Ventolín

Hi ha un moment en la vida on la congestió nasal, el refredat, la bronquitis, l'al·lèrgia i l'ansietat es combinen en una mena de còctel infernal que ja no et permet distingir qui és qui, o què és què... 

On l'equilibri entre tot plegat es torna tan fràgil com la cotització del Bitcoin.

... Mentre que al final davant la manca d'oxigen només pots cridar-te com un energumen "mata'm ja filla de puta, mata'm d'una vegada hipòxia dels collons! Que si només ets ansietat, no tens capacitat de fer-me res. Tu no tens poder aquí!!!"

El temps avança. I tu, què fas?

Igual que al nivell 3 del joc "Sonic the hedgehog" de la Game Gear cap allà als noranta mitjos, al "green hills". 

La pantalla que avançava sense parar i et pitjava endavant sense escrúpols. Que t'obligava avançar al seu ritme o morir sense pietat. Com els condensadors de la consola 8-bits, i que si no hagués estat llençada a les escombraries, ara seria una relíquia de museu. Una joia de la història dels videojocs. Carn de Wallapop a centenars d'euros. El sobrepreu de la nostàlgia. Com la puta aigua de Vilajuïga que s'alimenta dels records de la nostra infantesa a 2€ el litre...

Com si al collons del senyor "grifols", o qui sigui que ha comprat l'empresa alt-empordanesa, li vingués de cinquanta cèntims la seva fastigosa riquesa!

El compromís que implicava acabar una història on no hi havia punts de guardat... El tot o res!

De zero a cent sense opcions de deixar-ho a mitges.

Un compromís com el que es busca avui en dia a qualsevol oferta de diari. En el paper Din-A4 d'una paret aleatòria. "Es busca cuiner. No cal experiència, només puntualitat".

"La gent plega farta del nostre despotisme, però aquest any tenim molts currículums!".

Tan simple i bàsic com el cubata d'emergència que trobes en aquell racó oblidat de la nevera. El cul de bourbon i les restes de refresc esbravat i insípid que al final hauria de ser suficientment resolutiu per catalitzar un nou text al bloc. L'última esperança nocturna de ser relativament feliç davant el fet de ser rebutjat per aquella femella que semblava més factible...

Onanisme extrem que et permet seguir navegant pel fil de la navalla, en el reconfort de veure que les teves ereccions segueixen sent funcionals. Que la puta obesitat encara no ha col·lapsat les artèries del teu penis deixant-lo inservible!

Culpables!!!

Estiu 22

La banalitat ens fa feliços, evita que el nostre cervell funcioni amb els consegüents efectes col·laterals que això té...

... i què hi ha més banal que el magnífic anunci del "tinto de verano Don Simon"?

Espectacular!!! Veure'l és tornar a viure als 90, poder tornar a gaudir del tabac als bars, sentir la pudor del fum que impregnava la teva roba després de sortir de festa una estona a l'estiu. Poder xalar amb la tranquil·litat que sentíem tots al viure en un món on encara no existia el canvi climàtic, devastat per la SIDA i els yonkis, però sense coronavirus ni mascaretes. Amb pocs antivacunes i encara menys terraplanistes. On "dislèxia" i "autisme" eren paraules que encara no sortien al diccionari.

Un anunci que ens transporta a una vida més humil, més simple i menys problemàtica.

Sense mòbils ni xarxes socials, sense Internet, en un món que encara no coneixia la crisi immobiliària, on no calia fer fotos del plat de merda que estava a punt de surar dins els sucs gàstrics del teu estómac, ni ensenyar carn al TikTok ni a l'Instagram, sense viatges en avió per quatre duros, ni la pujada de preus que va comportar l'arribada de l'euro, ni la bilis que desborda Twitter, on la globalització encara no ens havia corromput, on quan encara confiàvem en els polítics i el fet de poder construir un món millor!

La felicitat absoluta que es pot resumir en quatre frases inalterades dècada rere dècada:

- Tinto de verano Don Simón!

- Tinto de verano hay que beber!

- Tinto de verano pa'l calor!

- Fiesta Don Simón!

 

I com no el gran "bebe vinaxo" tot i que això ja és una altra lliga!

