Abril de 2018 (Però a Terra Alta més!)

I un dia busques un geocaching per anar a fer la volta en bici i descobreixes que a 30 segons d'aquella carretera per la qual has pedalat i conduït desenes de vegades, hi ha un antic hangar republicà de la guerra civil.

Hi vas, fas el "geocaching", pedales més i en tornar a casa cerques més informació per si la teva font "amaga-catxés" te l'ha fotut... però no, la informació és verídica. Un camp, una estructura feta pols on només algunes columnes de ciment s'aguanten dretes, males herbes, ortigues i res més excepte un geoamagatall amagat en un racó, explicant què hi havia hagut allà fa uns anys. Ni una placa, ni un panell informatiu, res... només oblit.

I mirant més informació de nou a casa descobreixes que a la web del municipi sí que se'n parla. S'explica què hi havia en aquell camp i com va funcionar. Fins i tot que a pocs centenars de metres més enllà hi havia una altra part de l'aeròdrom, i com aquell que no vol la cosa també expliquen que n'han fet un llibre.

Joder! Un llibre dels aeròdroms republicans de la província de Girona que es veu que n'hi havia forces. I cercant cercant veus (descobreixes) que aquest llibre va sortir a finals del 2017, i que l'estan presentant per diferents pobles i ciutats. I mirant mirant veus que l'endemà mateix de totes les teves descobertes el presenten a Tortellà on també hi havia un aeròdrom... Atzar seria la paraula més adient a l'acumulació de fets que van començar preparant una miserable ruta en bicicleta.

I un cop a la presentació de Tortellà t'expliquen que aquestes ratllades de la paret (fotos adjuntes) de la casa que hi ha al carrer Besalú del poble són de les caixes que portaven els avions i que, segurament, muntaven dins l'església.

I ara potser, apreciat lector anònim habitant de l'Empordà o la Garrotxa, també sentiràs aquella mena de sorpresa i vergonya que, com habitant d'un territori per més de tres dècades i mitja, no sap massa res d'aquest tot i que et semblava que sí!

2007/13

Aquest colló de blog infecte va néixer el 2007 en l'auge de la Internet 2.0, decebut del Fotolog (o com nassos es digués, ja que després de desaparèixer només el recordem quatre gats), perquè només deixava pujar una foto al dia o alguna merda així... I ara mirant enrere fa gràcia veure com del motiu original de tot plegat, que era poder compartir les meves fotos de la "reflex" amb muntanyes, neu,  llarga exposició com ara imatges nocturnes, de llars de foc i espelmes,… amb els anys ha anat evolucionat per acabar transformant-se en una mena de poti-poti agònic i absurd a base de fotos fetes amb el mòbil.

Però bé, aquell esperit que de vegades encara ronda pel meu cervell i, sense que sigui cap precedent, avui sembla que torna amb dues fotos postllevantada i la mirada posada de nou en l'aventura i el dubte. Com el d'aquella magnífica primera foto impregnada amb la ràbia de no haver pujat un pedrot de merda, i que quasi tretze anys més tard em sembla pura poesia... ara amb menys faltes!

"Buscant una puta foto per inaugurar el "putulok" fart de les complicacions del senyor Kodak i la seva galeria. Un arbre mig mort, boira i clapes de neu a 10 min del refu de "miltrescentesestrelles" de Vallter. 

Mil quaranta excuses per no ser allà, per baixar... Fa fred, mig plou, roca difícil de protegir, granit de merda, líquens cabrons que només creixen en llocs poc contaminats, por a rebotar 12m paret avall, por a treure sang, al dolor,... 

Tornem. Escull el motiu que vulguis per baixar d'allà, tu decideixes. 

Embolica-ho amb el paper que et doni la gana, el millor que tinguis, posa-hi el llacet més xulu i guay del món... en el fons saps que totes aquestes gilipollades hippies no van amb tu, sents ràbia, tot és una merda i l'únic motiu de tot aquest turment és que no has sabut estar a l'altura de la situació en el moment que tocava. 

