.

- Vas plorar? 

Potser la quantitat (o no) de llàgrimes regalimant per les meves galtes afecta la teva felicitat. Marca el nivell de la teva autoestima?

- Ens estimes? 

... Jo només estimo el bourbon.

I en el joc cíclic, infinit, endogàmic, tots els tòpics es repeteixen. 

Oh fulanito que "guay" que ets. Manganito ets el millor i el més simpàtic. L'altre sempre em suspenia però ho feia de bon rotllo. Tu ets un merda i passo de tu! 

La primera bona nota de l'altre va ser súper emocionant. Orgàsmica!  Encara em toco pensant en el 8'5 marcat amb tinta de pilot vermella.

- Però avui ja hem acabat i no farem res, oi? Jo no vull mirar una peli! Ja hem acabat!!! Encara no m'has contestat a la pregunta. Vas plorar o no?

No, no vaig plorar, en aquell moment només volia un parell de putes dosis d'insulina!

I per aquests moments on el punk es queda curt: Metal en totes les seves dimensions, Nu, Doom, Industrial, Trash...!

El meu amor el descobriràs quan la puta realitat et faci explotar una crisi econòmica a la cara tot just acabis la carrera, quan t'hagis d'exiliar a un altre estat, quan et fotin una puntada de peu del què era fins aquell moment casa teva, quan l'ansietat et consumeixi en la rutina sedentària i decadent... quan treballis 12 hores en una feina de merda en una empresa on ets l'últim gos de l'estatus social.

Llavors pregunta al món si t'estima i si ha plorat amb el teu text!!! 

San Xuan!

Miro el cel... un cel absurd, opac. On són les putes constel·lacions que vèiem a Mas Gircós? Ja sé que a l'estiu no veurem Orió, però i la resta?  On és la imatge que el meu cervell recorda des de "l'era"?

I les quatre llums que es veuen des del meu poble on sou? Encara existiu? Vau desaparèixer fa milions d'anys? Estic observant un cel irreal que ja no existeix???

I és que aquesta bola espessa, etílica, absurda, plena de faltes d'ortografia ja no em deixa pensar amb claredat. El flux ha desaparegut en una mena de densitat absurda, de velocitat de merda al teclejar per l'estupidesa de crear quelcom en l'alcoholització. La literatura putrefacte i decadent de la revetlla. Del cava i el vi empordanès. 

I on sereu ara les estrelles que puc veure des del meu balcó infecte? Ja no existiu i els fotons enviats fa milions d'anys tot just ara ens arriben en un miratge absurd i mentider?    

Aquesta bola fastigosa de terra i atmosfera que ens manté presoners, atrapats per la gravetat, què significa per tot plegat? LA meva claustrofòbia s'ha d'activar davant la situació absurda de ser un presoner dins la decadència planetària?

El confinament ens ha fet despertar les nostres fòbies? No puc sortir de casa, del terme municipal, de la província, de la regió sanitària,...!!! I en el fons què importa això si tampoc pots sortir de l'estat, del continent, del puto planeta. Ets un esclau que no pot escapar de res! La teva presó és, i no importa la seva mida, ja sigui una cel·la de 8 metres quadrats, de cinquanta, de sis mil...  

Futur espès

Vòmit en oli i aquarel·la a 1r d'ESO. Representació d'un eclipsi agònic. Campanya pel canvi climàtic exposició de Tromsø any 2032. Ni el putu Bansky fart de Bruichladdich ho haguera fet millor!!!

Ho ha fet un alumne sense braços? Us estareu preguntant tots... 

Potser ho ha fet el soldat del qual parla l'Svetlana Aleksiévitx al seu llibre "els nois de zinc" (premi Nobel de literatura 2015), on explica com davant del trauma causat per la guerra d'Afganistan, mutilat per tots costats, la mare no té més opció que "fer-se'l" per evitar que es suïcidi?

O és que potser treballo en un centre d'educació "especial"?

No!

És la màgia de l'educació secundària! 

Tal qual!!!

La màgia del sistema educatiu actual.

I és que quan jo anava a l'EGB en van caure algunes d'espectaculars, i que ara serien la fulminació absoluta.

- Sabes que es un chaleco? Pues tu eres como las mangas de un chaleco! Lo sabes... No tienen mangas. ¡Eres igual de corto!

- Bo, bo, fa bobu! Burro!

- Aquest treball és una merda... txaaaaaassssss! Triturat pel mig! I ara hi tornes cabronàs!!!

I ara sembla que si et fan els deures, per molt "guarros" que siguin, o per inacabats, bruts, mal fets que estiguin, pel sol fet de lliurar-los ja és quelcom suficient per aprovar-los! Oh quin esforç que ha fet pobret!!!

Estem fent un munt de "merdes" que, quan surtin de la bombolla del sistema educatiu, no serviran ni per fer de caixer del Mercamujera. Del Mc auto... i llavors segurament ploraran! En els millors dels casos em recordaran i comprendran paraula per paraula la meva merda... Totes les paraules que en aquell moment els hi relliscaven!

