Torneu-me la meva llibertat!!!

 Una de nems, rems, fems... mems!

Gener 2008: 10 entrades. Gener 2009: 16 entrades.

Em rellegeixo els geners que tenen més publicacions de la història del meu bloc (2008 i 2009 si no em falla la vista) i "flipo" bastant amb els textos que hi ha, tot i que en el fons no em sorprenen massa. I és que al final "la por" sembla que et frena una mica més cada dia a mesura que la teva vida es torna més estable. Que la cresta et baixa pel què pots perdre si això arriba un dia al teu cap, a algú que tingui ganes de tocar-te els "ous"... A qui et diu: "els dies on fem festes al col·legi cal venir a treballar totes les hores encara que les tinguis lliure!". El que et poden perjudicar quatre textos de qualitat literària dubtosa que no deixen de ser paranoies absurdes basades en la llibertat d'expressió.

- Oh no senyor jutge, jo només escric el bloc quan vaig borratxo!

- No són les meves opinions, són les veus dins el meu cervell que em diuen què cal escriure!!!

I amb aquesta mena d'autocensura que em va allunyar al seu moment d'altres xarxes socials més "automàtiques" on tot arriba a tothom ràpidament, fa pocs dies va començar a rondar pel meu cap una mena de "concurs" absurd i probablement altament ofensiu que amb el nom ja ho diu tot:

"Què és pitjor".

I la primera pregunta podria ser la següent (des del més profund respecte pel poble jueu i català, 100% lliure d'antisemitisme, racisme i catalanofòbia!):

Què és pitjor, qui és el més rata, un jueu o un català?  

I llavors començaria l'argumentació...

Jo personalment crec que el més rata és el català. Crec que no hi ha cap altre ésser al món capaç de pagar un casament a mitges amb el seu consogre, finalment pagar la festa amb la pasta robada d'un organisme públic (o entitat) i a sobre d'estalviar-se la pasta, pillar la del consogre per enriquir-se una mica més!

Espectacular...

Algun argument en contra?

Però com deia abans... senyor jutge (o ofesos d'Internet) qui va escriure tot això era el bourbon! Em van hackejar el blogspot!!!

DC

Cada cop entro menys al Facebook per la merda que m'hi trobo com ara aquest altre magnífic post del "docents en xarxa"!

Per què sumar dos porquets més quatre gallines és massa difícil de pensar i organitzar en una activitat. Passa'm la fitxa ja feta per Internet que soc un mandrós pagat per la generalitat, que si volgués treballar no hauria entrat a ensenyament!!!

I no sabeu el que m'ha costat tancar la finestra abans de publicar un "Segur que a la carnisseria del teu barri podreu treballar les fraccions!!!".

Fills de puta de docents estúpids!

Papapapa... ranoia!

Estirat al sofà, havent acabat unes "pelis" de divendres a la nit amb el "cubalitre" (que ja no saps si està mig ple o mig buit) a les mans, la teva ment comença a flotar en una mena de viatge astral de tercera. De distanciament del teu jo corpori que s'allunya de la massa d'àtoms que ets. Que s'imagina, que s'introdueix, en la pell dels teus "coneguts".

- Què deu estar fent en Fulanitodetal? Deu estar dormint, posant-se el pijama per endinsar-se entre els llençols del seu llit? Potser està mirant el seu Facebook? En un món preconfinament potser estava de festa, de concert? De viatge?

I mentre pel teu cap circulen totes aquestes preguntes retòriques no pots deixar d'imaginar-te l'escena, totalment irreal de la situació. Irreal per què no has vist mai l'espai físic on dorm en Fulanito, on viu exactament, per on es mou, o per què no coneixes els seus horaris ni la seva realitat actual. L'única certesa de la situació creada dins el teu cervell és la de la seva cara posada en l'escena produïda per la teva imaginació. 