No Brain No Pain"

 

 

I en el fons què seria d'aquest bloc sense les fotos de cadires i la seva misteriosa màgia?

De l'autor del "Macho Mojito"

Internet és una joia que quan penses que ja ho has vist tot et fa "BOOOMMMMM" cop de puny a la cara!!! Google, xarxes socials, publicitat aleatòria, atzar navegant, enllaços que et porten a més enllaços... i de cop explota i tot es torna més rocambolesc: un llibre de receptes amb esperma! I per si no n'hi hagués prou, a la web de comerç en línia, a l'apartat de suggeriments, n'apareixen com dos més obrint-se de cop una porta sorprenent, estranya i una mica perversa cap a un nou món que no saps on pot acabar (o portar-te)!!! 

I de cop dins el meu cervell malalt apareixen imatges de vegans fent-se "morcilles" amb la seva pròpia sang, punxada, expulsada pels genitals, del nas! Llegendes de cadenes de pizzes on la ràbia continguda dels seus treballadors es canalitzava en tot de marranades a les bases i salses del futur sopar dels seus clients confiats, de fermentacions de iogurts i làctics a base de flora vaginal. Embotits fecals i mandonguilles d'Ikea (o era el pastís de xocolata?). Canibalisme pactat per internet o seguint anuncis del diari!

I tot i que a les meves orelles, ja fa temps, va arribar la llegenda d'un artista que pintava quadres on incloïa la seva esperma com a un component artístic més, mai m'hagués imaginat un llibre editat (EDITAT!) amb receptes. I aquí, ara, precisament després d'un Nadal altament gastronòmic amb hores i hores de dinars, sopars, sobretaules, esmorzars de ressaca, de bulímia, gola infinita i pressió social per endrapar com cabrons i beure com si no hi hagués demà,  amb canalons i beixamels, cremes i tortells, torrons de tots els gustos imaginables (o encara no), croquetes amb les restes de tot, salses diverses i espesses..., és on apareixen els dubtes més enllà de l'habitual (o esporàdic) ressopó (o esmorzar) entre llençols:

- Extreure'l és relativament fàcil, però depenent de les quantitats que siguin necessàries pot ser complicat. Algú que hagi pogut tenir accés a tot aquest coneixement, cal un cercle d'amics mascles prou important o es pot ser autosuficient amb un sol individu?

- Vas tal qual allà, sobre un tamboret apuntant a l'olla i a manxar? Es guarda un cert temps? Vas emplenant un pot, durant un parell de dies per exemple, i així tenir-ne una bona dosis o amb una escorreguda al moment ja en fas prou?

- Diuen que diuen que el tema pot tenir diferents gustos i de vegades ser força amarg. El llibre dóna consells per aconseguir l'aroma més adequada per cada recepta (no sé amb temes d'hàbits alimentaris o el que sigui que en pot variar el gust), o es va a sac com qui va munyint vaques i ja va bé aquest punt com qui pren una tònica?

- Es pot convertir en una nova revolució a l'estil "nouvelle cuisine" que transformi la manera d'alimentar-nos en el futur, aprofitant un recurs renovable i que molt sovint acaba a les clavegueres o a les papereres. Pot entrar en crisis la indústria de mocadors i preservatius? Ens imaginem granges enormes, a l'estil Matrix, de munyiment masculí per donar resposta a la demanda mundial? D'aparició de cadenes especialitzades en aquesta cuina com va passar amb el boom del sushi? És la fi de les clíniques in vitro? O per contra la competència entre els dos mercats pot entrar en una guerra de preus que revalori de manera espectacular el líquid seminal?