I...

Sempre hi ha un "i llavors" en aquest puto bloc, la conclusió final, la "moraleja" que en diuen... la mateixa merda, l'estancament intel·lectual i la limitació literària!!!

I llavors jo només puc pensar en el meu passat. La merda que vaig menjar a l'aula. El Pennac que portem tots a dins. Els "mals d'escola". El record dels fills de puta que van repetir l'FP i els van posar a 3r d'ESO a fer el "capullo" un cop es va posar en marxa la secundària! 

Com quan parlem de projectes i competències i d'incompetències i de no sé què i no sé quantos!

Jo sóc producte d'un sistema educatiu "clàssic", sense projectes, sense merdes, sense competències, amb números, amb "bé", "notable", "insuficient"... i ara sóc un dels caps pensants que està al clímax de la seva vida, en el punt àlgid de la productivitat dins el sistema, pagant els seus impostos i consumint com un desgraciat vacances, oci, luxes, merda inútil, llibres, LEGO's, ofertes d'Internet, objectes materials diversos que omplen el buit de l'agonia del dia a dia, comandes de menjar a domicili...

Hem sortit tan malament?

És legítim que el nostre llistó sigui més baix encara pels que venen darrere nostre?  És que no seran explotats i utilitzats igual pel sistema, sense cap escrúpol, igual com fan amb nosaltres?

Sí, i molt segurament sí, però com a societat (i no com a govern) és el que volem? Ho acceptem? El Darwinisme social, que tant rebutgen alguns per Internet, on queda? És això?

Que un tiu que no té ni l'ESO acabi podrint-se fora del sistema als 32 és Darwinisme social? Els hi expliques tu als 25 tius que ha apunyalat abans per robar els hi els 5€ de la cartera per pillar heroïna. També és darwinisme social? Els nanos de 12 anys que han estomacat per robar-los-hi el mòbil i la paga del dissabte on queden? 

Saps com em poden arribar a "sudar el nardo" els pronoms febles un dijous a les dotze de la nit?

Sóc un  merda que no acaba ni el 2n d'ESO, el "macarra" de la barra de la puta capital de la meva comarca que vacil·lo a tothom... i què? A la merda fins que en trobi un de més fort que jo i em foti a flotar al putu riu!

M'encanta!!!

I tot per aquesta puta Terra vomitada!!!

Bourbon

El gust del bourbon em torna al passat. A les discoteques i als cubates de "principis" del 2000. Primer el "Jack" i després el "Jim", ja que sempre era una mica més barat i "igual d'efectiu". "Sense gel si us plau que avui tinc mal de coll..." I al final la distorsió volumètrica sempre feia que el resultat final fos una mica força més enriquit en destil·lat que amb la mesura habitual on s'incloïa el gel en l'alçada de combinat!

Feia com vuit anys que no et treia a passejar, i del retrobament al final només en va sortir fracàs. Un fracàs absolut i fastigós com en els pitjors dels meus temps! I si és que en el meu passat la forma física era capaç d'animalades inimaginables, en aquest present decadent i fastigós, tot encara va ser més agònic i infecte! 

Agonia putrefacte durant 16 miserables quilòmetres i 1000 m de desnivell absurds. Tornem als orígens, a les excuses, a les paranoies mentals que et fan recular. Al llaç rosa que ho maquilla tot quan és el teu putu cervell que ho engega tot a rodar!!!

Putu cervell de merda! Puta ansietat dels collons!!! Putes excuses infectes que justifiquen la teva mediocritat...

- Uh.... sembla que es gira mal temps.

- Uhhhh... el camí no estava en gaire bon estat i una pala de neu casi em fa girar enrere com va passar al Posets quan volíem fer la "Jean Arlaud" no sé quin putu any!

- Ohhhhhh... aquest putu clima tropical-canviclimàtic em fa suar com un fill de puta. Només he caminat 4 km i ja m'he begut un litre i mig d'aigua. El putu buff em regalima per la cara!

- Uauh... fa estona que no tinc cobertura al mòbil, i si em moro aquí de cop i volta, vés a saber quan trobaran el meu colló de cadàver! 

- Només necessito aigua per sobreviure dos dies i estic envoltat de rius però... i si plou molt i al final això es transforma en una mena de "Biescas" postconfinament¿?

- I si puja un putu mosso (o forestal) i em veu acampant al mig d'aquest prat ple de pintades de "no acampar"? 

I al final sembla que marxes d'allà justificant-ho tot però només ho fas per covardia, per les teves paranoies més absurdes, per una mena de por infecte a morir sol en l'oblit del no-res...  I llavors, quan tornes a casa, només recordes que en vas fugir per què ja estaves mort per dins en la rutina apàtica i miserable del teu dia  a dia!

I de nou et tornes a fer fàstic! Odies el teu putu cervell. La teva debilitat. L'estupidesa de la irracionalitat que ho arrossega tot com un tsunami. La dependència tecnològica. 

