Fotografia infraroja

Comencem el 2021 recuperant aquells filtres IR de la rèflex i l'editor d'imatges a base de tutorials d'Internet.

Persona decrèpita

Soc un putu carcamal. Una escòria decrèpita que ja explica (repeteix) més historietes del seu passat que del futur que li queda per davant. Que de nit (com el Raventós), després del negre, l'espumós i el combinat, catalitzat per "l'atmosfera zero" del gran Sir Thomas Sean Connery, tot degenera cap a "La Gumia", cap al "El señor Torres, el Fumadost, l'Star Wass, l'Agonizan... 

Que de matinada només li queda recordar el passat, les nits d'adolescència distorsionades pel pas del temps que es van tornant borroses... Les escenes de "viven" i totes les pel·lícules de l'època relacionades amb l'agonia de la supervivència envoltades de neu. Flaixos dels fotogrames del cotxe aquell que queda atrapat en la tempesta amb la mare, el pare i el nen (o nena) petit(a). Que cal que s'arrosseguin no sé quants quilòmetres un cop s'acaba la gasolina que els permetia mantenir la calefacció del cotxe encesa, per tal de sobreviure perduts al mig del no-res per què feien tard a no sé on, a quina festa, tot i que ja deien que el temps no seria massa bo a les previsions meteorològiques...

Imatges entre mitjanits i mitjanits del divendres a la TV Figueres on, tot i que encara no entenc per què, el cinema X es va anar obrint pas segurament aconseguint unes audiències que no han recuperat mai més. Igual que l'anime al ja perdut 3XL (o era al 33?), les ratlles negres i blanques del plus a la matinada, els xats infructuosos per quedar a la nit amb tot de desconegudes per fer sexe tot i que la gran majoria d'usuaris eren homes que cercaven altres homes... L'IRC amb la "bitxeta" que tothom coneixia.

I és que encara, de tant en tant l'electrònica encara em perd. M'allunya del Punk. La de la Sala del Cel, la de Miss Kittin, The Hacker, Terence Fixmer (per dir-ne alguns i així repetir-me més encara), i com no la BSO dels Gumias i les seves anades d'olla que se superposen a les bandes sonores originals. El What the Fuck, el Underwolrd i el What Sound!

El putu ¡Viven! amb l'ave María,... l'acudit dels argentins que et deien "que els xilens només poden guanyar un partit de rugbi fent estavellar l'avió del contrincant"!

Live Fat, Die Young

No em toqueu els festius de desembre cabrons que al meu municipi no hi ha neu! FAT BIKE!!!

 

 

 

 

I per si la compartició del YouTube no funciona, aquí hi ha l'enllaç directe a la llista de reproducció:

 

https://www.youtube.com/playlist?list=PLA41738A5BF0F8AF1 

Insta-gram

Un cop han baixat pel teu esòfag uns quants whiskys, atrapat en el "caloret" i la solitud de les llargues nits de tardor, no hi ha res com cercar una "estoneta" fotos de ties fent "yoga" a l'Instagram. Gaudir de l'esport i la vida saludable, el "postureig" femení, el clímax de la flexibilitat articular/muscular, les possibilitats que ens ofereix el magnífic cos humà, les malles ajustades i les hamburgueses (suposo que veganes) marcades en les fibres elàstiques (que de vegades) els  leggins (o la roba interior directament) ens deixen veure.

Espectacular!

La resta de dosis ja us les cerqueu vosaltres o haurem de posar el "contingut per adults" al bloc. Us deixo que vaig a "fer feina"!

Déjà vu

 Respostes:

- No!!!!

- Champinyo silvestre

- De veritat?

- Agaricus sp

- Si claro

- Siiiii de toda la vida. ...

- Tu cometemos y si no te pasa nada son buenos.y si no te los comes no los cojas será mejor

- Ni son champiñones ni robellones no los cojas si no estás segura

- Sino tienes ni idea de bolets no aconsejes...son champiñon silvestre

- Champinyo silvestre

- Si fan olor anís y rosats per sota ve si cuan els talles es tienes de color groc millor no consumir

- Champiñon silvestre

- Champiñón sisvestre .buenísimo

- Camperoles

- Quans Agaricus son toxics....pero no,aqui son buenisimos.....quin perill de grup

Tal qual, sense filtrar ni corregir faltes d'ortografia. Facebook en estat pur. Boletaires del segle XXI. I al final les preguntes de torn són:

 

- On són les putes intoxicacions? On són els "mals de panxa"? 