Quarantena

I un dia et despertes a la quarantena, escoltant el pot petit potser, la banda sonora de Matrix en el millor dels casos cercant el reconfort dels 90... La crisi que et pensaves que va començar als 35 encara es magnifica més. Et veus acumulant com un puto imbècil material de muntanya que potser mai utilitzaràs, ja que ara la felicitat ja no es basa en el fet en qüestió, sinó que amb la mateixa idea de fer quelcom la teva ment ja es veu realitzada.

Per què suar, agonitzar, patir... en una aventura absurda si pagant pel material que et faria falta i imaginant-ho dins el teu cap ja en tens prou? Alforges de bikepacking, menjar liofilitzat, tendes ultralleugeres, GPS, bombones de gas... ja tens la pujada d'adrenalina que et motiva per despertar-te l'endemà per anar a treballar i seguir dins la roda que et lliga al sistema!

I llavors tot catalitzat per un Wolfburn que no saps d'on surt, una edició de Cap d'Any que no trobes més enllà d'Andorra i que et fa pensar en un any nou xinès que no és, a la TV3, la nostra, surten els alcaldes plorant pel despoblament del seu poble...

- Al meu poble cada cop hi ha menys gent!

- No tenim fibra, ni gas, ni nens a les escoles i les hem de tancar... La gent cal que vingui! 

- Som 700 habitants i la casa més barata val 500.000 €, oh no! El jovent no pot venir a viure aquí!, lloguers a 900 € per una casa que mai serà teva!!!

I al final ja semblo els meus pares, repetint dia sí i dia també la mateixa puta història. Aquella aventura que es repeteix a cada dinar de diumenge, a cada calçotada, a cada aniversari...

I és que quan els fills de puta dels meus col·legues tenien vint anys com jo, mentre jo estudiava una puta carrera de merda que no m'ha servit de quasi res més que per fugir del país i sobreviure a base de contractes de segona, ells, que es van buscar la vida a l'obra, entre el 2000 i el 2008, es van forrar a manta. Els cabrons es compraven pisos que revenien en poc mesos per un 50% més del que els havia costat. 

I els imbècils com jo RENFE amunt i RENFE avall, de la meva capital de comarca amb estació de tren a la capital de comarca on hi havia la universitat. Xoriçant els diners que em donaven els pares per dinar i poder-los gastar en un gore-tex, gasolina per fugir a l'Aragó o pillar uns tascons nous...

I ara, després de tretze anys treballant com un imbècil, en l'estrat productiu de la puta societat, després de més d'una dècada de lloguer enriquint una mica més els malparits que ja tenen més d'una puta casa, vols fer el pas. Ser propietari de quelcom que et permetrà no acabar vivint sota un pont un cop et jubilis en el cas de no poder continuar pagant un lloguer.

Ara malparits, que després d'agonitzar any sí i any també, tinc quatre duros que entren cada mes al meu compte corrent, no em puc comprar una puta casa perquè no tinc 60.000 € estalviats. 

No em puc comprar una puta casa que em costaria d'hipoteca 600 €, quan de lloguer pràcticament no hi ha res per aquest preu!

Però el meu poble es queda sense habitants... buaaaaaa...!!!

"L'España vaciada", els pobles sense serveis!

Els putos bancs que després de donar hipoteques al 110% o al 120 ara ja només et donen el 80%, per què allò de la bombolla va acabar malament.

El puto govern que et fot un 10% d'impostos d'una puta casa que ja està pagada per seguir cobrant dels seus xanxullos.

Quants 3%,, vull dir 10% heu cobrat per la mateixa casa? 

Però clar, si tens menys de 30 anys no et cobrem l'ITP.

Toca't els ous cabronàs, els qui ara podem pagar-nos una casa i que vam patir la crisi del 2008 no som els que en tenim 30, som els que en tenim 40... Què és aquesta merda?

Som la generació alimentada a base d'universitats públiques, que quan vam tenir els títols sota el braç vam veure com el futur que ens havien promès era mentida. Que el nostre endemà s'havia destruït per la cobdícia dels desgraciats de sempre.

Un munt d'arquitectes que van acabar al LIDL, la revolució ecologista d'ambientòlegs de merda que van acabar alimentant les llistes d'ensenyament, igual que biòlegs, químics, empresarials, enginyers... muntanyes de diners públics gastats en formació que van acabar alimentant l'atur, feines no qualificades o països de l'estranger.