- En alguna part del llibre especifica que el líquid sigui d'origen humà, deixa la decisió en mans del lector i la seva curiositat o motiva en certa manera a una descoberta de gustos més enllà de la nostra espècie en una mena missatge subliminal? No sé, per exemple, "recepta 34 raviolis a la bolonyesa amb esperma de gat". Has munyit mai un gat? Llegir aquesta entrada del meu blog infecte t'ho està fent plantejar? Sabries fer-ho? El llibre indica com es pot extreure el preuat nutrient, clau, nexe comú de tot el seu contingut, amb diferents tècniques i possibilitats, fotos fins i tot? Encara penses en gats???

- Aquest llibre es pot considerar una mena de tractat encobert de zoofília? I tot i que aquí potser ja entrem en un camp més "veterinàric", algú sabria quanta gent caldria per "fer" una beixamel de cavall? Saps que els porcs tenen orgasmes d'uns trenta minuts? "Recepta 67 croquetes de pernil. Preparació 1:15 h més 30 min de munyiment del porc per la "nata". Dificultat: fàcil". 

- Quants plats de cuina espermàtica, quanta gent es podria alimentar, amb una sola ejaculació de balena saben que alliberen com 1500 litres de semen? Seria una opció a considerar pel futur de la humanitat i lluita contra el canvi climàtic, de la mateixa manera com ara es plantegen els insectes? 

Però en el fons, més enllà de totes aquestes qüestions tècniques del tema, n'hi ha dues que són veritablement importants, la clau de tot plegat! 

Primera, si cerco aquest producte a la web de comerç electrònic, els seus algoritmes i similars de recomanacions, on em poden arribar a portar en un futur?  Els anuncis que ens apareixen a totes les webs que visitem (si no tenim bloquejadors de publicitat i similars), a on (o com) poden degenerar? Què em poden acabar recomanant d'aquí a unes setmanes? Quina imatge es farà de mi? Com evolucionarà el meu perfil, la meva imatge d'internet, digital n'hi diuen alguns, que genera el big data a cada clic, "like", recerca, web, etiqueta, compartició, entrada de Facebook o blog...,

I la segona, potser la més important de totes: tu, què collons estaves cercant per internet per acabar trobant aquest llibre???!!!   

Die Vorwegnahme macht frei!

I per  celebrar no sé quina puta merda de dia especial que comporta l'últim "claustre del 2019", que havia de ser curt i ha estat una agonia infecta (com és habitualment), aquí la nova etiqueta "feina" en commemoració del dia! VACANCEEEEEEEESSSSS CABRONS!!!

Hipoteca!

Molt probablement aquesta és la única puta casa que et podràs comprar en la teva miserable vida!

Generació "Demolition Man"

Som (soc) carn dels 80. Vam créixer amb el boom de la SIDA, l'agonia de l'heroïna, de les drogues que ens passaven amagades dins els "tazos" per convertir-nos en yonkis. La primera és gratis ens deien! Els nostres referents televisius eren Rambo, Terminator, Jungla de Cristal, Demolition Man, L'últim Boy Scout,... Al pati jugàvem nens amb nens i nenes amb nenes, i si algú es barrejava era un desviat! Fútbol per la vena.

Per pujar el ferro et donaven cavall (el mamífer), et posaven fetge i cervell de no sé què amagat al sopar, vacunes!

I ara, seguint diversos grups de Facebook de professors per un tema de desviació (o era deformació?) professional només veig merda. Paràsits cabrons que em recorden a "lo" pitjor de "lo" pitjor del meu alumnat.

Merdes menja-flors que només parasiten els altres demanant recursos per les seves putes classes. Demanant als altres que els hi facin la feina! RATES! ESCÒRIA! XURMA!

Imbècils i inútils que no saben fer res per ells sols... per què siguem sincers, els que s'espavilen no van per allà demanant merdes als altres com desgraciats! Tu putu llicenciat de merda que vas caure mort al acabar la carrera, que no eres prou bo per dedicar-te al teu sector, o que les vacances d'estiu i el sou et van fer passar al costat del sistema! Encara tens els pebrots de demanar que els altres et treguin les castanyes del foc???