 

- On són els ingressats a urgències i els morts per menjar-se els bolets de merda que s'identifiquen seguint els consells aleatoris d'usuaris "anònims" de Facebook? 

 

- Les dades estan camuflades en les estadístiques de coronavirus? 

 

- A l'imperi català, a la TV3 del règim "la nostra", que només publica fotos de bolets que alimenten l'èxode xava cap al Pirineu, no li interessen aquestes notícies i no les fan públiques? 

 

- Al final la gent suda de tot i els llença després de triturar una mica més el bosc, un cop veu reflectida la seva estupidesa en els comentaris de la xarxa social?

 

"Hola, sóc un fill de puta que no sap distingir un camagroc d'una amanita, una trompeta de la mort d'un psilocibes o una gita de bruixa, preguntaré al grup bolets.org del "carallibre" si es poden menjar. Si aquest bolet que fa tan bona pinta em matarà o no! Gràcies, gent que no conec de res!!!"

 

- Això és un molleric? Si el pelo i el cuino no em moriré en menjar-lo???

 

La democratització del bosc, darwinisme de tardor, el xavisme de "cap de setmana", l'esplendor de l'estupidesa... desgraciats que només fan créixer el meu odi interior! 

I per maridar la teva ració de bolets una mica de Faust: la revenja és a la sang (2000), pel·lícula mediocre però amb una banda sonora espectacular que segueix el camí que un dia va obrir "El día de la bestia" o "Matrix"!

Estanc

Avui m'ha tocat anar a un estanc "ParcelShop de no sé què" a recollir l'últim paquet de les meves compres absurdes per Internet. Feia com molts anys que no entrava en un d'aquests comerços, més enllà d'algun supermercat andorrà o l'estanc de torn que vas a cercar el típic paper per fer el putu certificat mèdic per l'administració.

Però no, aquest no era un estanc "normal", era un "mega estanc", un estanc on no hi ha lloc per altres merdes més enllà de tot el que envolta el món del tabac. No hi havia revistes, ni diaris, ni certificats diversos que alimenten el sistema a base de preus absurds i repagament... No! En aquest estanc només hi havia material fumable i per fumar a un nivell tan anadament de l'olla del  yonkisme addictealtabacafulldelmil que fins i tot hi havia una mena de màscara antigàs amb una puta catximba al lloc on hi hauria l'habitual filtre, per fumar-te tota la merda que volguessis fins a morir d'asfíxia. 35€ valia la puta merda aquella a mig camí entre un record de la primera guerra mundial i una disfressa de nit sadomasoquista. El somni del fumador l'hipoxifílic.

Encenedors, vaporitzadors, estris fumetes diversos, tabacs de tots els tipus, papers de liar infinits i fets amb milions de fibres vegetals diferents, pantalles amb més anuncis de tabac i documentals explicant "com n'és de sa" fumar a manta, dels beneficis homeopàtics del monòxid de carboni, la resistència del fumador a la covid, la mentida del càncer que ens vol vendre la societat per reprimir la nostra llibertat tabaquera fumadora...

Però no, més enllà de tota la merda pro addicció, la màscara "eyes wide shut" i la parafernàlia nicotinera, el que més m'ha impactat és la mena de vitrina que emplenava totes les parets de l'estanc amb centenars, o milers, de caixes de tabac. Desenes de milers de putes caixes de cigarretes que entapissaven les parets amb totes les fotos de merda que porten els paquets per llei mostrant els "avantatges" de fumar. Imatges de pulmons negres, forats a la gola, càncers de no sé què, nens amb els pares morts pel tabac plorant, Darth Vaders de segona, esòfags infectes, dents fastigoses, impotència sexual i derivats diversos. La campanya que havia d'evitar que la gent fumés, però que la gent va evitar comprant fundes per amagar-les!

Tot era com una puta escena de cinema de sèrie B, de gore de cinquena amb milers d'imatges repugnants que t'observaven des del darrere del collons de vidre que t'impedia accedir a la preuada droga, ja que segurament molt sovint era robada.