Diuen que diuen que no sé quin percentatge d'humans no se separen mai una distància més gran d'1m del seu mòbil, però tu ets un ésser especial capaç d'ignorar-lo unes hores. De deixar-lo a casa mentre voltes per evitar que et geolocalitzin, d'apagar-lo durant estones per sentir-te lliure. Menys addicte. Però allà, envoltat de verd i marmotes l'addicció es fa intensa. Et mina la moral. Les hores de solitud no s'alimenten de llibres. Estar amb tu mateix et consumeix per dins. Ho engega tot a rodar!

Ets un merda que va de punki, d'alternatiu, d'antisocial... i quan el Sol es pon i estàs massa allunyat del teu llit, de la Wi-Fi, la cobertura, el teu cotxe, la presència humana,... tot es transforma en angoixa. En una angoixa absurda, irreal, mentidera i limitadora!

I en el fons què seria el pitjor, palmar-la? Sovint en el meu dia a dia la sensació ja hi és... On és el problema?  Fent alguna canal de jove ja vam estar a punt de passar a l'altre barri i, més que tenir por, la sensació era de tranquil·litat, de saber que tota la merda que estàvem patint aviat s'acabaria i deixaríem d'agonitzar. El fred, el cansament, la lluita contra una cosa més gran que tu, aviat deixaria de ser i tot seria pau. Un somni etern indolor. Per què el problema apareix en la solitud de l'acte? En la paranoia de l'avorriment.

Fase 1

Setmana 10 de confinament?

Hi ha com dues imatges que no hauria imaginat mai veure en el meu present i que s'han fet realitat gràcies al confinament.

- Veure el collons de pàrquing de l'esclat lliure de les putes autocaravanes dels "sócunturistademerdaquevaigderataperlavidaiocupolesplacesdelsupermercatperquènovullpagarunputucampingdemerdaviscaelturismedequalitat".

- Tornar a pagar la gasolina per sota de l'euro com en els meus inicis de conductor ara fa com vint anys!

Anar a comprar alcohol a "l'outlet" de l'Escudero completament desert també ha estat divertit però tampoc com per entrar en aquest "rànquing".

Dimarts que semblen divendres

Aquest és el primer dimecres de la meva puta vida laboral postuniversitària on no em cal anar a treballar! I en l'opulència dels dimecres que semblen diumenges, el cafè de postres navegant per Internet, trobes de nou un article sobre com canviarà el món!!!

Què dèiem? 

Filòsofs, economistes, doctors (metges), escriptors, intel·lectuals, professors d'universitat de no sé què, ambientòlegs i pollosos diversos... i ara psicòlegs!

Tothom a dir la seva!!!

«Tras el coronavirus habrá menos sexo esporádico y más vínculo emocional»

No sé en quin univers la gent ha tingut "més disponibilitat de temps", però ja et dic jo que si ets un collons de professor de secundària "la major disponibilitat de temps" són els pares!

Però bé, tornem a la crítica gratuïta cap a l'article en qüestió, des del vessant més ignorant de la psicologia i sexologia (més enllà d'un nivell "d'usuari" esporàdic/habitual podríem dir), que és des del punt de vista on es fan millor les crítiques...

Si tornem enrere podem veure com els nostres hàbits reproductius vénen d'abans de ser "humans", primats i fins i tot mamífers. L'instint de reproducció i supervivència és anterior a qualsevol vertebrat, i estem programats per deixar el nostre ADN en forma de descendència per perdurar en el futur, parlar de com la situació "crítica" del virus és un inhibidor com a concepte general no ho veig del tot clar. Al contrari, la crisi crec que en molts casos ha servit de catalitzador per mantenir l'espècie davant la possible davallada poblacional. 

L'altre punt que em sona a fantasmada és tot això de què tot canviarà, ja que ara (aquests dies) es fa molt de cibersexe i autoestimulació per la situació d'aïllament. En part estic totalment d'acord en la segona premissa, tot i que en la vida del casat dubto que hagin canviat molt els rituals onanístics habituals, però dubto que això perduri en la societat. Que sigui real el canvi d'hàbit. Qualsevol individu en la seva plenitud sexual, un cop pugui sortir de casa i trobar tot de femelles i mascles sexualment desitjables dubto que sigui feliç estimulant-se ell mateix a través d'una pantalla... Si fer-s'ho amb un mateix fos suficient per ser feliç, faria molt que ens hauríem extingit com a espècie! Que els divorcis haurien augmentat de forma exponencial!!!

Com a punt positiu cal dir que l'únic lector "regular" del blog és del "ram" i suposo que podrà debatre (o donar la raó) a l'article (o a l'entrada) amb arguments sòlids de titulat universitari mentre es fa unes papiroflèxies del mil amb el penis.

I per parlar de por al contagi com a motiu pel qual la gent no estarà tant en contacte, que es fixin amb els fills de puta que fan cua al Pertús el primer dia de desconfinament, un al costat de l'altre, per comprar tabac i alcohol! L'estupidesa humana està per sobre de la por o la racionalitat... i ja no parlem d'unes bones ganes de sucar el melindro (o que et freguin la paret interna de la vagina)!!!