Ja no sé si ets un collons de millennial, un generació X, un sociata de dretes, una polla amb vinagre o un hermafroditacistransmegamazingerzeta! I m'és absolutament igual!!!

Passo de les vostres merdes, de la vostra indignació per les fotos d'entrecots a l'instagram, dels pollastres violadors, de fotre la xapa al gran Evaristo amb la vostra pell fina de merda, la vostra neutralitat repugnant, la superioritat moral en tot el que vosaltres feu bé i els altres malament,... Només guanyeu perquè la nostra indiferència us dona força. Per què als dinosaures que ara rondem els 40 la vostra merda ens rellisca... Però llavors, un dia, EL DIA, que et fots un parell de whiskys de puta mare i el cervell es gira la bilis ho arrossega tot. Com una puta riera raquítica que baixa del Montnegre i que ja ningú li feia mai cas. L'os adormit encara de tanta hibernació i que és "tant bonic, blanc, esponjós i simpàtic!"... però que quan el tens a davant i, olora la teva profunda estupidesa, et parteix en dos d'una urpada, permetent de cop i volta a la teva columna vertebral fer la fotosíntesis amb els primers raigs de sol que li arriben després de tota una vida d'obscuritat!!!

Einnnngggg... la sal està prohibida! Einnnngggg...prohibit dir paraulotes! Einnnngggg...Fem sexe sense tocar-nos! Einnnngggg... el meu fill i el meu gat son vegans Einnnngggg... Einnnngggg... Einnnngggg... (posa aquí el que et surti de la xona).

I PREPARA'T ELS TEUS PUTUS MATERIALS ESCÒRIA INFECTE I DEIXA DE PIDOLAR A LES XARXES SOCIALS!!!

Soc (que abans era sóc)

Soc una puta escòria i el que més em pertorba de tot plegat és que anys i anys després de tot plegat el teu putu número de telèfon encara se'm apareix durant les llargues nits d'agonia infecte. Paranoia repugnant que m'acompanya fins adormir-me pensant que demà ja no em despertaré. Del caos que desencadenaria tot. 37 miserables voltes al Sol i tot sembla acabar a cada minut. És això el present que em ve per davant? Paranoia absurda alimentada per un futur de misèria i rutina infecte? D'estupidesa i ignorància. De deutes amb l'estat? De lluita contra la subnormalitat del sistema educatiu? D'imbècils que viuen en una bombolla de merda mentre el món col·lapsa? D'incompetències. D'alcohol per oblidar l'estupidesa crònica de tots els desgraciats que parasiten el planeta? Xurma infecte, càncer planetari!

I al final el collons de paràsit tocapilotes soc jo. El bucle absurd i la por paranoica col·lapsen en un sedentarisme infecte i crònic que només porta (auto)destrucció. Somnis morts, projectes oblidats i misèria capritxosa que desencadena en nostàlgia... merda de color lila que ho tenyeix tot!

I el fantasma encara em persegueix, tot i la mort de tots els amors platònics més enllà de les situacions absurdes que mai van succeir. I en el catorze d'avui tot apareix... Què va passar amb els teus orgasmes? N'has tingut mai cap? La dificultat de tot plegat que només m'impulsava a millorar només va servir per acabar abandonat en un marge fosc i oblidat enmig de cansament, ràbia i obesitat? De depressió amagada en rutina? Liqüefacció cerebral podríem dir-ne si hi hagués algú capaç de comprendre'n algun mot. Liqüefacció cerebral! I en el fons només em queda maleir el malparit que et gaudeix! Què en podria haver sortit de la nostra barreja genètica?

Per cert, canviant de tema, saps quants de GB ocupa al final tota la merda que vull embotir-te dins el teu cap? I els diners que costes, paràsit?!