Països que s'alimenten de la despesa feta en altres llocs, i que a ells els permet incorporar mà d'obra qualificada a cost zero! Tu pagues la puta carrera i jo em quedo el llicenciat imbècil!!!

...

Puto Wolfburn, jo només vull el colló d'hipoteca al 90 o al 100% per comprar una casa en un poblet amb poca contaminació i on no es parli gaire, o gens, de castellà. On són els meus drets de classe mitjana! On és el meu futur?!

https://www.ccma.cat/324/el-risc-real-dalguns-pobles-de-desapareixer-lemergencia-del-despoblament-a-catalunya/noticia-amp/3156710/ 

AP-7 2022

Vas conduint relativament sol per l'autopista, a la tarda, ja de nit per la durada absurdament curta de les hores de llum que tenen les tardes de març, només acompanyat de tant en tant per algun cotxe aïllat que t'avança i algun gabatxo encigalat, que per sobre el límit de velocitat, va a la recerca de la seva ració setmanal de bufet lliure de paella i putes.

Interaccions esporàdiques que et retornen a la solitud. A la foscor que afavoreix la divagació de la ment que, anant per lliure, activa el pilot automàtic de la conducció que et transporta de manera inconscient a través dels tres carrils cada cop més degradats de la via ràpida, i que ara estan buits. Fins que llavors el veus davant teu.

A la llunyania.

Circulant a una velocitat relativament menor a la teva que provoca que t'hi apropis d'una manera lenta però constant.

Aconseguint que la separació es redueixi fins a tenir-lo just a davant.

A la distància suficient per posar l'intermitent esquerre, canviar de carril i avançar-lo.

Prou a prop per veure l'escut blau i groc de la matrícula just a sobre de les lletres UA.

Un instant, dos cotxes. 

El teu tornant a casa de la feina i el seu deixant-la enrere fugint de la guerra.

Robert "Malote"

El senyor Robert Malone fa temps que corre per Internet definit-se com "el pare de les vacunes ARNm", on ha adquirit un gran ressò mediàtic en convertir-se en un dels principals arguments dels antivacunes, ja que és un dels que més ha criticat la tecnologia de l'ARN missatger.

I és que potser aquest geni sap la veritat i desencantant amb les farmacèutiques ha decidit dir la veritat al món?  Ha descobert quelcom que els governs ens volen amagar?

Doncs bàsicament no. El pare de les vacunes ARNm que va estar fent treballs amb aquesta tecnologia cap allà el 1980, amb dues miserables publicacions, va basar la seva feina en estudis que van començar ara fa més de 60 anys...

Sembla que el problema més gran de Malone és que al final la propietat intel·lectual de la seva feina se la van quedar altres científics, ja que ell només figurava com un autor entre molts.

Llavors el personatge desapareix fins al 2001 on reapareixerà de nou fins a la nostra estimada pandèmia de finals la dècada del 2010.

Però bé, suposo que tots aquests antivacunes seguiran bordant quan potser d'aquí a uns anys, la mateixa tecnologia que tanta bilis els produeix i els fa escopir merda a tort i dret, es puguin vacunar per no acabar tenint, o per curar, un putu càncer gràcies a les investigacions en ARNm de Katalin Karikó!

Llavors sí cabronassos, serà el vostre dia, el moment de seguir manifestant-vos i de negar-vos a punxar-vos microxips i merdes diverses! Tant de bo en un futur mantingueu la vostra coherència i continueu negant-vos a injectar el verí que afirmeu que contenen les vacunes deixant a la resta gaudir dels avenços tecnològics que han permès la ciència.

Però ves per on, no sé per què, si un dia l'ARNm permet curar el càncer, és probable que d'antivacunes n'hi hagi molt pocs, fins i tot diria que zero, igual com no hi ha negacionistes de l'anestèsia!!!

Uffff... i que en queda de lluny ara la pandèmia a portes de la 3a guerra mundial i l'hivern nuclear que vindrà després...

Alexa, parla en català!

 I tu, ja estàs col·laborant amb el projecte AINA?

https://www.projecteaina.cat/

https://commonvoice.mozilla.org/ca