Una mena de sala dels horrors que et recordava una puta joieria, amb totes les peces d'or i diamants fent pampallugues als teus ulls, com una carnisseria d'aquestes modernes amb entrecots de Wagyu a 5000€ el quilogram, però en versió grotesca i repugnant. De mitges merdes que ploren perquè el preu del seu paquet de tabac puja 15 cèntims i l'addicció els surt més cara.

5 minuts per recollir dos paquets ronyosos on tota aquella porqueria infecta i gratuïta et queia a sobre, et trepanava el cervell tot i ser conscient que en el fons tot allò ni et va ni et ve, ja que el tabac és una cosa que mai t'ha enganxat, que et rellisca absolutament, i que els veritables afectats del tema entren allà dia sí i dia també pixant-se'n de tot plegat. Moments on no pots deixar de pensar en tots els cabronassos que es gasten la pasta dia darrere dia en aquesta merda. En com odiaries que la teva parella fumés. En la massa humana que entra allà sudant-l'hi la polla tot a infinit amb la pasta que necessita per mantenir el vici a les butxaques. Rolex rectangulars en unes estanteries de segona on només hi veus merda, dolor i mort.

Però total, "d'algo" ens hem de morir. 

La meva mare fumava durant l'embaràs i jo no he sortit tan malament!

L'avi va durar fins als 90 i fumava cada dia!!! 

8

Sovint sento la buidor, una buidor absurda i estúpida que ni l'últim CD d'Arpaviejas, ni el bourbon o la malta poden omplir... colors i ubicacions que s'amunteguen en els meus records. Oportunitats perdudes o en les que no es va saber estar a l'altura. Situacions marcades amb foc al cervell, al cor si sabés on ubicar-lo, que et recorren amb un calfred l'organisme quan hi penses. Que t'activen la sang cap al cos cavernós!

L'Escala, els Aiguamolls, Vic, Portbou, Girona, Barcelona, Deltebre, Sant Cugat, Perpinyà,... es podria fer un Google Maps amb la meva estupidesa. Amb la supèrbia que et fa pensar que sempre te'n sortiràs amb la teva. Amb els trossets "DEL MERDA" que ets.

"En la flor de la vida

y lleno de juventud

y estoy cansado como un viejo...

Sudando frente al espejo

me miraba a los ojos

y solo he visto en ello mirada de loco.

Hoy he vuelto a beber

Hoy he vuelto a beber

Hoy he vuelto a beber, otra vez"

I al final la resposta a l'exposició dels fets ha estat més tèbia del que creia per la magnitud de la paranoia... Un exemple de manual del "que sigui simpàtica amb tu no significa que li agradis". La decadència postpujada a Sant Pere de Rodes. La pregunta oblidada transformada en retòrica a l'infinit digital. La resposta a la resposta a l'estil de Schrödinger: feta i no feta al mateix temps. 

I al final el meu ego infinit encara m'empeny a pensar que potser el motiu de tot plegat, de la indiferència, ha estat el distanciament social autoimposat que ha fet el seu efecte... Com un escalf de segona que evita enfonsar-me més en el fang, tot i que en el fons del meu ésser només puc pensar en com hauria estat la baixa laboral per contagi.

Abstinència, desintoxicació, el yonkisme de la primera dosis que va caure cap allà el 2001 encara dura i mai me'n podré desenganxar, la politoxicomania que es va anar acumulant a partir de llavors ja és més fàcil de suportar, tot i que aquesta darrera dosi encara la caldrà pair un temps. 

Ressaca alleugerida per la manca de xarxes socials.

"Papá, estoy, enganchado a la heroína

papá, estoy, chutándome todos los días 

papá, estoy, enganchado a la heroína

papá, estoy, robándole al abuelo parches de morfina"

I en el fons el dubte, la por, és davant del "i si tot rebentés", sabria estar a l'altura de la situació? Començar de zero seria possible o només hi hauria solitud a l'horitzó? Veient l'última dècada de fets tot fa pensar que seria força complicat el fet de tirar endavant, la inèrcia, la resiliència de tot plegat que m'ha permès avançar fins on sóc ara potser ja ha arribat a la seva fi, i llavors què? De nou el buit, l'ansietat, el voler i no poder, l'intent fallit que em torna a la Terra, el qui, el què, l'on. El retorn a la realitat de l'escòria asocial que no podrà remuntar després de la caiguda. Sortir de la petitesa en què s'ha convertit el meu món. L'empatia, la comprensió del tot plegat amic meu...