- I en Manganito? Es deu estar tocant al lavabo de casa seu? Potser ha tingut més sort i ha aconseguit una mica de companyia? Potser també té un putu cubata a la seva mà i està pensant què polles dec estar fent jo en una mena de sincronització quàntica? Encara no ha acabar de veure la pel·lícula?

Imatges irreals que la teva ment genera per intentar uniformitzar el món del teu voltant. D'extrapolar la teva existència a la dels altres pensant que en certa manera tots seguim unes rutines i patrons similars... una mena d'empatia malentesa o idea de "comunitat" absurdament superficial.

T'imagino amb els llenços acariciant la teva pell, prenent la infusió d'abans d'anar a dormir, conduint, de bar en bar, estudiant, plorant, enfadant-te... Ves per on sempre acabes fent tot el que faig jo!

Som com set mil milions de persones al món i ara mateix tots els escenaris possibles són reals. Des de la felicitat més absoluta fins a la desesperació més profunda, a la pèrdua més gran. Tot això és i passa fora de les teves quatre parets, que t'aïllen de l'exterior i que només pots arribar i imaginar a base de quatre impulsos elèctrics que circulen pel teu cervell i que ni de bon tros t'aproximen a la realitat... que projecten les teves vivències en la dels altres i que no són, ni de bon tros, una mostra significativa de res!

Fotografia infraroja

Comencem el 2021 recuperant aquells filtres IR de la rèflex i l'editor d'imatges a base de tutorials d'Internet.

Persona decrèpita

Soc un putu carcamal. Una escòria decrèpita que ja explica (repeteix) més historietes del seu passat que del futur que li queda per davant. Que de nit (com el Raventós), després del negre, l'espumós i el combinat, catalitzat per "l'atmosfera zero" del gran Sir Thomas Sean Connery, tot degenera cap a "La Gumia", cap al "El señor Torres, el Fumadost, l'Star Wass, l'Agonizan... 

Que de matinada només li queda recordar el passat, les nits d'adolescència distorsionades pel pas del temps que es van tornant borroses... Les escenes de "viven" i totes les pel·lícules de l'època relacionades amb l'agonia de la supervivència envoltades de neu. Flaixos dels fotogrames del cotxe aquell que queda atrapat en la tempesta amb la mare, el pare i el nen (o nena) petit(a). Que cal que s'arrosseguin no sé quants quilòmetres un cop s'acaba la gasolina que els permetia mantenir la calefacció del cotxe encesa, per tal de sobreviure perduts al mig del no-res per què feien tard a no sé on, a quina festa, tot i que ja deien que el temps no seria massa bo a les previsions meteorològiques...

Imatges entre mitjanits i mitjanits del divendres a la TV Figueres on, tot i que encara no entenc per què, el cinema X es va anar obrint pas segurament aconseguint unes audiències que no han recuperat mai més. Igual que l'anime al ja perdut 3XL (o era al 33?), les ratlles negres i blanques del plus a la matinada, els xats infructuosos per quedar a la nit amb tot de desconegudes per fer sexe tot i que la gran majoria d'usuaris eren homes que cercaven altres homes... L'IRC amb la "bitxeta" que tothom coneixia.

I és que encara, de tant en tant l'electrònica encara em perd. M'allunya del Punk. La de la Sala del Cel, la de Miss Kittin, The Hacker, Terence Fixmer (per dir-ne alguns i així repetir-me més encara), i com no la BSO dels Gumias i les seves anades d'olla que se superposen a les bandes sonores originals. El What the Fuck, el Underwolrd i el What Sound!

El putu ¡Viven! amb l'ave María,... l'acudit dels argentins que et deien "que els xilens només poden guanyar un partit de rugbi fent estavellar l'avió del contrincant"!

Live Fat, Die Young

No em toqueu els festius de desembre cabrons que al meu municipi no hi ha neu! FAT BIKE!!!

 

 

 

 

I per si la compartició del YouTube no funciona, aquí hi ha l'enllaç directe a la llista de reproducció:

 

https://www.youtube.com/playlist?list=PLA41738A5BF0F8AF1